Resultats de la cerca

Amb l’assistència dels presidents Carles Puigdemont i Mariano Rajoy, entre altres personalitats, es commemora el primer aniversari de la catàstrofe de Germanwings a l’aeroport del Prat amb un homenatge a les 150 persones que van morir quan el copilot va estavellar deliberadament l’avió d’aquesta companyia Els familiars que hi assisteixen reclamen mesures de seguretat i es declaren decebuts pels informes proporcionats per la companyia Simultàniament es duen a terme cerimònies a Le Vernet, el poble dels Alps francesos on es va estavellar l’avió, i a Düsseldorf, que havia de ser el…

La primera edició tingué lloc del 15 al 18 de maig de 1997 i d’aleshores ençà ha presentat artistes i tendències que reflecteixen la diversitat evolutiva de les arts de la pista a Europa Dels artistes nacionals que s’hi han presentat, en són noms representatius Marceline & Sylvestre, Aquilino Maggi Circus, Malabarlos, Fura, Hausson, Els Galindos o Boni & Caroli, mentre que dels estrangers són destacables Les Arts Sauts, Les Dépanneurs, Au Près de Ma Blonde, Les Cousins, Le Tréteaux du Coeur Volant, Sans Marchandises, Arlekina, Les Acrostiches, Cirque Gosh, Les Bleus de…

Fundador de l' Ordre du Temple de la Rose-Croix , en fou el gran mestre amb el nom de Sâr Mérodack JP i, a la recerca de noves perspectives intimistes, escorcollà les doctrines cabalístiques, musulmanes, hinduistes, cristianes, etc Aprofità també les seves novelles —feixugues i pobrament estructurades— per a exposar les noves idees, i en les seves crítiques d’art combaté el naturalisme , tot proposant com a únic ideari artístic la veritable màgia Oedipe et le Sphinx i Semiramis representades a Aurenja en 1903-04 són tragèdies ben estructurades, compostes amb una prosa poètica…

Professor a Lilla 1913, Estrasburg 1919, París 1920, Harvard 1926 i Toronto 1929 Tomista i gran coneixedor de la filosofia medieval, publicà obres sobre Abelard, Agustí, Bernat de Claravall, Bonaventura, Dant i Duns Escot, i estudià les influències de l’escolàstica en la filosofia moderna, especialment en la cartesiana Entre les seves obres cal destacar La philosophie au moyen-âge 1922, L’être et l’essence 1948, Le philosophe et la théologie 1960, Linguistique et philosophie Essai sur les constantes philosophiques du langage 1969 i D’Aristote à Darwin et retour Essai sur quelques…

Dirigí i animà la “Revue des Deux Mondes” 1893 Aplicà l’evolucionisme de les espècies a la història i a la literatura, i negà la generació espontània dels gèneres Refusà la separació de l’art i dels seus efectes morals i combaté l’art per l’art, el naturalisme, el subjectivisme i la ciència, que pretenia de substituir la fe Destaquen, d’entre les seves obres, Études critiques sur la littérature française 1880-1925, Le roman naturaliste 1883, L’évolution de la critique 1890, Les époques du Théâtre français 1892, L’évolution de la poésie lyrique 1894 i Honoré de Balzac 1906

Membre de la primera Comuna de París, fundador del periòdic “Le Patriote Français”, fou elegit a l’assemblea legislativa i, després, a la convenció La seva actuació contra l’anarquia, a favor de la guerra contra les colònies espanyoles, o contra l’execució del rei, no es pot dissociar de la del seu partit, els girondins o brissotins Caigué amb els seus i fou guillotinat Els seus escrits polítics alternen amb obres sobre economia, dret criminal, filosofia i moral, entre les quals Théorie des lois criminelles 1781 i De la France et des États-Unis 1787

Fou professor de geodèsia, mecànica racional i càlcul infinitesimal a la Universitat de Pavia 1852 El 1863 fou encarregat d’organitzar i dirigir la cració de l’Institut Politècnic de Milà, del qual fou director, i hi ensenya hidràulica i mecànica racional Dirigí els “Annali di Matematica Pura e Applicata” 1867-77 i fou secretari del ministeri d’instrucció pública Els seus treballs més importants desenvolupen la teoria dels invariants, i introduí a Itàlia l’obra de Karl Gustav Jacobi i de Cailey en La teoria dei determinanti e le sue applicazioni 1854, les funcions ellíptiques,…

Inicià les seves activitats a París l’any 1953 El seu tipus de cançó destaca per una gran qualitat poètica, musical i interpretativa, i traspua un to crític i irònic Demain l’on se marie, La Valse à mille temps, Les Bonbons, Ne me quitte pas, Le plat pays, Amsterdam, Les bourgeois, Les Flamandes Des de l’any 1968 deixà d’actuar en públic com a cantant També havia actuat al cinema L’homme de la Manche de Dale Wasserman Les risques du métier d’André Cayatte, i dirigí dos films Franz 1971 i Far West 1972

Destacà com a creador d’ambients i com a director d’actors La major part de les seves produccions, d’accentuat barroquisme, són adaptacions literàries o recreacions històriques Cal esmentar-ne Gli innamorati 1955, segons Goldoni, Il Bell’Antonio i La notte brava 1959, La viaccia 1961, Senilità 1962, Metello 1970, Per le antiche scale 1975, L’eredità Ferramonti 1976, La dame aux Camélias 1980, La Chartreuse de Parma 1982, La Venexiana 1985, Mosca addio 1986, Gli indifferenti 1989 i La villa del Venerdì 1991 També dirigí les sèries televisives ‘Gli indifferenti’ 1988 i ‘La famiglia…

Denuncià l’estat de l’economia francesa relacionant els errors de l’administració i de la política industrialista de Colbert amb la misèria regnant Propugnà la consolidació i la reducció dels imposts en un delme únic del 10%, així com la disminució de traves i d’imposts interiors, tot per tal d’impulsar, mitjançant la reinstauració de l’"ordre natural”, l’agricultura i la creació d’excedents exportables, malgrat que era contrari a les importacions lliures Publicà Le Détail de la France 1697 —ampliat el 1712 amb el títol de Testament politique du maréchal Vauban — i Factum de la…