Resultats de la cerca
Es mostren 14830 resultats
mossèn Estanya
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Únicament es conserva una poesia d’aquest autor, Ric só d’enuits e pobre de conhort , obra dedicada a lamentar l’infortuni amorós i en la qual s’aprecien influències de Jordi de Sant Jordi Bibliografia Pelay Briz, F 1867 Vegeu bibliografia
Josep Jocavell
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Rector de la Bastida, bisbat d’Elna, compongué unes Regles i documents particulars sobre la vida eremítica Perpinyà 1688, on descriu en un català elegant les devocions i les pràctiques religioses observades en les esglésies,les ermites i els llocs de culte del Rosselló
cisteller
Història
Menestral que fabricava cistells i altres objectes de vímet.
Els cistellers, mai nombrosos, constituïren un ofici, pràcticament lliure A València no s’organitzaren fins el 1738 a Barcelona, el 1716 per al pagament del cadastre, però el gremi tingué vida efímera El 1816 tingué lloc una darrera temptativa fallida de crear un gremi
indicador
Economia
Xifra de referència que hom empra per tal d’explicitar i resumir taules estadístiques i que dóna una idea més clara del fet que hom vol explicar.
De vegades aquestes xifres són només l’índex del moviment que la magnitud ha experimentat per exemple, el PNB el 1960 = 100 el 1970 = 150Unes altres vegades cal precisar magnituds econòmiques, com la de renda nacional, amb indicadors de nivell de vida o benestar
Enric Plans Bosch
Ciclisme
Àrbitre i tècnic de ciclisme.
Fou fundador del Collegi Català d’Àrbitres de Ciclisme, del qual fou el president de per vida Formà part de les juntes directives de la federació catalana, on fou comptador sota la presidència d’Albert Assalit i Alfred Esmatges, i de la federació espanyola
sermó
Bíblia
Nom amb què, bé que d’una manera que no sembla gaire apropiada, hom sol designar els més extensos reculls de paraules de Jesús que formen una part important dels evangelis.
En són típics exemples el sermó de la muntanya , el de la missió , el de les paràboles , l' eclesial i l' escatològic , o de les darreries , en l’evangeli de Mateu i el sermó del pa de vida , o eucarístic , en l’evangeli de Joan
ecètica
Geografia
Branca de la ciència geogràfica creada per Huguet del Villar per estudiar la relació entre els factors geogràfics i l’home.
El valor ecètic del factor geogràfic consisteix en les bones condicions que el medi ofereix a la vida humana, i varia en funció de l’estadi cultural de la població Aquest concepte fou abandonat posteriorment a causa de l’avanç de la ciència ecològica
opistoconts
Biologia
Grup taxonòmic d’organismes eucaris que inclou els animals, els fongs i alguns protists.
Es caracteritzen per presentar, com a mínim en algun moment de llur cicle biològic, cèllules flagellades, com per exemple els espermatozous dels animals o les espores dels quitridiomicots o quítrids Chytridiomycota , un tipus de fongs, o durant tota la seva vida, com en els coanoflagellats
excavats
Biologia
Grup taxonòmic d’organismes eucaris inclòs dins els biconts o alternativament considerat grup germà dels uniconts.
Són morfològicament heterogenis, principalment protists, i inclou organismes de vida lliure, simbionts i paràsits, que poden afectar, entre altres organismes, els humans Molts són mancats dels mitocondris típics i presenten un solc ventral digestiu ciliat que utilitzen per a capturar i fagocitar partícules d’aliment
exercitatori
Cristianisme
Llibre que servia de guia en l’oració metòdica i en la pràctica dels exercicis espirituals.
En són exemples l' Exercitatorium de Jean de Lairdieu s XV i Exercitatorio de la vida espiritual 1500, en doble versió, castellana i llatina, de l’abat de Montserrat García Jiménez de Cisneros, considerat com a precedent dels Exercicios espirituales d’Ignasi de Loiola