Resultats de la cerca
Es mostren 2537 resultats
Ceràmica de cuina de l’antiguitat tardana
Introducció Quadre general de la ceràmica comuna de Tàrraco dels segles V-VII, segons la seva procedència i cronologia JM Macias Les ceràmiques de cuina de l’antiguitat tardana a Catalunya no han estat objecte d’una atenció específica fins a dates ben recents, segurament a causa de la falsa creença que eren en tots els casos produccions locals, i que per tant podien aportar poca informació Afortunadament, en els darrers anys, s’han començat a estudiar amb més profunditat i se’ls ha donat la importància que els correspon com a part del registre arqueològic A grans trets, s’entén com a ceràmica…
mesa
Tecnologia
Tina o dipòsit encaironat per dintre, de 4 a 8 m2 de superfície i de 2 a 3 m de profunditat, que hom empra en els treballs de ribera i preferentment en els d’adob vegetal, per a la fabricació de cuirs pesants.
aigües blanques
Tecnologia
Aigües de color blanquinós que se separen de la pasta, en la fabricació del paper (o provenen del rentat d’algun element de la màquina), i que contenen una certa quantitat recuperable de fibres (i eventualment, a més, pigments, càrregues i materials d’encolat).
Una part de les aigües blanques pot ésser recuperada fent-les entrar novament en circuit però, per a una fracció, almenys, és indispensable d’utilitzar recuperadors
Comissió d’Indústries de Guerra de la Generalitat
Òrgan creat per decret de la Generalitat de Catalunya de 7 d’agost de 1936, presidit per Josep Tarradellas i destinat a centralitzar la fabricació i emmagatzemar material de guerra, cosa que feu sovint a través de simples intervencions en les empreses, sense expropiar-les.
Tot i l’oposició del govern de la Generalitat i el de la República, acabà expropiant les indústries de guerra de Catalunya per decret l’11 d’agost de 1938
rodetí
Indústria tèxtil
Rodet petit usat en les filetes disposades dins els telers a mà en la fabricació de determinats articles, com vellut, ris, etc, proveït, generalment, d’una canal lateral per a penjar-hi un cordill amb un pes que serveix de fre al desenrotllament del fil.
Packard Motor Car
Economia
Empresa nord-americana dedicada a la fabricació d’automòbils de luxe, constituïda a Detroit, a partir de la New York and Ohio Corporation de Warren (Ohio), molt poc temps després de la seva fundació el 1899, la qual ja fabricava amb la marca Packard.
El 1915 construí el primer motor de dotze cilindres per a automòbils de sèrie dels EUA Malgrat la seva importància, davant la competència de la Ford Motor Company i de la General Motors Corporation, s’uní, el 1954, amb la Studebaker, la qual cosa no impedí que hagués de plegar el 1958
La innovació tecnològica en la indústria del gènere de punt
Antecedents Els inicis de la mecanització de la indústria del gènere de punt se situen a l’Anglaterra del final del segle XVI Als principals centres manufacturers anglesos de l’època, l’augment de la demanda del teixit de punt estava començant a esgotar el subministrament de teixidors manuals necessaris per a realitzar la producció Fou en aquest context que, a la localitat anglesa de Nottingham, William Lee inventà el 1589 el primer teler per a produir mitges de punt, que va tenir una influència decisiva en el futur de la indústria del gènere de punt La primera màquina d’agulla…
Benissanet

Plaça de Catalunya, a Benissanet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació D’una extensió de 23,12 km 2 , el municipi de Benissanet s’estén a la dreta de l’Ebre, per una franja irregular, estreta i allargada entre el riu, a llevant, i la serra de Cavalls, a ponent la serra de la Torre, contrafort nord-oriental de la serra de Cavalls, assoleix els 450 m a la Roca del Pebre A tramuntana el terme limita amb el de Móra d’Ebre, a llevant amb Tivissa, a migdia amb Ginestar, Miravet la divisòria passa, en part, pel camí de les Comes i el Pinell de Brai Terra Alta, al SW amb Gandesa i a ponent amb Corbera d’Ebre aquests dos darrers municipis també de…
plom
Química
Tecnologia
Element metàl·lic, de nombre atòmic 82 i símbol Pb, pertanyent al grup IV A de la taula periòdica.
Malgrat trobar-se rarament en estat natiu i ésser relativament escàs constitueix un 10 -4 per cent del pes de l’escorça terrestre, és localitzat en dipòsits extensos, la qual cosa facilita notablement la seva explotació La seva mena més important és la galena PbS Altres menes, menys abundants, són l’ anglesita PbSO₄, la cerussita PbCO₃ i el mini Pb₃O₄ L’obtenció del metall té lloc transformant els minerals en l’òxid PbO i reduint posteriorment aquest amb carbó El refinatge del metall és efectuat mitjançant un procés electrolític El metall té un color blanc blavós característic, amb llustre…
disc
Electroacústica
Música
Superfície plana i circular, habitualment de clorur de polivinil (PVC), d’un gruix aproximat de dos mil·límetres on són enregistrats informacions o senyals sonors aptes per a ésser reproduïts qualsevol moment.
El fonament és purament mecànic, i consisteix en un solc de forma espiral concèntrica enregistrat a totes dues cares del disc El valor de l’amplada del solc sol ésser aproximadament de 120 μm per als discs singles o senzills de major nivell d’enregistrament, i de 60 μm per als normals de 25 a 30 minuts de durada per cara El burí de la màquina que grava el primer disc —d’acetat de cellulosa, laca fortament plàstica— hi transfereix el so per una modulació en amplitud, puix que té un moviment de desplaçament horitzontal perpendicular al solc, sense so, i proporcional a la intensitat de pressió…