Resultats de la cerca
Es mostren 1678 resultats
el Seguró
Església
Caseria
Caseria i església del municipi d’Alcoleja (Comtat), al límit amb el de Sella (Marina Baixa), al S del municipi, al port del Seguró (1 027 m), que comunica el Comtat i la Marina Alta, entre la serra d’Aitana (1 558 m) i el pla del Cirer (1 118 m).
Vilanoveta
Església
Caseria
Caseria i església de Sant Pere, en ruïnes, del municipi de la Conca de Dalt (Pallars Jussà). Fins el 1969 pertanyia al d’Hortoneda de la Conca, dins l’antic terme de Pessonada (dit al segle XIX Pessonada i el Mas de Vilanova), a la dreta del riu de Carreu.
Artesa de Segre

Vista panoràmica d’Artesa de Segre
© C.I.C.-Moià
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El terme d’Artesa de Segre, de 175,89 km 2 s’estén a ambdós marges del riu Segre , i és la capital natural de la subcomarca del Segre Mitjà La superfície del municipi d’Artesa abans de les annexions dels antics termes municipals d’Anya 1966 i de Tudela de Segre 1971 era de 62,3 km 2 L’actual municipi limita al N amb Vilanova de Meià i amb els municipis del Pallars Jussà d’Isona amb el seu enclavament de Montadó i de Gavet de la Conca, al sector de llevant amb la Baronia de Rialb , Ponts i Oliola , al S amb el municipi urgellenc d’ Agramunt amb el seu enclavament de…
Soriguera
Soriguera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà, estès a l’esquerra de la Noguera Pallaresa.
Situació i presentació L’actual municipi de Soriguera, de 106,39 km 2 , es creà el 1972 quan al terme tradicional de Soriguera li fou annexat el municipi d’Estac Limita al N amb Sort, Rialb i Llavorsí, a l’E amb Montferrer i Castellbò, al SE amb Noves de Segre ambdós de l’Alt Urgell i al S i a l’W amb Baix Pallars El terme de Soriguera confronta en bona part, a llevant, amb la comarca de l’Alt Urgell, seguint aproximadament el camí a Sant Joan de l’Erm Vell, santuari al vèrtex més septentrional del terme, ja dins el municipi de Montferrer i Castellbò A tramuntana, pel serrat de Sant Feliu i…
Almenar

Almenar, amb l’església de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Està situat a l’extrem septentrional del Segrià, en contacte amb la Noguera i la Llitera Limita amb els termes segrianencs d’Almacelles SW, Alguaire S i Alfarràs N amb els d’Algerri E i Albesa SE, ambdós de la Noguera i amb els d’Albelda i el Campell W, de la Llitera El terme s’estén a la dreta de la Noguera Ribagorçana límit de llevant del terme i és regat pel canal de Pinyana i pel d’Aragó i Catalunya, que travessen el territori en direcció N-S, a banda i banda del poble La part a llevant pertany al pla segrianenc amb el canal de Pinyana, mentre que la de ponent forma…
Flix

Santuari de la Mare de Déu del Remei, a Flix
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació El terme de Flix, d’una extensió de 116,88 km 2 , és situat a banda i banda de l’Ebre, en la part de tramuntana de la comarca, al límit amb les comarques de les Garrigues, del Segrià i del Priorat Limita, al N, amb els municipis segrianencs de Maials i Llardecans, i amb els garriguencs de la Granadella, Bovera i Bellaguarda al NE confronta amb els termes de Margalef i la Bisbal de Falset, del Priorat, a l’E amb la Palma d’Ebre, al SE amb Vinebre, al segle amb Ascó i a l’W amb Riba-roja d’Ebre El territori comprèn la plana oligocènica de la Depressió Central, on el riu s…
Sant Lleïr de la Vall d’Ora
Caseria
Església
Caseria, església i hotel (810 m alt.) del municipi de Navès (Solsonès), al N del terme, sota els cingles de Busa, a l’esquerra de l’aigua d’Ora, al centre d’una ampla vall que domina, al SE, l’església parroquial de la Móra i, al SW, la de la Selva.
Santa Creu d’Olorda
Caseria
Caseria del municipi de Barcelona (Barcelonès), que forma un enclavament entre els municipis de Molins de Rei (Baix Llobregat) i de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), al vessant septentrional de la serra de Collserola, entre les rieres de Vallvidrera i de Sant Bartomeu (dita, a la capçalera, torrent de Santa Creu).
Aquest territori és dominat pel puig d'Olorda, on s’alçava el castell d’Olorda El poblament és disseminat i centrat en l’església parroquial de Santa Creu, esmentada ja el 1066 El lloc fou donat el 1147 al monestir de Sant Cugat del Vallès Dins el seu terme existí, des d’abans del 1202, el monestir cistercenc de Valldonzella, traslladat el 1263 al pla de Barcelona les abadesses conservaren el dret de presentació de la parròquia fins el 1608 El castell d’Olorda comprenia al segle XIV les parròquies de Santa Creu d’Olorda i de Santa Maria de Vallvidrera de la de Santa Creu depenia, al segle XVI…
la Sanabra

Absis semicircular del santuari romànic de Santa Maria de la Sanabra
© Fototeca.cat
Antiga caseria
Masia
Església
Masia, església i antiga caseria del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), al S del terme, de la qual resta un mas i l’església de Santa Maria, d’una nau i absis semicircular. A uns 2 km a l’est es troben les restes de Sant Llorenç de la Sanabra.
el Portitxol
Caseria
Caseria i zona residencial del municipi de Xàbia (Marina Alta), al voltant de la platja del Portitxol, al centre de la badia del Portitxol, oberta entre el camp Mantí, al N, i el camp Negre, al S; davant la platja hi ha l’illa del Portitxol i el petit escull de l’illa.