Resultats de la cerca
Es mostren 5771 resultats
ministrer
Música
Nom que hom donà als músics que estaven al servei dels trobadors.
Als XIV servia per a denominar els instruments de les corts A partir del s XV apareixen a les catedrals interpretant obres religioses juntament amb les veus de la capella Més tard aquest mot designà només els sonadors d’instruments de vent i de fusta, flautes, gralles, cromorns, baixons, etc Als XVI apareixen petites agrupacions o cobles de ministrers que intervenien en els actes oficials populars i que pertanyien a les corporacions ciutadanes En els documents hom troba també les formes ministril o menistrel
Vila-rasa
Masia
Veïnat
Important masia i veïnat del municipi de Sant Boi de Lluçanès (Osona), situada al SW del terme.
És esmentada ja el 1133 Des del 1160 fins als XIX els seus hereus cognomenats Vila-rasa o Jurdi de Vila-rasa des del 1354 tenien la batllia del terme de Sant Boi de Lluçanès, propietat de la mitra de Vic El mas fou reconstruït entre els s XVII i XVIII, i té prop seu una capella dedicada a sant Ponç, feta als XVIII, en record d’una altra capella del mateix sant, situada més a ponent, dins la propietat del mas, que existia ja el 1080
Adige
Riu
Riu d’Itàlia, el segon per la llargària (410 km).
Neix al Tirol del Sud alS del pas de Rèsia o Reschenscheideck en tres petits llacs Riu de règim alpí, ha tallat valls profundes en el seu curs alt, la primera de les quals és el Vintschgau o vall Venosta, i al seu pas pel Trentino és flanquejat per planes estretes on s’engorja sovint Nombroses centrals hidroelèctriques aprofiten l’energia de l’Adige i els seus afluents Passino, Eisack, Noce, Avisio Passat Verona, i fins a la seva desembocadura alS de Chioggia, drena una plana fèrtil d’economia agrícola
priorat d’Espirà de Conflent
Priorat
Monestir
Antic priorat canonical (Santa Maria d’Espirà), format inicialment per un prior i sis canonges, situat al poble d’Espirà de Conflent, dependent de Serrabona, fundat el 1190.
Després d’una època de decadència a partir del s XV, fou restaurat pel bisbe d’Elna Onofre de Reard el 1607 i perdurà fins a la Revolució Francesa Es conserven l’església —actual parròquia— i la casa prioral, que al s XIV foren voltades de muralles L’església, romànica ampliada al s XII, és de tres naus i tres absis ha estat modernament restaurada conserva quatre retaules barrocs s XVIII, la imatge de la Mare de Déu s XII i set pintures els Set Sagraments de Poussin
baronia de Castre
Història
Jurisdicció senyorial creada per Jaume I de Catalunya-Aragó per al seu fill il·legítim Ferran Sanxis de Castre
vers el 1250.
Ocupava un territori alS del comtat de Ribagorça, limitat pels rius Cinca i Éssera fins a llur confluència comprenia els termes de Bolturina, Artasona, Castre i Olvena Les senyories d’Estada i Estadella foren pràcticament agregades a la baronia, que les limitava alS ja des de l’època de Ferran Sanxis Passà successivament, per herència, als Pinós, que adoptaren el cognom Castre-Pinós, als Cervelló, barons de la Llacuna primera meitat del s XVII, als Alagó, senyors d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández…
orgueneria
Música
Art o indústria de construir orgues.
Aquesta activitat es desenvolupà notablement als XVI a Alemanya i als Països Baixos, on foren construïts els primers orgues amb més d’un teclat manual i enriquits amb registres nous El fabricant més important fou l’alemany Arp Schnitger A la fi del s XVII es destacà Gottfried Silbermann al sud d’Alemanya, mentre el seu germà Andreas s’establia a França, on competí amb François-Henri Clicquot als XIX es destacà, a França, Aristide Cavaillé-Coll, que n'installà també a la península Ibèrica, i, a…
montanisme
Cristianisme
Secta cristiana dels s. II i III, fundada per Montanus.
Era un moviment apocalíptic i pneumàtic que vivia en l’expectació de la difusió de l’Esperit Sant, manifestada d’una manera especial en els seus profetes i profetesses La branca africana del moviment és coneguda sobretot a través d’un dels seus adeptes, Tertullià, que imposava una vida ascètica, combatia el relaxament dels cristians i no acceptava la disciplina de la penitència Fou condemnat per alguns sínodes asiàtics als II, i pel papa Zeferí als III Hom hi connecta els moviments pneumàtics i pentecostistes del cristianisme modern
fira
Història
Reunió periòdica, generalment anual, de mercaders i negociants protegits pel poder públic per dur a terme llurs intercanvis.
Es diferenciava del mercat per tal com aquest tenia una celebració més assídua, generalment setmanal, i amb un àmbit d’influència reduït a una comarca A l’antiga Grècia i a Roma, aquestes reunions coincidien normalment amb solemnitats religioses Delfos, Delos, Olímpia, etc Durant el baix imperi Romà, la contracció de l’activitat econòmica i la ruralització de la vida feren desaparèixer aquesta mena de reunions A partir del s XI, amb la represa de l’activitat econòmica, les fires tornaren a adquirir una gran importància, vist que els intercanvis encara no eren prou generalitzats…
Sant Marçal de Montseny
L’església romànica de Sant Marçal de Montseny (s XII)
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia i després priorat benedictí, situat al coll de Sant Marçal
(1 100 m), entre els massissos de les Agudes i del Matagalls, a la capçalera de la Tordera, dins el municipi de Montseny (Vallès Oriental), al límit amb els de Viladrau (Osona) i Arbúcies (Selva).
A l’origen, pertanyia al bisbat de Vic i fou consagrada pel bisbe de Vic Guillem de Balsareny La seva fundació degué esser entre el 1050 i el 1060, quan el seu prior Guifred obtingué les primeres demarcacions Estava sota el patronat de la família Agudes-Montseny El 1095 s’uní a Banyoles en qualitat de priorat i els seus monjos intentaren de deixar el Montseny i establir-se a l’església de Santa Magdalena, prop de Mosqueroles, on edificaren una gran església de tres naus, però el bisbe de Vic els obligà a tornar al Montseny, on féu una nova consagració de…
Sant Fulgenci
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, estès al N del pla deltaic del Segura.
El terme, en forma de diàbolo, conté a l’W i alS els rodals baixos de La Huerta, El Prado i Candelas, travessats pels assarbs de Enmedio i de La Culebrina, resultat de la bonificació feta pel cardenal Belluga als XVIII resta el residu de la llacuna d’El Hondo de Ambroz Al NE s’alça el Molar 76 m alt, cenyit pels canals de regadiu d’El Progrés i Regs de Llevant Ha estat l’últim reducte de l’arrossar meridional 263 ha el 1950, ara ja desaparegut Els conreus, a part un magre secà d’ordi, se centren en el regadiu 1…