Resultats de la cerca

Provinent de l’Argentina, el 1966 arribà a Barcelona, on participà en diferents formacions de rock i jazz Fundador del segell discogràfic Zeleste, a la meitat dels anys setanta es dedicà plenament a la rumba catalana, estil que recuperà dels gitanos catalans, donant-li un contingut social L’any 1990 rebé el premi de la Crítica La seva discografia es compon dels àlbums Carabruta 1978, Romesco 1979, Altaia 1981, Prohibido maltratar a los gatos 1982, Flaire de Barcelona 1982, Música 1983, Gato por gato 1986 i Ten 1990

Advocat, residí a Madrid Hi fundà El Comercio Español i fou redactor d' El Tiempo i La Época Fou auditor general de l’exèrcit Del partit conservador, fou diverses vegades diputat a corts i senador el 1903 Ocupà diverses direccions generals i fou ministre de gràcia i justícia el 1904 i el 1913, conseller d’estat 1904 i fiscal del Tribunal Suprem 1909 Presidí la Sociedad Geográfica i pertangué a diverses entitats culturals Publicà nombroses obres sobre justícia militar, El problema social agrario en España 1904 i llibres de poemes i obres teatrals en castellà

Senyor de Tocqueville Elegit diputat 1839-48, es mostrà partidari d’un reformisme democràtic moderat Ministre d’afers estrangers 1848, es retirà de la política activa després del cop d’estat de Napoleó III 1851 Com a pensador, intentà de conciliar el liberalisme amb el racionalisme i defensà la democràcia com a motor d’anivellament social És un dels teòrics principals del liberalisme polític Obres Du système pénitentiaire aux États Units et son application en France 1833, La démocratie en Amérique 1835-40 i L’Ancien Régime et la Révolution 1856

Partint del convenciment que totes les religions són idèntiques en el fons, aspiraven a una religió sincretista que volia recollir els elements essencials de l’hinduisme, de l’islamisme i del cristianisme Els seus membres s’adheriren a la creença en un déu suprem i personal i en la immortalitat de l’ànima, i defensaren la necessitat d’un culte públic Propugnaren una sèrie de reformes socials El 1886 es produí una escissió entre els conservadors, que intentaven un retorn a l’hinduisme, i els progressistes, que continuaren la política de reforma social

Es constituïren set seccions d’estudi que s’establiren en diferents indrets Plantejaments i processos de normalització lingüística, coordinada per Aina Moll Lleida Mitjans de comunicació i noves tecnologies, coordinada per Francesc Vallverdú Perpinyà Sociologia de la llengua, coordinada per Modest Reixach Girona Llengua i dret, coordinada per Josep M Puig i Salelles Andorra Lingüística social, coordinada per Isidor Marí Illes Balears Ensenyament, coordinada per Joan Martí Castell Tarragona, i Història de la Llengua, coordinada per Antoni Ferrando València Hi hagué representants…

Tenia per òrgan Revista Social , i assolí una gran importància numèrica el 1872 tenia 225 seccions i 28 000 afiliats, gairebé tots de Catalunya Dividida en diverses tendències —moderats prorepublicans, autoritaris i bakuninistes—, desaparegué després del 1874 Legalitzades de nou les associacions obreres el 1881, fou reorganitzada, ara ja amb una clara orientació anarquista, però Les Tres Classes de Vapor se'n separaren quan la Unió s’adherí a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola 1882, i l’organització romangué minoritària En foren dirigents GAlbagés, FAbayà,…

De filiació democratacristiana, defensava la doctrina social de l’Església i estava estretament connectada amb el partit Unió Democràtica de Catalunya , mantenint també relacions amb l’obrerisme catòlic europeu Encapçalada per JFarré i Escamilla, TPorta, MSurribas i Zanuy i d’altres, desenvolupà una considerable activitat, i el 1935 tenia tres mil afiliats, especialment en el sector agrícola i de dependents i empleats de comerç Creà l’Editorial Obrera Lleó XIII i publicà el setmanari bilingüe Defensa Obrera 22 de desembre de 1934 — 18 de juliol de 1936, dirigit per Arcadi de…

Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials a la Universitat de les Illes Balears, on féu de professor des del 1991 fins al 2011 També fou director de l’Escola d’Estudis Empresarials 1995-2003, vicerector de Planificació Econòmica Administrativa 2003-07 i president de la Comissió de Treball per a l’Elaboració de la Memòria del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears 2003-07 El 2011 passà a formar part del Govern Balear encapçalat per Josep Ramon Bauzà PP com a titular de la Vicepresidència Econòmica, de Promoció Empresarial i d’Ocupació

Arribà de petit a Mallorca i es llicencià en medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzant-se en cirurgia Entrà al PSIB a 25 anys i en fou secretari de Participació Ciutadana 1994-97 i de Benestar Social 1997-2000 Batlle de Sóller 1996-98, al juny del 1999 aconseguí un escó de senador, substituint Antoni Garcíes, que havia abandonat la cambra El 2000 renovà el càrrec i a la següent legislatura, el 2004, fou nomenat delegat del Govern espanyol a les Illes Balears, càrrec en el qual es mantingué fins el 2011

Professor a Tübingen 1860-68 i a Viena 1868-71, fou membre del landtag de Württemberg 1862-65 i ministre de comerç del govern austríac 1871 Malgrat la concepció orgànica de la societat, s’acostà més, globalment, a la filosofia idealista que no pas a la sociologia positivista Fou un dels iniciadors, a Alemanya, de la tendència moderna de les ciències polítiques i socials Obres principals Bau und Leben des sozialen Körpers ‘Construcció i vida del cos social’, 1875-78, Abriss der Soziologie ‘Resum de sociologia’, pòstuma, 1906