Resultats de la cerca
Es mostren 11467 resultats
Anselm Hüttenbrenner
Música
Compositor austríac.
Després dels estudis a la seva ciutat natal, se n’anà a Viena 1815 per continuar-los amb A Salieri Aviat publicà algunes obres i, ja establert com a compositor i pianista a la capital austríaca, conegué L van Beethoven i F Schubert, amb els quals mantingué una estreta amistat al llarg dels anys Entre el 1825 i el 1839 fou director de l’Associació Musical d’Estíria, però mai no aconseguí ésser nomenat mestre de capella de la cort, com pretenia Hüttenbrenner compongué òperes, música vocal, tant sacra com profana, obertures, simfonies, música de cambra i cançons Un cop lliure del…
Clara Petrella
Música
Soprano italiana.
Estudià cant a Milà, ciutat on debutà el 1939, com a Liù Turandot , al Teatre Puccini Durant la Segona Guerra Mundial cantà en diversos teatres de província italians i el 1947 actuà per primera vegada al Teatro alla Scala de Milà amb Tabarro , escenari on es presentà successivament al llarg de vint anys, amb els principals papers de repertori, a més d’estrenes d’autors del segle XX com GC Menotti D’aquest autor, el 1951 estrenà a Itàlia The Consul Interpretà amb èxit papers d’òperes de F Cilea, I Montemezzi, C Monteverdi, R Rossellini i G Pannain, posant un especial èmfasi en…
Isidor George Henschel
Música
Compositor, director i baríton alemany naturalitzat britànic.
El 1862 debutà com a pianista a Berlín i quatre anys més tard ho feu com a baix a Hirschberg Posteriorment es formà com a baríton al Conservatori de Leipzig 1867-70, on interpretà el paper de Hans Sachs d' Els mestres cantaires en una versió de concert El 1875 cantà la Passió segons sant Mateu sota la direcció de J Brahms i dos anys més tard marxà a Anglaterra, on es naturalitzà Fou director a Boston 1881-84, ciutat que visità regularment al llarg de trenta anys Es retirà de l’escena el 1914, tot i que continuà la seva activitat com a compositor Escriví tres òperes Friedrich der…
Richard Tucker
Música
Tenor nord-americà.
Estudià cant amb P Althouse a Nova York, on debutà el 1943 amb la Salmaggi Opera El 1947 es presentà a l’Arena de Verona amb La Gioconda , al costat de Maria Callas, i posteriorment actuà a Viena, Milà i Florència Centrà la seva carrera al Metropolitan de Nova York, on fou un dels tenors més aclamats de la seva generació gràcies a les seves interpretacions d’òpera italiana -al llarg de més de 600 funcions i amb més de trenta papers-, sobretot de G Verdi, del qual enregistrà algunes obres La seva veu evolucionà de la tessitura de tenor líric a la de tenor dramàtic Morí sobtadament…
variació coral
Música
Cadascuna de les variacions d’una sèrie composta a partir d’un coral.
Fou l’organista calvinista holandès Jan Pieterszoon Sweelinck 1562 - 1621 qui, adaptant les variacions per a teclat dels virginalistes anglesos a les melodies corals protestants, creà aquest gènere Cadascuna de les seves sèries presenta usualment quatre variacions, de dues a quatre veus El coral és tractat com a cantus firmus i presentat en notes llargues, de vegades lleugerament ornamentades, al llarg d’una sèrie d’episodis en els quals varia la textura i el nombre de veus, connectades mitjançant passatges de transició H Scheidemann i S Scheidt, deixebles i principals successors…
Georg Ludwig Jochum
Música
Director d’orquestra alemany, germà d’Eugen Jochum.
Estudià a Augsburg i Munic, on fou deixeble de S Hausegger fins el 1932 Director musical a Münster del 1932 al 1934, aquest darrer any fou nomenat primer director assistent a l’Òpera de Frankfurt 1934-37, activitat que combinà amb els Museumkonzerten En 1937-40 dirigí a l’Òpera de Planen, abans de fer-ho a Linz 1940-45 i Duisburg 1946-58, ciutat en la qual fou director del conservatori La temporada 1948-49 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Bamberg, fins que fou nomenat director associat de l’Orquestra Simfònica de la RIAS de Berlín, que dirigí al llarg dels anys…
Pere Fernández i Miret
Cinematografia
Guionista.
Amb el seu pare Enric Fernández i Gual s’exilià primer a França i després a Mèxic, on acabà la carrera d’arquitectura Practicà la pintura i estudià direcció cinematogràfica amb Luis Buñuel Escriví i adaptà l’argument El narrador , que Arturo Ripstein dirigí amb el títol La hora de los niños 1969 Amb el director espanyol també refugiat Luis Alcoriza coescriví el guió de La puerta 1969, que juntament amb el migmetratge La mujer del carnicero 1968, Ismael Rodríguez i Chano Urueta, constitueix un llarg Amb el realitzador José Bolaños adaptà Arde baby, arde o Lucky Johnny Born in…
ocellaires
Esports amb animals
Activitat esportiva consistent en la captura d’ocells, l’ensinistrament i la posterior participació en concursos de cant.
Amb una llarga tradició a Catalunya, els ocells permesos per a aquesta activitat són quatre espècies de fringíllids pinsà, cadernera, passerell i verdum En l’actualitat es caça mitjançant dos sistemes amb rams i creueres, o amb xarxes abatibles, en què s’han d’alliberar immediatament les espècies no autoritzades per a ser capturades Aquest tipus de caça està molt regulada i es fixen dos períodes al llarg de la temporada els ocells novells es capturen entre l’agost i el setembre, i els de pas, d’octubre a desembre, en l’època d’emigració Una vegada els ocells ja han estat…
central tèrmica de Foix
Central tèrmica situada al terme de Cubelles (Garraf), engegada al març del 1979.
Emplaçada en un terreny d'11 hectàrees a 1,5 km del nucli urbà, funciona amb gas natural o fuel, o ambdós combustibles simultàniament el grup turboalternador té una potència de 520 MW Fou construïda per Tèrmiques del Besòs, SA TERBESA, societat formada en un 50% per ENHER i un 50% per Hidroelèctrica de Catalunya, SA, posteriorment integrades a ENDESA A partir de l'agost del 2010 només funcionà en moments de màxima demanda i de restriccions en el subministrament elèctric habitual Al juny del 2015 l'empresa anuncià el desmantellament gradual de la central al llarg d'un període…
Pierres de Provença
Literatura catalana
Títol d’una novel·la cavalleresca de possible origen occità, apareguda durant la primera meitat del segle XV, en la qual l’element sentimental té un gran relleu.
Popularitzada a Catalunya ja durant aquest mateix segle, no se’n coneix cap versió catalana, per bé que hi ha indicis d’una edició del 1538, fins a la que fou publicada a Barcelona el 1616, feta per Honorat Comalada a partir, segons indica la portada, d’una d’anterior castellana en tot cas, el text no presenta cap castellanisme i els arcaismes no són propis d’una versió del segle XVII Tornada a editar el 1650, continuà tenint una gran popularitat i fou reeditada sovint al llarg del segle XVIII i encara en part del XIX Fou reproduïda per Miquel i Planas el 1908 Bibliografia Miquel…
,