Resultats de la cerca

Format a Llotja Concorregué a exposicions barcelonines i obtingué medalla de plata el 1871 El 1875 guanyà una pensió Fortuny i anà a Roma Exposà també amb èxit sovint a Madrid, així com a Berlín 1891 i a Chicago 1853 Tot i que conreà la pintura d’història Els comuners de Castella a Valladolid , es dedicà especialment a l’escena realista, tractada amb un gran domini de la tècnica La migdiada de l’obrer, En alta mar , etc Té obres molt representatives al Museu d’Art Modern de Barcelona

Estudià belles arts a la Reial Acadèmia de Sant Jordi de Barcelona, de la qual esdevingué membre posteriorment És autor del conjunt escultòric de la façana de Sant Antoni a l’església de Vilanova i la Geltrú, el Sant Jordi del Maricel de Sitges i els Àngels del Museu Dalí de Figueres És també autor de diversos monuments públics al Treball Esplugues de Llobregat, La Sirena Pineda de Mar, a Pep Ventura Cornellà de Llobregat, etc Rebé nombrosos guardons i exposà a diversos països europeus i als EUA

Fou mariner i pescador fins que el 1947 s’installà a Tolosa Publicà un llibre de novelles curtes Rue du soleil , 1955 i les novelles Le vin de la Lune 1957, L’oeil de mer 1962 i Au temps des Mongols 1990 Com a pintor decorà les esglésies de l’Alta Garona d’Aurinh 1951, Preservila 1954, Sent Pau de Dacs, Tarabèl i Montgiscard, i la capella de la Mare de Déu de Ròcavila Les seves pintures es conserven principalment al Museu d’Art Modern de Cotlliure Conreà també l’escultura

Fou director de fàbriques papereres, de la Secció de la Cellulosa de l’Institut d’Investigacions Tècniques, i del Centre d’Estudis d’Investigació i d’Assessorament de la Indústria del Paper a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona És autor de diversos treballs de recerca sobre la cellulosa de les plantes anuals i sobre la fabricació del paper Publicà nombrosos articles sobre aspectes filosòfics i humanístics de l’activitat tècnica, organitzà el Museu de la Tècnica a l’Escola d’Enginyers i collaborà en alguns projectes importants d’arquitectura i urbanisme

Format a Sant Carles amb Cristòfol Valero i Lluís Antoni Planes El 1798 esdevingué acadèmic de pintura Fou professor auxiliar de pintura a Sant Carles 1806, acadèmic de mèrit de flors 1810 i director de la Sala de Flors 1815 El 1832 esdevingué acadèmic de San Fernando Es dedicà a la pintura de flors, d’història i religiosa Hi ha obres seves al convent del Sant Esperit de Gilet Camp de Morvedre, al Museu de Belles Arts de València i a l’Academia de San Fernando de Madrid

Residí gairebé sempre a Marsella i féu només dues estades a París 1846-49 i 1863-70, on lligà amistat amb NVDíaz de la Peña, que el posà en contacte amb l’escola de Barbizon i l’interessà pel paisatge Conreà també el retrat L’Arlesiana 1870-71 collecció particular, París, les escenes de gènere i galants Serenata Musée du Louvre i de circ Parada de saltimbanquis museu Grobet-Labadie, Marsella El seu refús de la línia i la seva valoració del color el fan un antecedent de l’impressionisme

Algunes recerques posteriors, però, indiquen que el seu nom autèntic és Dolors Vega Masana Treballà com a minyona i costurera, i la pèrdua de la seva filla la trastocà Veïna del carrer de la Cadena, la seva aparença estrafolària passejant pels carrers de la ciutat la féu molt coneguda durant tres dècades entre els barcelonins En el decenni de 1920 se li dedicaren cançons i comèdies, i en sorgí la dita “ets més coneguda que la Monyos” Hi ha una figura seva al Museu de Cera de Barcelona

El seu objectiu fou la divulgació de la música del segle XX Integrat per un reduït nucli d’intèrprets, fou una formació oberta que incorporà altres músics, alguns de gran prestigi, segons les necessitats de les obres programades Present en la majoria de festivals espanyols, participà també en diferents festivals europeus i estrenà una setantena d’obres, entre les quals s’inclouen algunes d’I Stravinsky, A Schönberg —alguns dels programes que el grup dedicà a aquest compositor són presents al Museu Schönberg de Califòrnia— i A Webern, i també de compositors catalans i espanyols

Sobresurt, per la seva categoria i influència, Lleonard Juli Capuç i Calbet Ontinyent , Vall d’Albaida 1660-1731, escultor d’imatgeria religiosa com els seus germans Francesc Capuç i Calbet València 1665-1727 i Ramon Capuç i Calbet València 1666-1743, el seu pare, Juli Capuç Ontinyent 1630-, i el seu avi, Juli Capuç el Vell , oriünd de Gènova Subsisteixen, entre altres obres de Lleonard Juli Capuç, dues imatges de sant Vicent Ferrer a l’església del Salvador de València i un bust de Felip V Museu de Belles Arts de València

Dotat amb laboratoris i biblioteca i responsable del Museu de Prehistòria, el SIP ha donat cobertura a les excavacions realitzades a les comarques valencianes, ha adquirit nombroses colleccions de materials arqueològics i ha editat la revista Archivo de Prehistoria Levantina i les sèries monogràfiques “Trabajos varios del SIP” i “Memorias anuales” Ha collaborat en l’organització d’exposicions i de museus locals valencians, ha estat present en nombrosos congressos i reunions científiques i ha organitzat multitud de conferències L’han dirigit també Lluís Pericot, Domènec Fletcher,…