Resultats de la cerca
Es mostren 5551 resultats
arts liberals
Educació
Les set disciplines en què Marcià Capel·la (segle V) dividí els coneixements humans i que corresponien aproximadament a les ensenyances impartides des de l’antiguitat en els dos cicles del trivi (gramàtica, retòrica i dialèctica) i quadrivi (aritmètica, geometria, música i astronomia).
A l’edat mitjana, les disciplines ensenyades als estudis d’arts liberals anomenades també simplement arts variaren en nombre i en contingut, de manera que, bé que hom hi ajuntà la filosofia, prescindí sovint d’algunes de les disciplines del quadrivi, o àdhuc de totes A Barcelona i a València, per exemple, al final de l’edat mitjana hom ensenyava als respectius estudis d’arts liberals, gramàtica, dialèctica substituïda, més tard, per la lògica, filosofia moral i filosofia natural, disciplines anomenades sovint, en conjunt, gramàtica i arts considerades com a arts , les antigues arts liberals…
capitell
capitell romànic de Sant Pere de Galligants
© Fototeca.cat
Arquitectura
Element arquitectònic que corona generalment la part superior d’una columna.
És compost per l’astràgal, que l’uneix al fust, una part mitjana, llisa o decorada, i l’àbac, sobre el qual descansa l’entaulament La seva finalitat és de donar una major base al suport de l’arquitrau o l’arc, concentrant les seves càrregues de força i transmetent-les a la columna Per la seva collocació pot ésser de dues, de tres o de quatre cares El capitell ha estat, en la història de l’art del món occidental, un centre d’atenció per part de les diverses cultures, i hom hi ha aplicat diverses formes decoratives que, en esdevenir cànons rígids, l’han convertit en un factor quasi definitiu d’…
Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic
Economia
Fòrum per a promoure el creixement econòmic, la cooperació, el comerç i la inversió als estats de la riba del Pacífic.
És l’únic fòrum basat en el diàleg obert i la participació equitativa, sense obligacions mitjançant un tractat, com és el cas de l’Organització Mundial del Comerç OMC i altres organismes comercials multilaterals És constituït per 21 països membres, que sumen prop d’un terç de la població mundial més de 2 600 milions d’habitants i aproximadament el 60% del producte interior brut PIB mundial 19,2 bilions de dòlars, com també el 47% del comerç mundial En són estats membres Austràlia, Brunei Darussalam, el Canadà, Xile, la Xina, Indonèsia, el Japó, la República de Corea, Malàisia, Mèxic, Nova…
Centre Català de l’Havana
Entitat dels catalans de Cuba fundada el 1882.
El 1911 es revifà, es reestructurà, s’aprovaren els nous estatuts i es féu una declaració de principis impulsada per Josep Conangla i Fontanilles , que en fou tres cops president Es constituí en força d’avantguarda del nacionalisme català a l’illa, tot propugnant fermament l’autonomia de Catalunya Segons els seus estatuts, el Centre es considerava una extensió social i espiritual de Catalunya en terra cubana i aspirava a que fos reconegut en tots els ordres També consideraven que l’Estat espanyol estava en el deure immediat de satisfer a Catalunya l’aspiració d’assolir un règim d’autonomia El…
aïllacionisme
Política
Tendència política que propugna l’aïllament d’un país respecte als compromisos polítics internacionals.
El terme isolationism fou encunyat als EUA, on Washington fou el primer a recomanar una neutralitat absoluta respecte a les qüestions no americanes 1797 aquesta doctrina, reafirmada en la declaració de Monroe 1823, fou aplicada sistemàticament després de la guerra de Secessió 1861-65 i es convertí en el fonament de la política dels EUA fins a la Primera Guerra Mundial Per això, encara que els nord-americans participaven en les conferències d’Algesires 1906 i de la Haia 1907, i lluitaven contra Alemanya 1917, després del 1918 s’oposaren a la creació de la Societat de Nacions i tornaren a l’…
La Nostra Revista
Publicacions periòdiques
Revista cultural i política fundada a Mèxic (1946-54) per Avel·lí Artís i Balaguer.
