Resultats de la cerca
Es mostren 6155 resultats
Joaquim Coello Brufau

Joaquim Coello Brufau
Anesco
Vela
Regatista i enginyer naval.
Es formà com a navegant a Sant Feliu de Guíxols i feu gran part de la seva carrera esportiva a Catalunya Dissenyà i construí un veler, el Gudrum IV, amb el qual creuà l’Atlàntic en solitari en la regata La Route du Rhum 1978 Dirigí el projecte Licor 43, embarcació que patronejà durant la volta al món Whitbreath entre l’agost del 1981 i l’abril del 1982 Membre de número i vicepresident segon de la Reial Acadèmia d’Enginyeria, presidí l’Autoritat Portuària de Barcelona 2004-06 L'any 2016 fou nomenat president de la Fundació Carulla i de l'Asociació Nacional d’Empresas Estibadores i…
Jordi Brufau Redondo
Vela
Regatista de creuer.
Participà en la volta al món en veler amb el Licor 43 1981 i amb el Fortuna Lights 1985 Fou patró d’aquestes dues embarcacions com també de l’ Unión Fenosa , el Trapío i el Ramel Fou membre de la tripulació de velers com el Menenes d’Enrique Bassas 1983 i el Bribón III i Bribón IV 1993, 1994 Aconseguí la tercera posició amb el Licor 43 en la I Ruta del Descobriment 1984 i participà en una edició de la Copa Amèrica amb l’ Stars & Stripes Creuà l’Atlàntic en deu ocasions i navegà més de 100000 milles Com a enginyer, dirigí el projecte de construcció de la Hispaniola , veler de competició…
Domène Cols i Puig
Música
Organista.
Estudià la carrera eclesiàstica a Barcelona i Salamanca Del 1956 al 1963 exercí per oposició com a mestre de capella i segon organista a la catedral de Barcelona, mentre realitzava estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori del Liceu Posteriorment els continuà a París i Le Mans, i s’especialitzà en la interpretació i composició d’obres litúrgiques El 1975 fundà el Centre Permanent d’Animadors del Cant Litúrgic i a partir del 1985 reprengué la tasca di realitzà diverses gires El 1989 fou nomenat canonge de la catedral de Barcelona, amb el càrrec de director…
bisbat de Xàtiva
Història
Cristianisme
Bisbat
Antiga diòcesi de la província eclesiàstica Cartaginense creada en el que fou municipi romà de Saetabis, al llarg del segle VI.
Les primeres notícies són del 589, en què el seu bisbe Muttus assistí al tercer concili de Toledo Hom creu que la primitiva basílica, seu del bisbat, es trobava a l’església de Sant Feliu, situada al peu del castell, on s’han descobert els fonaments d’una primitiva basílica i un cippus romà, aprofitat com a base d’altar, del qual hom esborrà la inscripció pagana i n’hi gravà una altra, al segle VII, amb el nom del bisbe Anastasi Les darreres notícies són de l’any 693, amb el bisbe Isidor II, cosa que permet de suposar que desaparegué amb la invasió dels àrabs Alguns autors han…
confraria de Sant Jordi
Militar
Confraria del braç militar establerta, sota la protecció reial, en diferents punts dels Països Catalans.
El 1263 Jaume I aprovà la fundació i la dotació d’una confraria de Sant Jordi a Terol El 1303 n'hi havia una altra d’establerta a Múrcia La confraria de València, composta de cavallers que portaven vestit blanc amb creu vermella, rebé un reglament el 1353 A Girona fou creada per l’infant primogènit Joan, duc de Girona, el 1386, a l’església dels framenors La confraria de Mallorca fou creada per Joan II el 1460 i la de Lleida el 1553 A Barcelona hi havia també confraries de Sant Jordi des de la fi del s XIV Pere el Cerimoniós el 1371 hi havia fundat la confraria dels cavallers de…
Ròmul
Mitologia
Fundador mític de Roma i heroi epònim de la ciutat.
La seva llegenda —que es confon amb la dels orígens de l’urbs— presenta diverses formes D’acord amb la més divulgada, fou fill de Mart i de Rea Sílvia Llançat, en néixer, al Tíber, en unió del seu germà bessó Rem , ambdós foren trobats per una lloba Lloba capitolina , que els nodrí fins que foren recollits per un pastor reial Ambdós fundaren una ciutat, al peu del Palatí, que fou després Roma Més tard Ròmul occí el seu germà Així que s’hagué produït el rapte de les sabines, es veié obligat a lluitar amb el rei dels sabins fins que, units els dos pobles, els monarques respectius determinaren…
Ferran Rosell i Jané
Metge.
Estudià a la Universitat de Barcelona 1905 Intervingué activament durant l’epidèmia del còlera al Vendrell, l’any 1912, raó per la qual li fou concedida la gran creu de beneficència Milità en el partit radical-socialista Participà en la creació del Sindicat Mèdic de Catalunya 1921 Com a representant del seu partit, prengué part en el pacte de Sant Sebastià 1930 Desenvolupà un original tractament per a curar les varices L’any 1936 fou nomenat inspector general de l’Hospital Clínic de Barcelona Fou metge personal del president Companys Durant la guerra civil fou secretari general…
Miquel Alcanyís
Pintura
Pintor, conegut abans per mestre de Gil i Pujades o mestre d’Alcúdia.
Collaborà amb Francesc Serra II i, possiblement, amb Andreu Marçal de Sax, influït pel qual seguí l’estil anomenat internacional Pintà els murals, actualment perduts, de la capella major de la seu de València 1432 És autor, entre d’altres obres, d’un retaule de la Santa Creu Museu de Belles Arts de València, de les taules laterals d’un de Sant Miquel 1421, Musée de Lyon L’any 1422 potser era a Florència, on ha estat identificat amb el mestre del Bambino Vispo S'establí a Mallorca 1434, on recentment han estat identificades com a seves les taules de la rectoria d’Alcúdia 1442, el…
Francesc Gomà i Musté
Filosofia
Filòsof.
Llicenciat el 1941 i doctorat el 1959 amb la tesi El tema de la nada en la filosofía contemporánea , fou catedràtic de fonaments de filosofia i història dels sistemes filosòfics el 1967 a la Universitat de Barcelona, d’on fou degà el 1979 President de la Societat Catalana de Filosofia 1985-90, impulsà la revista Convivium 1958 i fou influït per Font i Puig, Ortega y Gasset i Merleau Ponty Considerat l’introductor a Catalunya del pensament de MHeidegger, CLévi-Strauss i MFoucault i de la psicologia de la forma, es dedicà sobretot a l’antropologia fenomenològica i a la psicologia de la forma És…
Ambrosio Funes de Villalpando y Abarca de Bolea
Història
Militar
Militar.
Comte consort de Ricla, cosí del comte d’Aranda Lluità a Itàlia durant la guerra de Successió d’Àustria 1740-48 i s’hi distingí Ascendit a tinent general, fou capità general de Cuba 1763-65, virrei de Navarra 1765-67 i capità general de Catalunya 1767-72, on substituí el marquès de La Mina Més liberal que aquest, concedí la Junta de Comerç de Barcelona l’edifici de la Llotja en canvi de 30 000 lliures per a obres públiques restaurà els balls de disfresses i donà un nou impuls al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, la direcció del qual intentà d’assumir En 1772-80 fou secretari…