Resultats de la cerca
Es mostren 11467 resultats
netastomàtids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels anguil·liformes, de cos llarg i prim, semblants a les anguiles, que habiten a les mars tropicals i temperades o càlides.
menúrids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes que tenen tres parells de músculs a la siringe, l’estern llarg i estret i (els mascles) setze timoneres.
Comprèn dues espècies Menura novae-hollandiae i Menura alberti
cúbit
cúbit 1, cavitat sigmoide major a la zona d’articulació amb l’húmer; 2, olècran per a la inserció del múscul tríceps; 3, apòfisi coracoide; 4 cavitat sigmoide menor, per a articular-se amb el radi; 5, superfície d’inserció del múscul braquial anterior; 6, forat nutrici, o orifici d’entrada de l’artèria nutrícia; 7, cresta longitudinal externa; 8, cap del cúbit; 9, apòfisi estiloide, que serveix per a la inserció del lligament intern del canell
© Fototeca.cat
Anatomia animal
L’os més llarg i intern de l’avantbraç, articulat amb l’húmer per dalt, amb el radi per fora i amb el cartílag articular per baix.
Hom hi distingeix una diàfasi i dues epífisis, de les quals la proximal comprèn l’olècran, l’apòfisi coronoide i les cavitats sigmoides major o troclear i menor o radial, i la distal, anomenada cap del cúbit , presenta una eminència, l’apòfisi estiloide
petarc
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, amb la part superior del cap còncava, rostre molt llarg i mandíbules protràctils, amb dents agudes.
És de color verdós amb el fons marró i té una taca blanca al mig del peduncle caudal S'alimenta de gambes i habita només a la Mediterrània
enterotoxèmia
Veterinària
Nom donat a un grup de malalties provocades per la proliferació d’algunes espècies de Clostridium al llarg dels intestins i que són típiques del bestiar oví.
La difusió de les toxines té lloc a través de la sang Les enterotoxèmies es presenten com a conseqüència de modificacions de la flora microbiana de l’intestí, la qual cosa afavoreix el desenvolupament de la flora enterotòxica Cwelchi, Cperfringens , etc Aquesta modificació pot ésser produïda per moltes causes, entre les quals la nutrició inapropiada, els aliments freds i aquosos, etc
dolicocèfal
Antropologia física
Dit d’un individu que té el diàmetre anteroposterior màxim del crani més llarg que el diàmetre transversal màxim i que, per tant, presenta un crani allargat.
L’índex cranial horitzontal d’un dolicocèfal és de 74,9 o menys Predomina en les races mediterrànies, germàniques, nòrdiques i africanes
lòfids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels lofiformes, que tenen el cap gros, pla i tan llarg com el cos però més ample, que comprèn el rap.
eficàcia biològica
Biologia
Grau d’adaptació d’un organisme al medi on viu, adquirit al llarg de l’evolució, que li permet aprofitar al màxim els recursos dels quals disposa.
Una mesura de l’eficàcia biològica d’una espècie és el nombre de fills que arriben a tenir descendència També s’utilitza el terme eficiència biològica
sirènids
Herpetologia
Família d’amfibis de l’ordre dels urodels, de cos llarg, serpentiforme, semblant al de les anguiles, i que poden arribar a mesurar 90 cm de llargària.
Són proveïts únicament de les potes del davant, amb tres o quatre dits, i no tenen potes al darrere Internament, són mancats de pelvis Tenen brànquies fins i tot en estat adult Aquàtics, viuen amagats sota roques o al fons de rierols o séquies Es desplacen ajudant-se amb fortes ondulacions del cos i poden sortir, de forma esporàdica, de l’aigua S'alimenten de cucs, llimacs i larves d’insectes, alevins de peixos i, a vegades, d’algues filamentoses Hom creu que són de fecundació externa A les èpoques de sequedat s’enterren al fons de les basses i poden romandre-hi fins dos mesos La família…
guerres russoturques
Història
Conflictes armats que tingueren lloc al llarg dels segles XVII-XIX i reflectiren la decadència de l’imperi Otomà i una extensió progressiva de les fronteres russes.
La més important fou la que començà l’any 1877, en trencar els turcs l’armistici imposat pel tsar Alexandre II al terme de la guerra serboturca del 1876 Mentre els exèrcits russos a les ordres de Loris Melikov emprenien la conquesta d’Armènia i amenaçaven Erzurum, un gran exèrcit aliat format per 250000 soldats russos i 60000 romanesos, tots ells a les ordres del gran duc Nicolau, travessà el Prut i més tard el Danubi i envoltà les forces turques a les ordres d’Abdülkerim Detinguts en llur avanç per la resistència dels turcs a Pleven, els russos, comandats per Gurko, derrotaren els turcs,…