Resultats de la cerca
Es mostren 40704 resultats
la Bastida
Municipi
Municipi del Rosselló, a la zona muntanyosa del Canigó, que limita amb el Conflent i amb el Vallespir, a la capçalera del riu de les Bules (entre el puig de l’Estela i la torre de Vetera), el qual constitueix el límit oriental del terme.
Comprèn també un petit sector de la capçalera del riu Fred L’economia és pobra i de base ramadera oví, boví i cabrum Els conreus són d’autoconsum La població, que el 1846 era de 577 h, ha restat reduïda el 1968 a 80 h i a 65 el 1982 El poble és esglaonat, a 787 m d’altitud, en un coster esquistós i al voltant de l’antiga església parroquial, romànica de Sant Miquel segle XII Resten vestigis de l’antic castell de la Bastida Fora del nucli hi ha una sèrie de masies i de veïnats actualment deshabitats gairebé del tot A l’extrem septentrional del municipi hi ha les ruïnes del santuari de Santa…
la Guàrdia d’Urgell
Poble
Poble del municipi de Tornabous (Urgell), situat al peu de la serra d’Almenara, on s’inicia la plana.
Les cases s’han anat construint a redós d’una torre medieval, documentada ja el 1063, que avui es troba notablement conservada Destaquen també l’església vella, del segle XVII, i l’original església de Santa Maria de la Guàrdia, d’obra vista, construïda a la dècada de 1960 i que depèn de la parròquia de Tornabous Els regadius del canal d’Urgell impulsaren el desenvolupament de la seva població Les terres treballades, la gran majoria de regadiu, tenen el blat de moro com a conreu predominant, amb una molt escassa extensió destinada a fruiters La majoria dels veïns es dediquen a l’agricultura i…
Llívia
Vista general de Llívia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació És un enclavament de la Baixa Cerdanya dins l’Alta Cerdanya i, per tant, de l’Estat espanyol dins l’Estat francès, produït com a conseqüència dels acords del tractat dels Pirineus El terme de Llívia és separat del de Puigcerdà, en el punt més proper entre ambdós, per només 1,8 km Amb forma com de mitja lluna, el terme és envoltat pels municipis de l’Alta Cerdanya Targasona a tramuntana, Estavar a llevant, Sallagosa al SE, Santa Llocaia a migdia, la Guingueta d’Ix al SW i, finalment, Ur i Angostrina i Vilanova de les Escaldes a ponent El perímetre va ser assenyalat per…
Castelló d’Empúries

La basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries. La portada i el cos principal (segles XIV i XV) són obra d’Antoni Antigoni
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Castelló d’Empúries, de 42,29 km 2 , s’estén al sector litoral del golf de Roses, a la vall baixa de la Muga La costa, amb una llargada de 7 km, va des de la desembocadura del Fluvià i del Rec Sirvent, al S, fins a l’antic grau de Roses, on va a parar el Rec Madral, al N Al mig de la plana alluvial, a l’esquerra de la Muga, i enlairada en una elevació de terreny, hi ha la vila de Castelló d’Empúries, capital del comtat d’Empúries en època medieval El municipi comprèn, també, el nucli d’Empuriabrava i altres urbanitzacions com Can Savarrés o el…
Pontoise
Ciutat
Ciutat del departament de Val-d’Oise, França, a 20 km de París.
Indústries elèctriques i de la fusta Bisbat catòlic Conserva monuments gòtics i renaixentistes Juntament amb el municipi de Cergy conforma una entitat territorial anomenada Cergy-Pontoise
bosc de les Fages
Baga de la serra de Bellmunt, entre el cim i el Torrent de Fontviva, pertanyent a Sant Pere de Torelló (Osona).
Abans de l’annexió per aquest darrer municipi del de les Masies de Sant Pere de Torelló, hi constituïa un enclavament de 0,78 km 2
les Casesnoves de Torrent
Antic llogaret
Antic lloc de la jurisdicció de Torrent de l’Horta i de la parròquia de Picanya (Horta del Sud).
Es formà al voltant del monestir augustinià de Sant Joaquim fundat el 1595 i destruït el 1838 Fou unit al municipi de la Paiporta el 1841
districte municipal
Dret administratiu
Cadascuna de les demarcacions en les quals se subdivideix un territori d’una població per distribuir i ordenar els serveis administratius.
La divisió del terme municipal en districtes és facultat del municipi A Barcelona, actualment, hom pot considerar el districte com un òrgan territorial de gestió descentralitzada
Santa Bàrbara
Santa Bàrbara (Montsià)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià, a la dreta de l’Ebre.
Situació i presentació El terme de Santa Bàrbara, de 28,15 km 2 , es troba al bell mig de la plana de la comarca del Montsià, al N del pla de la Galera, que s’estén a llevant del massís de Montsià i a ponent dels Ports de Tortosa Limita a l’E amb les terres de Masdenverge, al S amb el terme de la Galera, a l’W termeneja amb Mas de Barberans i al N amb les terres del Baix Ebre de Roquetes i Tortosa És un terme planer, interior, mediterrani i de secà, situat a una altitud de 70 m sobre el nivell de la mar Les terres del terme són sedimentàries, del quaternari, i s’hi alternen els conglomerats…
Benimodo

Façana principal de l'Ajuntament de Benimodo
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, dins l’àrea d’influència de Carlet; el terme ocupa un terreny pla, accidentat a l’oest per petits turons i drenat per una sèrie de barrancs afluents al riu Sec.
La tradicional agricultura de secà és en regressió davant el regadiu 500 ha, que aprofita l’aigua de la séquia reial del Xúquer 150 ha i de pous resten, però, 80 ha de secà, que produeixen raïm moscatell d’una excellent qualitat Els conreus més estesos són el de tarongers i les hortalisses Les terres de conreu són bastant repartides, i són explotades directament pels propietaris 97% És important la ramaderia estabulada, dedicada a la producció de carn porcs i de llet Hi ha explotacions agrícoles La població augmentà en un 40% del 1900 al 1950, que començà a minvar Darrerament s’…