Al principi fou publicada mensualment, però des del 1951 fou molt irregular N’aparegueren setanta-cinc números el número 1 es publicà el gener de 1946 i el darrer correspon al maig-setembre de 1954 Avellí Artís n’era director i el redactor en cap i el secretari fou Vicenç Riera i Llorca i, els darrers anys, Joan Rossinyol Estava dividida en seccions, entre les quals cal destacar Panorama polític, Teatre, Música i els músics, Les arts i els artistes, Revistes i periòdics i L’economia ultradirigida Fou illustrada pels artistes Francesc Domingo, Emili Grau-Sala, Gausachs, Carles…
cambra d’agricultura
Economia
Dret
Associació generalment voluntària que té per funció de reunir, elaborar i expressar les opinions de les persones lligades amb l’agricultura sobre qüestions públiques referides al benestar de l’interès agrícola.
La primera fou fundada a Escòcia el 1864 En general, a tot el món, han estat restringides als grans propietaris i, a diferència de les antigues societats d’agricultors, han fet pressió sobre la política agrària governamental A l’Estat espanyol, les cambres d’agricultura foren regulades el 1890 agrupades en cinc federacions entre les quals la catalanobalear i la valencianomurciana formaven la Unió Agrària Espanyola El 1919 foren creades les cambres agrícoles provincials , de caràcter obligatori, al costat de les de caràcter local Durant els darrers anys del segle XIX foren creades…
Giosuè Carducci

Giosue Carducci
© Fototeca.cat
Literatura italiana
Poeta i crític literari italià.
Fill d’un metge carbonari, passà la infància a la Maremma toscana i després a Florència El 1853 es traslladà a l’escola normal de Pisa, on es graduà el 1855 Es dedicà a l’ensenyament mitjà i treballà per a l’editor Barbera en l’edició de clàssics, fins que, el 1860, obtingué la càtedra de literatura italiana a la Universitat de Bolonya, que ocupà fins el 1904 Professà idees republicanes, però de gran es decantà cap a la monarquia i fou nomenat senador el 1890 El 1906 rebé el premi Nobel de literatura Contra el sentimentalisme popularista dels darrers romàntics especialment…
Franz Xaver Richter
Música
Compositor i cantant alemany d’ascendència moraviana.
La seva formació musical es basà en el Gradus ad Parnassum , de JJ Fux, i és possible que estudiés amb el mateix Fux a Viena El 1740 esdevingué mestre de música del príncep Anselm von Reichlin-Meldegg a Kempten Probablement, a partir del 1746 o el 1747, fou també músic a la cort de Carles Teodor a Mannheim Al teatre de la cort d’aquesta ciutat figurà com a cantant en els llibrets de les òperes que s’hi representaven Així, per exemple, consta com a virtuoso di camera en el llibret de L’Opimpiade 1749, de B Galuppi Les seves obres sacres ja havien rebut reconeixement a la cort palatina de…
,
Manuel de Falla Matheu
Manuel de Falla Matheu amb Concepció Badia
© Fototeca.cat
Música
Compositor andalús.
Estudià amb la seva mare, de família catalana, i amb Enric Broca Més tard amplià els estudis de piano amb Josep Tragó i els de composició amb Felip Pedrell Del 1907 al 1914 residí a París, on entrà en contacte amb Debussy, Albéniz, Ravel, Stravinskij i Diaghilev De retorn, s’establí a Granada fins l’any 1939, que s’embarcà cap a l’Argentina La seva producció pot dividir-se en dos períodes en el primer s’adscriví al nacionalisme musical iniciat per Pedrell i emprà elements populars estilitzats estèticament s’aproximà a l’impressionisme francès en el camp harmònic i en la instrumentació D’…