Resultats de la cerca

Vida Format inicialment amb el seu pare, el 1923 ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià amb Ll Millet, E Morera i E Toldrà, i el 1950 obtingué el premi extraordinari de composició Fou violinista de diferents formacions, com ara el Quartet Català, l’Orquestra Pau Casals, l’Orquestra de Cambra de Barcelona i, des de la seva fundació el 1943, de l’Orquestra Municipal de Barcelona A partir del 1962 ocupà el càrrec de concertino d’aquesta formació i el mateix any, després de la mort d’E Toldrà, en fou nomenat director Fou assessor musical de Radio Nacional de…

El 1688 constava com a alumne d’orgue al Conservatorio de la Pietà dei Turchini, a Nàpols, on exercí d’organista entre el 1694 i el 1702 El seu primer reconeixement com a compositor el rebé quan presentà la seva òpera Ariovisto 1702 El 1703 intentà, sense èxit, aconseguir el càrrec de director musical a la cort de Nàpols, lloc ocupat per Alessandro Scarlatti El 1707, després de la composició d’un tedèum i la seva posterior interpretació dirigida per ell mateix, obtingué la plaça de director musical amb el comte Wirrico Daun A més de la seva feina al servei d’aquest aristòcrata, exercí el…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Virgínia Films Paco Poch, Barcelona GUIÓ Dolors Payàs, MHuerga FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Jorge Déniz, Ramon Olives MUNTATGE Josep Miquel Aixalà, Toti Rovira, Marcel Abril MÚSICA Carlos Miranda SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Carles Sabater Gaudí, Elisabet Escayola Pepeta Moreu, Jesús Orús Gaudí nen, Santiago Claramunt Gaudí jove, Lluís Padrós Gaudí vell, Josep Boixaderes narrador ESTRENA 10091989 en català, per a tv PREMIS Barcelona 1988 de la crítica Sinopsi Documental fictici que exposa i recrea la biografia…

Collegial de la Sapiència a partir del 1726, el 1727 —ja doctor en filosofia— anà a Magúncia, on seguí les lliçons del lullista Ivo Salzinger —mort al cap de mig any— i d’altres mestres, fins el 1729 El 1731 ingressà al monestir cistercenc de la Real, prop de Palma Mallorca, on acabà els estudis Fou durant més de cinquanta anys catedràtic de filosofia i de teologia lulliana a la Universitat de Mallorca El 1750, la Universitat l’envià a Madrid per informar sobre els obstacles posats pels dominicans al culte i a la doctrina de Ramon Llull El 1756 i el 1768 fou elegit abat de la…

En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i alguns milliaris Passava per Ruscino —Castellrosselló Perpinyà—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, per Gerunda Girona, i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona Sabadell, fins al Llobregat L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava per Iluro Mataró, Baetulo…

El 30 d’octubre de 2011 hi va haver eleccions presidencials al Kirguizistan El primer ministre, Almazbek Atambàiev, que ja havia aspirat a aquest càrrec en anteriors ocasions, va vèncer gràcies al 63% dels vots, mentre que el seu immediat rival, Adakhan Madumàrov, només en va obtenir el 14,8% Atambàiev, membre del Partit Socialdemòcrata i proper als interessos russos, va succeir el 14 de desembre la presidenta, Roza Otunbaieva El nou president va anunciar la retirada el 2014 de les tropes nord-americanes que operen al país, a la vegada que el país va entrar a la unió duanera proposada per…

El president Fauré Gnassingbé i l'oposició, amb la mediació del cap d'estat de Burkina Faso, Blaise Compaoré, van signar a l'agost un acord sobre la convocatòria de les eleccions presidencials que s'han de celebrar el 28 de febrer de 2010 Fauré, que va succeir el seu pare Gnassingbé Eyadéma el 2005, és l'aspirant de l'Agrupament del Poble Togolès Per la seva part, l'oposició discutia la presentació d'un candidat únic entre Gilchrist Olympio, de la Unió de Forces del Canvi, i Yawovi Agboyibo, del Comitè Acció per la Renovació Quatre anys després d'arribar al poder, Fauré s'ha desfet de la…

Tenia com a finalitat servir la fe de les comunitats obreres collecció “L’Home Nou” i ajudar el moviment obrer en general colleccions “Síntesi” i “El Mundo y los Hombres” i la pedagogia popular colleccions “Nadal” i “Navidad” Del 1964 al 1969 en fou director literari Josep Verdura, amb la collaboració d’Alfons Carles Comín, que crearen sèries com “Trabajo y Sociedad” i “Temps de Concili”, amb èxits com El diari de l’ànima del papa Joan XXIII Certs llibres de to marxistitzant i l’aire conflictiu de l’empresa comportaren que el ministeri d’informació en suspengués les activitats 1969 durant…

Mig centre, fou un dels puntals del Futbol Club Barcelona en l’Edat d’Or del club Molt vinculat des de petit al barri barceloní de Sants, fitxà pel Gladiator, el TBH i el Centre d’Esports 1915-16 abans de jugar amb el FC Barcelona 1916-22 En fundar-se la Unió Esportiva de Sants, passà a formar-ne part 1922-23 Tornà al Barça 1923-28, amb el qual, sumant les dues etapes, disputà 402 partits i marcà 44 gols Guanyà cinc Copes 1920, 1922, 1925, 1926, 1928, nou Campionats de Catalunya 1919-22, 1924-28 i una Copa de Campions 1928 El 17 de juny de 1928 el Barça li reté un partit d’…

Germà de Josep , de qui també fou deixeble, s’inicià com a trompetista animador del cinema mut a Banyoles L’any 1930 s’integrà en La Principal de Banyoles, i en aquesta època ja es destacà com a compositor de sardanes A la dècada dels quaranta fou component i arranjador de l’orquestra gironina de ball Bolero, que l’any 1946 esdevingué La Principal de Girona, de la qual fou director del 1949 al 1957 L’any 1959 fundà i dirigí la Coral Polifònica de Banyoles Feu una gran labor de divulgació per l’Empordà, el Gironès i el Rosselló Escriví unes vuitanta sardanes, amb harmonies riques i efectes…