Resultats de la cerca

El 1982 fundà el Club Ciclista Montgrí, on exercí de president durant dotze anys i després de vicepresident El 1986 inicià activitats de ciclisme infantil i el 1990 incorporà la secció de bicicletes tot terreny amb la creació d’un equip de descens format per Fina Soler i Josep Permanyer, entre d’altres A partir del 1996 gestionà un equip femení i un altre de juvenils i organitzà competicions de ciclisme femení com el Memorial Fabra durant deu edicions

Practica la caça major, menor i amb arc És soci de la Societat de Caçadors Sant Marc de Bellaguarda i de la Societat de Caçadors d’Olesa de Montserrat, a la qual representa en els campionats Ha estat campió de Catalunya de les modalitats de caça menor amb gos 2005 i de recorreguts de caça 2011

Membre del Club de Tir al Plat Tarraco, s’imposà al Gran Premi d’Amèrica de categoria absoluta només amb tretze anys 2000 Guanyà el Campionat de Catalunya 2002, 2003 i la Copa d’Espanya 2002 de fossat olímpic FO i el Campionat de Catalunya de fossat universal FU 2003 També fou campiona de Catalunya de FO 2007, 2008, aconseguí diversos podis en competicions catalanes i fou una de les primeres del rànquing estatal de FO Internacionalment, guanyà la medalla de plata en FU en el Campionat del Món 2007

Fou autor de molts articles científics i tècnics sobre cultura popular i autor d’exposicions sobre jocs tradicionals i bitlles Va ser un dels promotors de la recuperació del joc de bitlles durant la dècada de 1990 a la Catalunya meridional

Formà part com a amateur del Club Ciclista Palamós i del Grup Deportiu Escuredo L’any 1986 obrí una botiga de ciclisme a Palamós i el 1989 fundà el Club Ciclista Esteve Creà un equip de carretera i posteriorment, l’any 1995, un grup que s’incorporà als circuits de bicicleta tot terreny, amb especialistes com Martí Gispert, Janet Puiggrós i Marc Trayter

Especialista en proves de fons, durant la primera etapa de la seva carrera esportiva nedà amb el Club Natació Reus Ploms 1945-47 i durant la segona amb el Reus Deportiu 1949-50 El 1945 es proclamà campió de Catalunya júnior de 400 i 1 500 m lliure En categoria absoluta fou deu vegades campió de Catalunya dos cops de 400 m lliure 1946, 1947 cinc cops de 1 500 m lliure 1945, 1946, 1947, 1948, 1949, i tres cops de gran fons a la Travessia del Port de Barcelona 1946, 1947, 1949 Fou recordista català de 800 m lliure el 1947 i de 500, 1 000 i 1 500 m lliure el 1949 També guanyà en tres ocasions la…

Començà a competir amb el Club Natació Reus Ploms, el Club Natació Tarraco i, des del 1979, amb el Club Natació Sabadell, amb el qual assolí el títol de campió de Catalunya absolut de 400 m estils individual El 1980 tornà al Tarraco i conquerí dos campionats més el de 100 m papallona i el de 200 m estils individual També guanyà dues vegades la Travessia del Port de Tarragona 1979, 1980

Fill de rajolers, passà la infantesa a Maspujols i a Reus, on fou aprenent del pintor decorador Antoni Fuster —que li ensenyà la tècnica de l’aquarella— i assistí a l’Escola Municipal de Dibuix que dirigia Tomàs Bergadà El 1925 s’establí a Barcelona, on féu de pintor decorador i d’escenògraf, al mateix temps que esdevingué deixeble de Fèlix Mestres a Llotja El 1931 ingressà a l’Agrupació Aquarellista de Catalunya i es proposà de revitalitzar l’aquarellisme Participà en exposicions collectives i es presentà sol, el 1940, a la sala Pictòria de Barcelona Són destacables els seus efectes grisosos…

Es traslladà de jove a València, on es casà amb la filla de Josep Estevan i Cervera 1821, la impremta del qual dirigí Hi imprimí alguns periòdics i fullets, que en algun cas el dugueren a la presó Liberal, arran de la persecució absolutista del 1823 li fou destrossada la impremta i hagué d’emigrar Tornat de l’exili 1833, creà una impremta de paper d’oficina

Germà de Jacint El 1684 fou capità de la Coronela de Barcelona Membre de la Junta de Defensa de la ciutat durant el setge del duc de Vendôme 1697, intentà d’impedir que el lloctinent Fernández de Velasco capitulés El 1704 fou membre de la comissió que, tot i l’ordre expressa de Felip V, es negà a admetre esmenes en les còpies del testament de Carles II, arxivades a Barcelona Durant la guerra de Successió lluità a favor del rei arxiduc Carles III, que el creà vescomte 1706 i comte 1707 de Camprodon Morí en defensa de Barcelona, l’11 de setembre