Resultats de la cerca

La població ha passat de 808 habitants el 1960 140 a Carcaixent i 668 a Alzira a 771 habitants el 1965 125 i 646, respectivament i a 1125 el 1981 641 i 484 respectivament Hi passa la carretera d’Alzira a Tavernes de la Valldigna i té estació del ferrocarril de via estreta de Carcaixent a Alacant Fou fundat el 1784 pels augustinians del veí convent d'Aigüesvives la carta de poblament és del 1796, els quals li donaren el nom de Santa Maria d’Aigüesvives L’església, consagrada el 1873, depèn de la parròquia de Carcaixent

El nom li ve dels llorers que l’envoltaven Fundat als segles V-VI, fou restaurat a la fi del segle XI Ocupat pels croats al segle XIII, s’hi installaren monjos cistercencs, que l’abandonaren el 1458 a causa de la invasió turca Posteriorment fou habitat per monjos ortodoxos segles XVI-XIX L’església, del segle XI el nàrtex fou refet al segle XIII, amb arcs ogivals, segueix el model clàssic d’església bizantina Els seus mosaics segle XII figuren entre els més famosos de l’art bizantí i, amb els d'Hósios Lukás, són els més importants de Grècia

S'estén per una plana baixa amb molts llacs Measca, Con i Coirib i per uns massissos calcaris, no més alts de 800 m, que la tanquen a l’oest i formen una costa abrupta És una de les regions més pobres d’Irlanda, la qual cosa n'afavoreix l’emigració i el despoblament La població viu dispersa en petits nuclis Administrativament és dividida en cinc comtats Correspon a l’antic regne gaèlic homònim fundat vers l’any 150 Des del segle V fins al XIV, que passà a la corona anglesa, fou un estat independent

Hi ha la roca de l'Argenteria i presenta sectors molt estrets el forat dels Cornuts, al barranc de l’Infern, i, gairebé a la sortida, el barranc de Sant Pere, de tal manera que ha estat defugit pels camins fins al segle XVIII Actualment el travessa la carretera en desús de Tremp a Sort A l’entrada, al límit meridional del Pallars Sobirà, hi fou fundat el monestir de Gerri origen de l’actual vila de Gerri de la Sal, i a la sortida, aigua amunt de la Pobla de Segur, el de Sant Pere de les Maleses

Proclamava la seva adhesió al manifest imperial del tsar Nicolau II del 17 d’octubre de 1905 Fundat pel novembre del 1905, fou dirigit per l’industrial moscovita Aleksandr Gučkov i li feien costat gent de professions liberals, homes d’afers i buròcrates Propugnava un poder legislatiu amb poder real, però insistien que el tsar havia d’ésser l’únic responsable del poder executiu Els octubristes s’oposaren cada vegada més al govern i acabaren per unir-se als kadety constitucionals demòcrates en el bloc progressista del 1915, en el qual propugnaren una direcció més progressista al…

Heretà del seu pare i comprà 1423 el castell de Tous Anà a París 1399 per a tenir-hi activitats cavalleresques hi combaté segurament 1400 amb Pere de Cervelló i el 1406 intentà ingressar a l’orde de l’Escut Verd i la Dama Blanca, recentment fundat, i estigué a punt de combatre amb el cavaller castellà Pero Niño El 1409 era a Borgonya en missió diplomàtica Es casà amb Violant Lluïsa de Mur, que li aportà les baronies de l’Albi i Cervià i que, en restar vídua, es tornà a casar amb Frederic d’Aragó, comte de Luna

Fundat com a setmanari el 1898 per Manuel Perenya, que el dirigí esdevingué diari el 1909, dirigit per Alfred Perenya Primerament bilingüe, a partir del 1919 fou redactat en català En fou director el periodista Antoni Puch i Ferrer 1912-23 Portaveu de la Joventut Republicana de Lleida, s’alineà primer amb la UFNR 1910 i després amb el Partit Republicà Català 1917 El 1930 fou substituït per La Jornada , fins al gener del 1936, que aparegué com a setmanari afiliat a l’Esquerra Republicana de Catalunya en foren llavors principals redactors Ramon Xuriguera i Humbert Torres

Fundat per Rafael Carvajal, en foren collaboradors destacats Lluís Miquel i Roca, Joan Antoni Almela, Francesc i Joan Arolas, Josep MZacarés, Vicent Boix i Ricart, Ramon Ferrer i Matutano, Pelegrí Garcia i Cadena, etc Dedicat a temes literaris, històrics, artístics i teatrals, mostrà un relatiu interès per la temàtica i la llengua autòctones Entre la tercera i la quarta etapa s’hi intercalà, amb els mateixos collaboradors i la mateixa direcció, la “Revista Edetana” 3 de setembre de 1848 — 8 d’abril de 1849 Publicà, en fulletó o separadament, traduccions castellanes de novelles…

Fundat el 23 d’octubre de 1779 per impuls dels advocats Guillem Bestard i Antoni Pujals i amb l’autorització del rei Carles III, aprovà els seus estatuts l’any següent D’entrada aplegà 21 dels 46 advocats que llavors exercien a Palma i seguí l’exemple d’altres ciutats que ja havien obert els respectius collegis Els primers estatuts ja establien la collegiació obligatòria i l’elecció anual del degà, el primer dels quals fou Miquel Frontera Té la seu al número 10 de la Rambla dels ducs de Palma i edita la revista Missèr

Fou fundat el 2001 en una masia de Celrà pels coreògrafs Pep Ramis i Maria Muñoz, directors de la companyia de dansa Mal Pelo, a fi de crear una estructura per intercanviar experiències creatives entre artistes de dansa i altres arts, amb el cos com a eix central dels treballs L’objectiu principal és reflexionar sobre els vincles entre creadors, pensadors i públic a partir de la pràctica creativa compartida i l’intercanvi S’hi organitzen residències, tallers i seminaris Els creadors de contact improvisation Steve Paxton i Lisa Nelson, serviren a Muñoz i Ramis com a inspiradors…