Resultats de la cerca

Poeta d’aparició tardana, va guanyar el premi Carles Riba 2000 amb el seu primer llibre publicat Trànsit entre dos vols 2001 En ràpida successió han seguit dos poemaris més Música i escorbut 2002 i Petrolier 2003 El 2002 va publicar Coses petites , un poemari escrit a quatre mans amb Francesc Parcerisas, i el 2006, Jocs de l’oca La seva poesia sorprèn per una radical autenticitat, que es manifesta a través d’una especial combinació de narrativitat i lirisme, amb imatges de gran originalitat En collaboració amb Francesc Parcerisas ha publicat l’assaig El placer de la lectura 2004

Fill natural de l’emperador Frederic II i lloctinent seu a Itàlia, el 1239 es casà amb Adelàsia de Torres i assumí el títol de rei de Torres i Gallura o de Sardenya Ocupà la Toscana, la Romanya i les Marques, i el 1241 empresonà a Melòria els bisbes del concili del Laterà, contrari a l’emperador Fou excomunicat pel papa Innocenci IV, el qual anullà també el seu matrimoni Dirigí els gibellins italians contra el papat Empresonat a Bolonya 1249, després hi visqué, i arribà a formar part de la cort Conreà la poesia en llengua italiana dins l’escola siciliana

En les seves peces teatrals plantejà els problemes de la dona africana en les societats neocolonials, com a The Dilemma of a Ghost 1965 i Anowa 1970 També és autora de les novelles Our Sister Killjoy or Reflections of a Black-Eyed Squint 1977 i Changes 1991 premi dels escriptors africans del Commonwealth els reculls de poemes Someone Talking to Sometime 1986, premi Nelson Mandela de Poesia 1987 i Birds and Other Poems 1991, i les narracions The Girl Who Can and Other Stories 1999 En 1983-84 fou ministra d’educació en el govern de Jerry Rawlings

Marxà de jove a París, com a treballador de correus, on descobrí el seu interès per la pintura El 1948 retornà a Prada, on s’installà definitivament per iniciar la seva trajectòria pictòrica Retratà els paisatges del Conflent amb una paleta de colors vius Juntament amb la seva esposa Madeleine, des del 1952 participà en l’organització del Festival Pau Casals, del qual fou director artístic 1968-80 Amb Robert Lapassat fundà la revista Conflent 1961, publicada fins el 1998 Evolucionà des del rigorisme vers la poesia, expressada amb preferència en els paisatges Guanyà el prix des…

Conreà des de molt jove el relat, com el volum En la sombra 1943, al qual seguiren Cinco cuentos de sangre 1945, El hombre de la calle 1948 i En este lado 1954 Quant a la novella, és molt coneguda El paisa 1950 on reflecteix les dificultats de l’emigrant porto-riqueny a Nova York, tema que reprèn a La galería i otros cuentos  1972 i  En Nueva York y otras desgracias 1973 Juntament amb Mónica Mansour publicà una antologia titulada Poesía negra de América 1965 L’any 1953 s’exilià a Mèxic, i el 1955 adquirí la ciutadania mexicana

Amb els seus poemes, caracteritzats per un contingut intellectual ric i exigent i pel domini segur de la forma, renovà la poesia socialista En la seva obra predominen els temes comunitaris Influït per la primera generació de la revista Nyugat i per Attila József , el 1973 publicà la selecció A szenvedély évszakai ‘Les temporades de la passió’, tria dels volums precedents, apareguts a partir del 1956 En els reculls posteriors — Vissfény ‘Reflex’, 1976, Jégkorszak után ‘Després de l’època glacial’, 1980 i Indián nyár ‘Estiu indi’, 1981—, s’accentua el caràcter intellectualitzant de…

És autor de les novelles La pérdida del centro 1964, El escorpión 1969, La Granja del solitario 1969 i Fedra 1975 i dels assaigs Novela española actual 1967, Pintura española neofigurativa 1968, Mundo y trasmundo de las Leyendas de Bécquer 1970, Novela española de la posguerra 1971, El realismo y la novela actual 1973 i Arte hoy, arte del futuro 1976, entre altres També conreà la poesia i la crítica literària En aquesta darrera faceta tinugé una intensa activitat com a polemista al front de la redacció de La Estafeta Literaria 1960-63 i La Fiera Literaria 1995-2010

Formà part de la generació de poetes valencians que es donaren a conèixer a la dècada dels seixanta Fou recollit a l’antologia Poetes universitaris valencians 1962 de Manuel Sanchis Guarner, i, més tard, a Antologia de la poesia realista valenciana 1996 Ha publicat els reculls poètics Llibre del temps El missatger poemes 1956-1960 1972, Nissaga poemes incivils 1962-1974 1977 i Les quatre estacions i un testament 1983, així com el volum de prosa Quaderns d’Emili Coniller-Diari 1956-1960 1973 i l’obra d’assaig El missatger ferit aforismes, pensaments, pregàries 1993

Fill de l’escriptor i erudit Lluís Cebrian i Mezquita i germà de l’escriptor  Lluís Cebrian i Ibor  Pertangué a Lo Rat Penat, de València, i conreà un tipus de poesia a la manera de Llorente, particularment de temàtica patriòtica  Participà en l’organització de la I Assemblea Regionalista valenciana 1907 i fou secretari de València Nova i president de la Joventut Valencianista 1914-1921 És autor de l’himne valencianista Vent de Ponent , publicat inicialment a La Veu de la Plana 1916, dels poemes Anacreòntica 1900 i Pàtria i entre els seus treballs d’investigació destaca l’obra…

Amb Herzen participà en la “lluita per l’alliberament del poble” Detingut diverses vegades, treballà amb Belinskij 1839 i altres escriptors demòcrates El 1840 començà a escriure poesia Viatjà per Europa, i el 1856 s’installà definitivament a Londres, on lluità activament amb Herzen contra el règim tsarista Collaborà en la revista Kolokol Cercador de noves formes poètiques d’expressió dels problemes socials, utilitzà uns temes i un estil populars Monologi ‘Monòlegs’, 1844-47, el poema Jumor ‘Humor’, primera i segona part 1840-41, tercera part 1867-68 També escriví pamflets,…