Resultats de la cerca

Provinents del Tibet oriental, els xerpes han representat fins avui una forma arcaica del lamaisme Coneguts mundialment per llur participació en expedicions i estudis d’alta muntanya, l’any 2000 eren uns 50 000, tres quartes parts dels quals habitaven al Nepal, i la resta a l’Índia el Bhutan i la Xina

Després d’estudis d’arts gràfiques i pintura, desenvolupà una àmplia experiència com a ajudant de direcció A partir del 1971 inicià la realització de diversos curtmetratges i documentals El 1987 dirigí el llargmetratge Bar-cel-ona 1987 —segons un relat de Josep Albanell—, al qual seguiren Gran Sol 1988 i Terranova 1990

Amplià estudis a París amb D’Indy La seva obra és una barreja de classicisme i Romanticisme tardà, que evolucionà cap a la politonalitat Exercí també com a crític És autor de sis simfonies, dos concerts de corda, l’òpera El diner del senyor Arne 1959, diversos lieder i música de cambra

Promotor cultural a Vilafranca i a la comarca a la postguerra, publicà reculls poètics de to postsimbolista i popularista Poesies 1953, Crit 1962, Bestiari 1983, Del meu terrer 1985 i Palma, gralla, dansa, crit 1992 Pòstumament hom publicà Antologia poètica 2004 És també autor d’estudis d’història i folklore locals i comarcals

Inicià els estudis artístics a Lleida, amb Frederic Trias De molt jove es traslladà a Barcelona, on continuà treballant Fou alumne de Llotja, i perfeccionà el seu estil a l’estudi de Simó Gómez El 1878 entrà al taller escenogràfic de Soler i Rovirosa El 1883 establí una acadèmia particular Obtingué diversos premis

Fou professor a Zuric, Berlín i Munic Estudià la constitució de diversos alcaloides com la cocaïna i de la clorofilla, que obtingué 1906 per primera vegada Féu recerques sobre els enzims, les antocianines i els carotenoides El 1915 li fou atorgat el premi Nobel de química pels seus estudis sobre els pigments vegetals

Fou visir dels seljúcides Alp Arslān i Malik Shā i senyor incontestable de l’Imperi durant el soldanat d’aquest Mecenes, protegí filòsofs i literats, com Algatzell i ‘Umar Khayyām i els estudis astronòmics i matemàtics i fundà a Bagdad la primera madrassa del seu nom Ell mateix escriví un tractat de política

Oficial de la marina mercant, dirigí el Collegi Nàutic de Vilassar de Mar Publicà Regles pràctiques d’escriptura catalana 1902, Breu compendi de la història de Catalunya 1903 i, adaptades a les normes de l’Institut d’Estudis Catalans, Guia pràctica per a escriure en català 1918 i Promptuari ortogràfic català 1918

Deixeble d’Enric Granados, amplià estudis musicals a París i a Ginebra Es dedicà a la formació de pianistes Inventà un aparell per a millorar la disposició de les mans i afavorir la independència dels dits Fundà a Barcelona l’Escola Musical Molinari i publicà mètodes i obres teòriques dedicades al piano

Publicava informacions, sovint per primera vegada al país, sobre els avenços científics més recents —fonògraf d’Edison, primeres experiències telefòniques a Catalunya—, bibliografia, estudis originals, etc Entre d’altres, hi collaboraren Laur Clariana, Jaume Almera, Artur Bofill i Poch, Narcís Freixa i Ramon Coll i Pujol Deixà de publicar-se el 1892