Resultats de la cerca

És autor de Theorica artis notariae 1772, 1828, obra elemental traduïda al castellà per Eugeni de Tàpia 1828-1875

És autor d’una breu composició sobre el Cisma d’Occident, a favor de Benet XIII, editat el 1896

El 1817 era tinent visitador forestal dels corregiments de Manresa i de Vic Publicà Compendio sobre el modo de sembrar, plantar, criar y podar toda especie de árboles 1817 i l’opuscle Cataluña en la mano 1831

Secretari de la federació local de sindicats de Barcelona el 1918, figurà entre els anarcosindicalistes moderats de la CNT Fou redactor de Solidaridad Obrera en 1930-31, signà el Manifest dels Trenta per l’agost del 1931 i fou un dels fundadors de l’Ateneu Sindicalista Llibertari de Barcelona juny del 1932, que presidí Expulsat el 1932 de la CNT, passà als Sindicats d’Oposició i formà part de la Federació Sindicalista Llibertària Posteriorment, resident a Sabadell i membre del Partit Sindicalista creat per Pestaña el 1934, dirigí l’Institut Pedagògic Cultura Pel setembre del 1937 fou elegit…

De jove havia collaborat amb les brivalles d’en Boquica, durant la guerra del Francès, i del 1815 al 1819 fou cap d’una partida de bandolers Partidari dels reialistes durant el Trienni Constitucional 1820-23, el 1821 intentà de sollevar Girona, però s’hagué de retirar a França En tornà el 1822 al capdavant d’una de les bandes de la Fe, i participà en l’assalt de la Seu d’Urgell juny del 1822, on fou installada la Junta Superior Provincial, antecessora de la Regència d’Urgell La seva zona principal d’actuació fou l’Empordà, la Garrotxa i el Gironès ocupà Olot i atacà Girona Derrotat per les…

Era castlà de Corbins, Bellestar i Pallerols Escriví Vida de Numa Pompilio, segundo rey de los romanos publicada el 1767, traducció de l’obra de Plutarc, amb anotacions, i Genealogía de la casa de Rocabertí , inèdita

Dirigí les obres de l’absis de la seu gironina 1330 Hom li ha atribuït l’escultura anomenada Sant Carlemany , suposat retrat del rei Pere el Cerimoniós, que es conserva a la seu de Girona

Franciscà i examinador sinodal de Girona i Vic, on publicà Luz Seráfica que guía a los terciarios Convencé Jaume Aixelà i Gassol perquè escrivís en català la seva obra Vida i miracles de sant Benet de Palermo Girona, 1757 en una carta inserida després com a pròleg del llibre i en la qual defensà l’ús del català en la catequesi i la predicació

El 1434 prengué part, amb altres cavallers de la corona catalanoaragonesa, en el famós Passo Honroso , defensat pel cavaller lleonès Suero de Quiñones, que impedia el pas cap a Sant Jaume de Galícia Junyí amb el mantenidor Diego de Bazán i el vencé Ell i Francí Desvalls foren els qui promogueren més incidències Requerits, poc temps després, per Suero de Quiñones a batalla a ultrança, respongueren des de Barcelona

Germà de Pere Antoni Després d’haver actuat en diferents ciutats hispàniques fou sotsmestre de la catedral de Barcelona i mestre de capella de la catedral de Girona a partir del 1794 La seva producció comprèn 80 obres misses a quatre, a cinc i a vuit veus amb orquestra, magníficats i villancicos