Resultats de la cerca
Es mostren 7093 resultats
radical
Política
Dit dels diversos partits seguidors del radicalisme, com, a l’Estat espanyol, el Partit Republicà Radical de Lerroux o el Partit Republicà Radical Socialista de Marcel·lí Domingo.
Segona volta de les eleccions presidencials franceses
Se celebra la segona volta de les eleccions presidencials franceses, de les quals han restat apartats en la primera volta els dos grans partits tradicionals des de la fi de la Segona Guerra Mundial el Partit Socialista i la Unió per la Majoria Presidencial S’enfronten la candidata de l’ultradretà Front Nacional, Marine Le Pen, i l’independent Emmanuel Macron, que ha format el nou partit En Marche Macron s’imposa clarament a Le Pen pel 66,06% dels vots contra el 38,94% L’abstenció, però, és la més alta des del 1969 25% El 14 de maig, Macron és investit president i, el…
Josep Puig d’Asprer
Història
Política
Polític republicà.
Advocat, es doctorà el 1892 i assolí notorietat en defensar alguns acusats implicats en l’atemptat del Liceu 1894 i en el procés de Montjuïc 1896, i en formar part de la comissió revisionista d’aquest el 1898 A partir del 1902 s’uní al republicanisme lerrouxista Membre directiu de la Lliga de Defensa dels Drets de l’Home des del 1905, fou elegit regidor el 1909 i diputat provincial el 1917 Després d’ésser empresonat el 1919, se n'anà a Madrid Nomenat governador civil de Lleida en proclamar-se la Segona República, fou després diputat a corts per Girona i membre del Consell Català del …
Maria de Mèdici
Història
Reina de França, muller (1600) d’Enric IV.
En ésser assassinat el rei 1610, fou nomenada regent del seu fill Lluís XIII pel parlament Portà a terme una política gairebé en tot contrària a la d’Enric IV, marcada, pel que fa a les relacions exteriors, per l’acostament a la corona hispànica i, quant al govern interior, per la influència del partit devot, en el qual el papa i els espanyols eren ben representats Aviat fou palesa la seva debilitat hagué de cedir davant els protestants 1612 i les ambicions polítiques del partit nobiliari 1614, el qual aconseguí que perdés la confiança del seu mateix fill, en…
Georges Marchais
Història
Política
Polític francès.
Metallúrgic, durant la Segona Guerra Mundial treballà a Alemanya El 1947 s’afilià al partit comunista, del qual fou secretari general d’ençà del 1972 Bé que inicialment s’acostà a l’eurocomunisme, tornà a la seva posició prosoviètica tradicional arran de la invasió de l’Afganistan 1979 Del 1973 al 1996 fou diputat a l’Assemblea Nacional Impulsà la coalició electoral amb el PSF, vencedora en les eleccions del 1981, i que donà als comunistes algunes carteres ministerials fins a la ruptura amb els socialistes el 1984 Reticent davant les mesures de liberalització de MGorbačov a l’…
Antonio Garrigues Walker
Política
Advocat i polític castellà.
Inicialment orientat cap a les finances, establí un bufet professional de reconegut prestigi El 1982 fundà el Partit Demòcrata Liberal PDL, del qual fou escollit president i que el 1984 s’integrà al Partit Reformista Democràtic en una operació política impulsada amb Miquel Roca i Junyent a la recerca d’un espai de centre espanyol, però que no reeixí en ser clarament derrotada en les eleccions legislatives del 1986 És vicepresident del grup europeu de la Comissió Trilateral, president de la Fundació José Ortega y Gasset, de la Fundación Consejo de España-EUA i de la Fundación…
Emèrit Bono i Martínez
Economia
Política
Economista i polític.
Estudià ciències econòmiques a les facultats de Barcelona i Madrid A partir del 1968 ensenyà política econòmica a la Universitat de València És coautor de L’estructura econòmica del País Valencià 1971 i de La banca al País Valencià 1973 S'ha ocupat de la teoria econòmica socialista, de l’anàlisi del capitalisme en la fase actual i de la poblemàtica de la reunificació socialista L’any 1966 ingressà al PCE i participà activament en la formació de la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià i de la Junta Democràtica 1975 Fou diputat pel Partit Comunista del País…
Enrique Costas
Futbol
Futbolista i entrenador de nom Enrique Álvarez Costas.
Es formà al planter del Celta, amb el primer equip del qual aconseguí l’ascens a primera divisió la temporada 1968-69 Posteriorment jugà nou temporades al FC Barcelona 1971-80, i guanyà dues Copes d’Espanya 1971, 1978, una Lliga 1974 i una Recopa d’Europa 1979 Formà part de l’alineació que al febrer del 1974, amb Johan Cruyff al capdavant, s’imposà al Real Madrid per 0-5 al Bernabéu Amb el Barça disputà 309 partits, dels quals 169 foren de Lliga L’any 1980, en retirar-se, el club li reté un partit d’homenatge, juntament amb el seu company De la Cruz Amb la selecció espanyola fou tretze…
Imanol Pradales Gil
Política
Polític basc.
Estudià sociologia i ciències polítiques a la Universitat de Deusto, on exercí de professor de les facultats d’Humanitats i Ciències Polítiques i Sociologia fins a l’any 2006 Fou director de l’agència pública de captació de talent Bizkaia Talent, adscrita al departament de promoció econòmica de la Diputació Foral de Biscaia 2007-11 Afiliat al Partit Nacionalista Basc , ocupà el càrrec de diputat foral de Promoció Econòmica 2011-15, de Desenvolupament Econòmic 2015-19 i d’Infraestructures i Desenvolupament Territorial 2019-24 El novembre del 2023 fou proposat pel PNB per a succeir…
Ghana 2016
Estat
Al tercer intent, Nana Akufo-Addo, advocat i fill d’Edward Akufo-Addo –un dels sis grans polítics que van impulsar la independència de l’aleshores colònia britànica Costa d’Or i expresident del país 1970-72–, va aconseguir arribar a la presidència en vèncer en les eleccions celebrades al principi de desembre Akufo-Addo, candidat del Nou Partit Patriòtic NPP, va obtenir el 53% dels vots, mentre que John Dramani Mahama, del Congrés Nacional Democràtic NDC, que aspirava a la reelecció, el 44% En les legislatives, el Nou Partit Patriòtic també va superar el Congrés…