Resultats de la cerca
Es mostren 7457 resultats
Santa Maria de Torres (Torres de Segre)
Art romànic
La població de Torres de Segre es troba al marge esquerre del riu Segre, al sud-oest de Lleida Torres era un dels pocs indrets per on es passava a l’altra riba del Segre en un principi amb barca, el que conferí a la població una posició estratègica L’any 1133 s’esmenta per primera vegada el lloc de Torres, que llavors era domini de la família Cervera Al segle XIII passà als templers i al segle següent als hospitalers, que integraren Torres al Gran Priorat de Catalunya fins a la fi de l’antic règim La parròquia de Torres de Segre és coneguda des de l’any 1168, en què apareix en l’ Ordinatio…
Sarcòfag (Sant Joan les Fonts)
Art romànic
Sarcòfag Segons una notícia publicada per Francesc Caula, l’any 1930, sabem que al cementiri de l’antiga església de Sant Esteve de Bianya —Sant Joan les Fonts—, hom trobà un fragment de sarcòfag de pedra Pel dibuix que en féu el mateix Caula, hom veu que corresponia a la meitat superior d’un sepulcre exempt, molt malmesa Malgrat això, cal assenyalar que hom hi pot distingir el cap, gran i rectangular, diferenciat de la resta del cos, una mica més ample Tot i que sigui impossible d’assegurar, probablement era part d’una tomba d’adult Francesc Caula relaciona aquest sarcòfag amb la primitiva…
realització
Música
Acció de fer efectius els acords abreujats per un baix xifrat.
La realització d’un baix xifrat fou una de les tasques més habituals durant l’època del baix continu segles XVII i XVIII i un gran nombre d’autors de l’època, com ara JH d’Anglebert, J Blow, CPE Bach, JPh Kirnberger, FW Marpurg o J Mattheson escriviren tractats sobre aquest tema La realització s’efectuava de manera generalment improvisada en instruments polifònics, com ara el clavicèmbal, l’orgue o el llaüt, i donava lloc a una textura de tres veus o, més generalment, de quatre D’altra banda, la realització d’un baix no es limitava a ser un simple acompanyament sinó que sovint…
trop
Música
En la litúrgia romanofranca, text en prosa o en vers inserit, amb la seva melodia, en determinades peces de cant litúrgic preexistents.
Sota aquest terme s’integren diferents tipus de procediments compositius i estils musicals Els trops poden ser exclusivament textuals verbeta , exclusivament musicals, o textuals i musicals alhora el tipus més freqüent Generalment els trops s’aplicaren als cants corals del propi de la missa, és a dir, als introits, comunions i ofertoris, així com, encara amb més freqüència, a les parts de lde la missa kírie, glòria, excepte el credo Aquest fenomen experimentà una gran vitalitat durant l’Edat Mitjana, especialment al llarg dels segles XI i XII Els testimonis més antics daten del…
Ramon Pinyol i Torrents
Literatura catalana
Historiador de la literatura.
En el camp docent, que exercí en l’ensenyament secundari i a la Universitat de Vic, publicà als anys vuitanta amb G Casals, N Cot, M Llanas i L Soldevila manuals de llengua Nexe i literatura Solc , a més d’una antologia literària Garba i d’edicions de textos amb finalitat didàctica, que tingueren una àmplia difusió Codirector de diferents colleccions editorials, “El Garbelli, “Textuale, com a investigador s’ha centrat en la literatura dels segles XIX i XX Es doctorà amb una edició crítica del volum Pàtria , de Verdaguer publicada el 2002, autor a qui ha dedicat nombrosos…
Josep Miquel Sobrer i Barea
Literatura catalana
Filòleg i historiador de la literatura.
Es llicencià a la UB 1966, l’any 1968 es tralladà als Estats Units i es doctorà a la Universitat d’Oregon amb una tesi sobre la Crònica de Ramon Muntaner 1972 Fou professor a les universitats d’Oregon, Puget Sound, Michigan i, des del 1981, a la d’Indiana, d’on fou catedràtic 1992 De la seva primera etapa medievalista cal esmentar L’èpica de la realitatl’escriptura de Desclot i Muntaner 1978, La doble soledat d’Ausiàs March 1987 i La poesia dramàtica de Josep Maria de Sagarra 2011 Posteriorment s’especialitzà en la literatura catalana dels segles XIX iXX, sobre la qual tingué…
rasgueado
Música
En alguns instruments de corda pinçada, tècnica d’execució que consisteix a tocar, arpegiant-les ràpidament en sentit ascendent i descendent, totes les cordes de l’instrument, en oposició al puntejat, en què es polsen les cordes individualment.
El rasgueado o batut de les cordes s’efectua amb el polze o amb la punta dels dits de la mà que l’instrumentista utilitzi per a pulsar les cordes generalment, la dreta Aspecte important de la tècnica de la guitarra des del segle XVI, aparegué àmpliament explicat en els tractats dels segles XVII i XVIII, entre els quals destaquen Instrucción de música sobre la guitarra española Saragossa, 1674, de Gaspar Sanz, i Resumen de acompañar la parte con la guitarra Anvers, 1714, de Santiago de Murcia Durant el segle XVII s’usà una notació per al batut en la guitarra de cinc ordres,…
Trobes de mossèn Jaume Febrer
Literatura catalana
Llarg poema heràldic apòcrif, que descriu els escuts d’armes dels cavallers de la conquesta de València, pretesament escrit al segle XIII.
Per raons lingüístiques i mètriques, entre d’altres, és fàcilment perceptible que es tracta d’una falsificació feta molt posteriorment Ja fou denunciada com a tal al segle XVIII, quan aparegué, per bé que fou considerada autèntica pels erudits valencians d’aleshores i encara per posteriors Se’n feren diverses edicions entre el 1791 i el 1848 No en tenim cap notícia anterior a la de Vicent Ximeno Escritores del Reino de Valencia , quan afirma que Onofre Esquerdo les traduí en prosa castellana al final del XVII i en feu una còpia La falsificació ha estat atribuïda a Esquerdo, tot i que també s…
Sant Salvador d’Orís
Canònica
Petita comunitat de canonges augustinians que residí entre els segles XII i XIV a l’església de Sant Salvador de Bellver, dins el terme municipal de Sant Boi de Lluçanès (Osona).
És situada al cim de la serra de Sant Salvador de Bellver, al límit amb el terme d’Orís, dominant la plana de Vic La comunitat s’hi aplegà sota el prior Pere Amat vers el 1110 El 1210 s’hi fundà una confraria de molta anomenada per la contrada Tingué un màxim de cinc comunitaris, però decaigué a partir de mitjan segle XIV L’any 1411 s’uní a una pabordia de la catedral de Vic i perdé tot rastre de comunitat En resta una església romànica de notables dimensions en un lamentable estat d’abandonament
joaquimisme
Cristianisme
Corrent espiritual, ideològic i pràctic, dels qui, als segles XIII i XIV, s’acolliren a l’obra de Joaquim de Fiore o a la interpretació que en feien els espirituals franciscans.