Resultats de la cerca

Vida Desenvolupà la seva carrera per diverses corts europees La seva activitat començà el 1471 al servei del duc de Milà, Galeazzo Maria Sforza El 1474 es traslladà a Florència i als Països Baixos El 1476 es troba documentat a la catedral de Cambrai com a cantor Després d’un temps actiu a la capella reial francesa retornà a Florència com a cantor de la seva catedral fins el 1492, i passà algun temps al servei de la cort aragonesa de Nàpols El 1500 entrà al servei de Felip el Bell, duc de Borgonya i rei de Castella Com a membre de la seva capella musical viatjà per França i, en…

Alumne de Louis Dupré, primer ballarí de l’Òpera de París, deixà de ballar el 1747 per dedicar-se a la coreografia El 1752 coreografià Les fêtes chinoises , a Lió, i el 1754 fou nomenat mestre de ball a l’Òpera Còmica de París L’any següent rebé la invitació del cèlebre actor anglès David Garrick per a dirigir una companyia de ballet al Drury Lane Theatre de Londres, on presentà Les fêtes chinoises El 1760 entrà a la cort del duc Carles Eugeni de Württemberg a Stuttgart, i hi escriví el seu tractat de reformes del ballet Lettres sur la danse et sur les ballets , publicat el…

Vida Estigué vinculat a la cort reial castellana, primer com a músic al servei de Francisco de los Cobos, secretari de l’emperador Carles V, i després de Felip II, a qui acompanyà en el viatge pel nord d’Europa que aquest realitzà el 1548, quan encara era príncep Durant aquest periple s’ocupà, conjuntament amb Antonio i Juan de Cabezón, de la formació dels nens cantors de la capella musical Gaudí d’un gran reconeixement com a instrumentista i compositor Diversos autors, entre els quals figuren Juan Bermudo, el citen com un dels músics més brillants de la seva generació La seva obra musical…

Fill d’un músic municipal i una cantant mediocre, es formà a Bolonya amb SMattei, amb el qual conegué l’obra de Haydn i Mozart, que l’influïren hom li retragué sovint un estil germanitzant Dedicat al teatre, debutà amb la farsa La cambiale di matrimonio 1810 ben acollida, escriví òperes bufes L’inganno felice , 1812 La scala di seta , 1812 que li donaren nom el mateix any estrenà ja al Teatro alla Scala de Milà La pietra del paragone i el 1813 consolidà la seva fama amb Tancredi , òpera seriosa, i les bufes Il signor Bruschino i L’Italiana in Algeri Hi emprà recursos còmics…

Les primeres notícies d’una activitat musical provenen del segle XIII, quan a la ciutat visqué el cantant i trobador Sordello da Goito Amb la família Gonzaga al poder 1328, Màntua començà a consolidar-se com a important centre cultural i hi arribaren músics de tot Itàlia atrets pels favors que en rebien Entre aquests hi havia Bartolomeo Tromboncino i Marchetto Cara, els representants més destacats de la frottola , forma de polifonia italiana del final del segle XV En aquesta mateixa època, a les capelles de les esglésies de Sant Pere i Sant Francesc s’hi afegí la de la basílica de Santa…

Graduat el 1954 i doctorat el 1961 per la Universitat de Tòquio Deixeble i collaborador de  Kenzo Tange , amb ell s’integrà en el grup que publicà Metabolism’60 , conjunt de propostes tendents a un nou plantejament de l’urbanisme Moltes d’aquestes propostes foren aplicades al pla de desenvolupament de Tòquio, del qual són coautors El 1963 establí despatx propi i el 1964 fou nomenat catedràtic d’enginyeria urbana a la Universitat de Tòquio El 1970 començà a distanciar-se de Tange i a definir un llenguatge propi, que pot inscriure’s dins l’arquitectura postmoderna Entre les obres d’aquesta…

Coneguda també com els Tres Dies de Trial de Santigosa i abreujada 3DTS, és la segona competició de trial vigent més antiga del món després dels Sis Dies d’Escòcia ISDE Com a antecedent, els anys 1970 i 1971 s’organitzà una competició de trial d’un dia de durada a la mateixa població Tant la prova del 1970 com la primera edició oficial 1972 les guanyà Pere Pi Organitzada pel Moto Club Abadesses des del 1977, i dirigida per Ricard Pinet, se celebra habitualment al mes d’abril durant la Setmana Santa i està oberta a afeccionats de base i a professionals El 1986 s’hi incorporaren les categories…

Vida i obra El seu pare era impressor i llibreter de vell Anà al seminari, on estudià filosofia, alhora que física i francès a les escoles de la Junta de Comerç Mentre el germà gran s’afiliava a la professió paterna, començà, l’any 1833, els estudis de teologia al Seminari Conciliar de Barcelona, però els deixà aviat, convençut que no tenia vocació eclesiàstica Com que la situació econòmica de la família no consentia d’anar a la Universitat de Cervera, es decidí a seguir l’ofici del seu germà Josep Però la reinstauració, el 1835, de càtedres de dret a Barcelona li permeté de seguir estudis…

Història Pel març d’aquell any, Joan Cortada, Josep Lluís Pons i Gallarza, Víctor Balaguer, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors, Miquel Victorià Amer i Antoni de Bofarull sollicitaren a l’Ajuntament de Barcelona la restauració dels jocs florals o de la Gaia Ciència instituïts per Joan I el 1393, uns certàmens que tenien el seu origen en els celebrats a Tolosa entre el 1324 i el 1484, impulsats per la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa, fundada el 1323 Aprovada la petició per l’Ajuntament, aquest destinà un pressupost per a la compra dels tres joiells corresponents als…

Vida Procedent d’una família amb tradició musical, en finalitzar la Segona Guerra Mundial inicià els seus estudis de composició al Conservatori de Milà amb Gherini, la influència del qual es feu palesa en les primeres obres, com ara el Concertino 1949 El 1950 es diplomà i es casà amb la soprano Cathy Berberian, circumstància que determinà el desenvolupament de la seva obra vocal El seu encontre amb L Dallapiccola li permeté un primer contacte amb el serialisme Parallelament, s’interessà per la música electroacústica a través de les primeres composicions per a cinta realitzades…