Resultats de la cerca

Tenia per objectiu de convertir Itàlia en una república democràtica i unitària Fou dissolta el 1848

El seu propòsit explícit era “relligar la ciència amb el catalanisme com altres ho han fet amb la història, l’art, la literatura i fins l’excursionisme” L’aprovació oficial dels estatuts tingué lloc el 14 d’abril de 1900, però la declaració de l’estat de guerra del maig posposà l’inici de les activitats al març del 1901 Molt vinculat al Centre Excursionista de Catalunya , hi instituïa el català com a llengua de comunicació, i entre els fundadors hi havia Josep Maluquer i Nicolau i el seu germà Salvador, Joan Baptista d’Aguilar-Amat i Banús, Joan Alzina i Melis, Josep Maria Mas de Xaxars i…

Pretengué una acció cultural i regeneracionista, sovint ambigua, al marge del sistema de partits polítics de la Restauració Es presentà a les eleccions municipals de Palma del 1915 i el 1917 Tingué com a òrgan el setmanari “La Vanguardia Balear” S'hi succeïren en la presidència, entre altres, Jeroni Massanet 1914-17, 1926, 1930, 1932-34, José María Eyaralar 1927-28 i Joan Mulet 1928-30 A partir del 1924 figurà també en els llocs directius Francesc de BMoll

Nasqué d’una majoria de grups de la Federación Universitaria Española FUE i d’elements de l’Associació d’Estudiants Catòlics En fou primer president Joaquim Granados i Borrell La FNEC s’estengué a d’altres ciutats i pobles i mantingué contactes estrets amb l’Agrupació Valencianista Escolar, l’Associació per la Cultura de Mallorca i l’Associacion Generala d’Estudiants, de Montpeller, de filiació occitanista Aplegà a Barcelona valencians, mallorquins i occitans 14 i 15 d’abril de 1933 L’any 1986 hom reconstruí la FNEC com a associació d’estudiants universitaris nacionalistes de Catalunya

Està estructurada en quatre àrees d’activitat construcció, serveis, industrial i concessions També té presència en el sector immobiliari Una part important de la seva obra es realitza a l’estranger, especialment a l’Amèrica Llatina, Portugal i l’Orient Mitjà El 1999 canvià el nom per Grupo Dragados

Intentà d’agrupar elements catòlics, conservadors i tradicionalistes, i es manifestà contrari al catalanisme Fou derrotat en totes les eleccions en què es presentà

La seva jurisdicció s’estén a les províncies de València, Alacant, Castelló, Albacete i Múrcia Radica en un edifici, obra de Filibert Crespo, Càndid Orts, Emili Rieta i Rafael Tomàs, inaugurat el 1967, on sobresurten els relleus del vestíbul, de Jaume Descals, i els de la façana, d’Amadeu Gabino

N'era gerent Josep Pugès, i director literari, Josep Carner En pocs anys llançà un conjunt molt important de publicacions les revistes “Catalunya Marítima”, “D’Ací i d’Allà”, “Agricultura” dita després “Agricultura i Ramaderia” i “Economia i Finances”, i les colleccions “Biblioteca Catalana” d’autors catalans, “Biblioteca Literària” d’autors estrangers i “Enciclopèdia Catalana” Hi foren incorporats els principals autors clàssics i de l’època, des de L’Odissea , en versió de Carles Riba, i L’Eneida , traduïda per Llorenç Riber, fins a obres de Carner, Bosch i Gimpera, Ruyra, Bertrana, etc Des…

Se centrà des del principi en la publicació de llibres de butxaca, en rústica i amb continguts de qualitat, defugint la literatura fulletonesca gairebé exclusiva fins aleshores d’aquest tipus de format, fórmula que de seguida esdevingué un èxit Llançà posteriorment colleccions especialitzades “Pelican”, 1937, sobre temes contemporanis “Puffin”, 1940, per a infants, “Penguin Classics”, 1946, etc, que ampliaren el públic lector L’editorial s’ha vist involucrada en diverses polèmiques arran de la publicació d’alguns títols controvertits, com ara L’amant de Lady Chatterley 1960, de DH Lawrence,…

L’any 2000 esdevingué en un segell totalment independent, dedicat a l’edició en català i dirigit per Isabel Monsó i Enric Viladot, que en són encara els responsables En el seu catàleg hi consten títols de temàtiques diverses, tot i que s’ha especialitzat en traduccions de grans clàssics de la literatura del segle XX, clàssics illustrats per a joves lectors, llibres de no-ficció i llibres d’art i fotogràfics El 2009 obtingué el premi Llibreter per l’edició de Winesburg, Ohio , de Sherwood Anderson, traduït per Francesc Parcerisas