Resultats de la cerca

Començà la seva trajectòria els anys noranta amb el São Paulo, amb el qual assolí, entre altres títols, la Copa Libertadores i dues Copes sud-americanes Fitxà pel FC Barcelona 2004-08 procedent de l’Olympique de Lió, amb el qual aconseguí tres Lligues franceses Actuant de migcampista o de defensa central, amb l’equip blaugrana obtingué dues Lligues 2005, 2006, una Copa d’Europa 2006, dues Supercopes d’Espanya 2005, 2006 i dues Copes Catalunya 2005, 2007 Disputà 32 partits amb la selecció brasilera i conquerí la Copa del Món 2002

Davanter que arribà al RCD Espanyol la temporada 1930-31 procedent de l’Iberia de l’Havana Jugà durant sis temporades 1930-36 en l’equip blanc-i-blau, amb el qual disputà 101 partits de Lliga i aconseguí 42 gols Formà part de la selecció catalana en cinc partits Durant la Guerra Civil jugà amb el Racing de Ferrol i posteriorment entrenà equips modestos com l’Arosa o el Pontevedra El seu germà bessó O’Donell, conegut com Edelmiro II , també jugà dues temporades a l’Espanyol 1933-35

Defensa formada en el Girona HC, la temporada 2007-08 fitxà pel CP Voltregà, amb el qual guanyà els quatre títols possibles Copa d’Europa, Campionat d’Espanya, Copa de la Reina i Lliga Catalana El mateix 2008 aconseguí dos títols més amb la selecció espanyola, el Mundial absolut i l’Europeu sub-20, que també assolí els dos anys següents, i el 2009 guanyà el Campionat d’Europa absolut El 2010 deixà el Voltregà per tornar al Girona Ha guanyat també un Campionat d’Espanya per autonomies amb la selecció catalana 2008

Pertany al Club Esportiu INEF Barcelona des del 2007, amb el qual ha disputat totes les edicions de la Copa d’Europa fins el 2011, any que aconseguí una medalla de bronze formant equip amb Neus Serra, Joana Carbó, Aina Hernando, Sònia Marturano i Anna Castells Ha competit en diversos torneigs internacionals de les modalitats de tamborí sala, tamborí platja, tamborí clàssic i tambourelli L’any 2011 guanyà la Lliga Catalana Ha format part de la selecció catalana de tamborí en diverses ocasions, amb la qual disputà el primer Campionat d’Europa 2011

Començà a practicar als billars del Cafè Novedades i del Tívoli, i s’especialitzà en xapó i en billar a tres bandes La temporada 1942-43 es feu membre del Club de Billar Barcelona Durant els anys quaranta i cinquanta, en diverses ocasions es proclamà campió de Catalunya de xapó i de tres bandes També es proclamà campió Espanya de xapó en sis ocasions 1961-64, 1966, 1967 i aconseguí el segon lloc en tres bandes 1968 A més, participà en competicions internacionals, com la Copa d’Europa a tres bandes 1968

Especialista en patinatge de velocitat, conquerí més d’un centenar de títols estatals en diferents distàncies 1960-80 Fou la primera dona espanyola que es proclamà campiona del món de qualsevol esport Ho aconseguí el 1967 durant el Mundial de patinatge de velocitat en pista, en el qual guanyà tres proves 500, 3 000 i 5 000 m El 1968 repetí títol mundial en els 3 000 m en circuit També fou campiona d’Europa de 5 000 m 1966 i subcampiona europea de la mateixa prova el 1980, any que es retirà

Format a les files del CN Montjuïc, hi milità tota la seva carrera Aconseguí cinc títols de Lliga 1977, 1978, 1979, 1984, 1985 i fou subcampió de la Recopa d’Europa 1982 Fou campió d’Europa júnior 1980 Ha estat vicepresident 1998-2007 i president des del 2009 de la Federació Catalana de Natació , i directiu i vicepresident primer des del 2016 de la Reial Federació Espanyola de Natació Des del 2009 forma part de la junta directiva de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, de la qual és vicepresident des del 2013

Davanter format en els equips inferiors de l’Igualada Hoquei Club, debutà a la màxima categoria la temporada 1994-95 Posteriorment jugà a l’equip italià de Novara 1999-2000 i el Futbol Club Barcelona 2000-03, i retornà a l’Igualada la temporada 2003-04 Aconseguí cinc Copes d’Europa 1996, 1998, 1999, 2001, 2002, quatre Lligues espanyoles 1997, 2001, 2002, 2003 i una d’italiana 2000, com també una Copa italiana 1995 i dues Copes del Rei 2002, 2003 Formà part de la selecció catalana que guanyà el mundial B de Macau 2004

Competí en les files de l’AD Antorxa i és considerat un dels millors fondistes catalans i estatals de l’inici de la dècada dels cinquanta S’entrenà a les ordres de Manuel Cutié Aconseguí dos títols catalans de cros 1952, 1953, dos d’estatals 1950, 1952 i el doblet en les curses de fons del Campionat d’Espanya de pista, amb les victòries en 5000 m i 10000 m 1952 Competí quatre vegades en el Cros de les Nacions Es retirà el 1953 i presidí l’Associació d’Atletes Veterans de Lleida

Formà part del Club Optimista, de l’Èpic de Terrassa, del Club de 7 a 9 i novament de l’Èpic de Terrassa, club on es retirà L’any 1954 ascendí a primera categoria i el 1956 destacà a les files del 7 a 9 Com a entrenador, aconseguí fer pujar a la màxima categoria estatal els equips masculí i femení de l’Èpic de Terrassa Malgrat que no guanyà cap títol, posà les bases dels èxits posteriors del club egarenc en els campionats de Catalunya i Espanya