Resultats de la cerca

Formà part de la generació de poetes valencians que es donaren a conèixer a la dècada dels seixanta Fou recollit a l’antologia Poetes universitaris valencians 1962 de Manuel Sanchis Guarner, i, més tard, a Antologia de la poesia realista valenciana 1996 Ha publicat els reculls poètics Llibre del temps El missatger poemes 1956-1960 1972, Nissaga poemes incivils 1962-1974 1977 i Les quatre estacions i un testament 1983, així com el volum de prosa Quaderns d’Emili Coniller-Diari 1956-1960 1973 i l’obra d’assaig El missatger ferit aforismes, pensaments, pregàries 1993

De família de samurais, trencà amb la seva posició per tal de dedicar-se a les lletres L’èxit del seu primer llibre, Kaiōi 1672, el portà a installar-se a Edo actualment Tòquio, centre literari d’aquella època, on reuní nombrosos deixebles Des 1684 féu diversos viatges, fruit dels quals foren el diari Nozarashi Kiko 1685 i nombroses antologies de haikús —gènere que renovà totalment canviant-ne l’artificiositat per un simbolisme evocador i suggestiu—, entre d’altres Fuyu no hi ‘Dies d’hivern’, 1684 i Oku no hosomichi ‘Carretera estreta cap al Gran Nord’, 1689

Feu el primer vol directe Nova York - París, el 20 de maig de 1927, en 33 hores i mitja, amb l’avió Ryan NYP “Spirit of St Louis”, i el narrà en el llibre The Spirit of St Louis 1953, que aconseguí el premi Pulitzer El rapte i l’assassinat del seu fill de dos anys, el 1932, tingueren un gran ressò, fins al punt de fer modificar la legislació d’alguns estats dels EUA Durant la Segona Guerra Mundial adoptà una actitud de no-intervenció contra Alemanya i acceptà una condecoració de H Göring, cosa que fou molt discutida als EUA

Deixeble i gendre d’Eusebi Planas Estudià a Llotja i a París juntament amb Francesc Soler i Rovirosa i Maurici Vilomara Féu els primers cartells artístics barcelonins i conreà l’art decoratiu Collaborà a decorar els teatres Principal i Espanyol de Barcelona Autor de molts figurins teatrals, destacà en els vestuaris d' Urganda la desconocida , De la Terra al Sol, La fada 1897, Jesús de Natzaret i altres Professor d’indumentària a l’Institut del Teatre, publicà un llibre de la història del vestit També estudià la forja catalana Francesc Seix li edità, en dos volums, els seus…

Professor de la Universitat de Groningen Països Baixos Estudià filologia romànica a la Universitat de Basilea, on es doctorà i guanyà el títol de docent mitjançant una recerca sobre la llengua dels diversos manuscrits del Llibre de Amich e Amat comparada amb la de l’adaptació provençal i la modernització “valenciana” de Bonllavi 1974 Aquesta obra és una contribució fonamental a l’estudi gràfic, fonètic i morfològic del català antic i a la metodologia contrastiva de les llengües romàniques Entre els seus diversos treballs, n'ha dedicat també alguns al català dins el camp de la…

Fill de militar, la guerra finosoviètica 1939-45 constitueix el centre de la seva producció tot i que no hi prengué part personalment En destaca l’absurd i el macabre, tot renunciant a l’aspecte heroic sovint associat a aquest conflicte Escriví, entre d’altres, les novelles Manillaköysi ‘La corda de Manila’, 1957, Vuoden 1918 tapahtumat ‘Els esdeveniments del 1918’, 1960, Suku ‘La família’, 1968 i Morsiamen sisar ‘La germana de la promesa’, 1972 l’obra de teatre Sotamies Jokisen vihkiloma ‘El permís matrimonial del soldat Jokisen’, 1965, i el llibre de poemes Mielen Lähtölaskenta…

Església parroquial, situada al nord del terme, a la dreta de l’Onyar, prop del límit amb Riudellots, molt a prop de la N-ll L’edifici actual es va refer entre els anys 1762 i 1773, segons les dates gravades a les llindes Consta com a parròquia rural al Llibre verd de Girona, el 1362, i en els antics nomenclàtors de la diòcesi gironina Hom en pot situar l’origen als segles X o XI A la part nord de l’edifici actual hi ha reaprofitat un mur vell que podria ésser d’època romànica

Antiga parròquia, avui desapareguda, situada extramurs de la vila d’Àger, al raval del Pedró Per alguns vestigis descoberts els darrers quaranta anys, es pot afirmar que fou una de les primeres esglésies d’Àger, malgrat que les seves notícies documentals són força migrades i tardanes La primera és del 1377 Al segle XVII consta annexa a la parròquia de Sant Vicenç En el llibre de visita de l’arxiprestat dels anys 1758-59, encara es fa menció de l’església de Sant Joan, antiga parròquia convertida en aquell moment en una simple capella de la parròquia de Sant Vicenç

Es formà com a jurista i ensenyà història i literatura a la Universitat Nacional de Buenos Aires Publicà el llibre Sistema teórico-gráfico de la Música 1914, que es convertí en un text provocatiu, perquè proposava un sistema innovador de notació fonamentat en l’ús bàsic de l’alfabet de dotze notes Més tard viatjà a Europa, on feu conferències sobre el seu treball en aquest tema, ajudant-se d’un teclat especial inventat per ell mateix -anomenat teclat continuat- per a facilitar-ne l’explicació Fou, a més, compositor, i el seu catàleg inclou cançons i cors escolars

Fill del també compositor William Mundy Es graduà en música l’any 1586 a la Universitat d’Oxford, on obtingué el doctorat l’any 1624 Desenvolupà la major part de la seva carrera professional com a organista de la capella de Sant Jordi, a Windsor, on succeí Richard Farrant També fou organista del collegi d’Eton Tan sols arribà a publicar un llibre amb composicions religioses i profanes, Songs and Psalms , a tres, quatre i cinc veus Londres, 1594 En forma manuscrita se n’han conservat també alguns anthems , motets llatins, peces per a tecla i algunes composicions per a conjunt…