Resultats de la cerca
Es mostren 11465 resultats
Castell de Cellers (Llanera de Solsonès)
Art romànic
A migdia del municipi de Llanera, prop de la comarca de la Segarra, es pot observar el castell de Cellers, situat al mateix turó on hi ha el poblet de Cellers En un document de l’any 1187, de l’Arxiu Diocesà de Solsona, llegim que “ Pedrona ” donà a la seva filla Blanca un mas que tenia en el terme d’aquest castell El castell també surt esmentat l’any de l’erecció del comtat de Cardona, el 1375, com a possessió seva Les restes arquitectòniques que encara es conserven posen de manifest les moltes reformes que aquesta construcció ha so fert al llarg del temps, a la vegada que fan…
Sant Genís del Quer Foradat (Cava)
Art romànic
Al llarg del segle XI, el lloc del Cher Foradado 1004, Kero-foradat 1068 o Chero Foradad 1075, apareix en diferents documents com a límit de diverses terres El castell del Quer Foradat documentat també en aquest segle com a possessió dels comtes de Cerdanya, passà, posteriorment, per donació, a la família dels Pinós L’any 1312 l’església de Sant Genís de Quer, del deganat de Cerdanya, fou visitada pels de-, legats de l’arquebisbe de Tarragona El capellà de Querio pagava, segons consta en el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391, 1 lliura i 4 sous Actualment l’…
Sant Llorenç de Bescanó
Art romànic
Hom sap que aquesta església ja existia a la primera meitat del segle XI L’any 1058 el temple de “Bescanon” fou restituït per la comtessa Ermessenda al bisbe de Girona Berenguer Guifré L’any 1362 el lloc apareix com “Baschanone” Al llarg de la seva història, sobretot al segle XVIII, l’edifici sofrí diverses transformacions i ampliacions Així, l’any 1744 fou construït el cor i foren obertes les dues capelles que actualment hi ha sota seu També fou feta la façana de pedra picada La data de 1790 que figura al frontis n’és un recordatori L’any 1963 una nova església més espaiosa i…
Sant Pere del Castell de Quermançó (Vilajuïga)
Art romànic
La capella del castell de Quermançó és esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 En els nomenclàtors del final del segle XIV l’església figura que tenia un sacerdot encarregat, que havia d’acudir als sínodes diocesans, inclosa l’església de Sant Feliu de Vilajuïga El castell, antiga possessió dels comtes d’Empúries, apareix en la documentació del segle XI, en el testament de Ponç I, del 1078 Aquest, al llarg de la seva història, ha sofert diverses destruccions i reconstruccions, les quals devien afectar també la seva capella Entre les restes de la fortalesa que han arribat…
Santa Susanna
Art romànic
Capella erigida avançat el segle XII a l’antiga vall d’Alfatà, el terme inicial del castell de Palafolls No es coneixen notícies directes de la capella però sí el topònim de Sancta Susannae , el 1189, que suposa que ja es trobava en peu El nom de la santa reemplaçà al llarg del segle XIII l’antic nom d’Alfatà La capella, restaurada al segle XVI, era propietat de la família Ponç, i després passà als barons de Ratés i als d’Amar Aquesta capella no té cap relació amb la nova església erigida el 1952 al centre de la població, en el moment en què es creà com a parròquia independent de…
Francesc López de Sepúlveda i Tomàs
Història
Militar
Periodisme
Militar i periodista.
Ingressà a l’Acadèmia General Militar el 1947 El 1972 es graduà en periodisme Formà part de la División de Montaña Urgel núm 4, fou capità d’enginyers de la IV Regió Militar Catalunya i en 1964-69 estigué al capdavant de l’oficina de premsa de Capitania General Aquest darrer any fou designat agregat militar de l’ambaixada espanyola a Washington Coronel d’enginyers d’estat major, el febrer del 1986 fou promogut a general de brigada, i el 1988, a general de divisió Fou director del Centro Superior de Estudios de la Defensa Nacional CESEDEN del 1988 al 1991 Com a periodista i especialista en…
Farīd al-Dīn ‘Aṭṭar
Literatura
Islamisme
Escriptor i místic persa.
El seu sobrenom ‘Aṭṭār, que significa adroguer , sembla indicar que era metge o farmacòleg de professió A través de nombrosos viatges conegué Síria, Egipte, l’Índia i el Turquestan ‘Aṭṭār és considerat un dels místics més importants de l’islam La seva fama és deguda a un llarg poema místic, Manṭiq al-ṭayr ‘El llenguatge dels ocells’, on explica allegòricament el viatge de trenta ocells que representen altres tantes ànimes cercant l’ocell místic Sīmurġ Allà després de passar set valls els set estats de la mística veuen que en realitat era a ells mateixos que cercaven Escriví, a més, una obra…
ciutadà
Història
Del segle X al XIII, habitant laic dins el clos emmurallat de les ciutats, enfront dels burgesos, habitants d’un burg o suburbi.
A Barcelona, per a ésser considerat ciutadà calia residir a la ciutat, tenir-hi casa i viure dels recursos propis Per privilegi reial del 1232, confirmat i ampliat successivament al llarg dels segles XIII i XIV, el ciutadà de Barcelona era exempt de diversos imposts reials lleuda, peatge, portatge, etc arreu dels regnes de la corona, i especialment a Tortosa, Alacant, Oriola, Elx i Guardamar, i era obligat, per contra, a certs serveis personals militar, d’obra de murs i valls i contribucions pecuniàries A partir d’un privilegi reial del 1323 podia ésser considerat ciutadà de…
Pierres de Provença
Literatura catalana
Títol d’una novel·la cavalleresca de possible origen occità, apareguda durant la primera meitat del segle XV, en la qual l’element sentimental té un gran relleu.
Popularitzada a Catalunya ja durant aquest mateix segle, no se’n coneix cap versió catalana, per bé que hi ha indicis d’una edició del 1538, fins a la que fou publicada a Barcelona el 1616, feta per Honorat Comalada a partir, segons indica la portada, d’una d’anterior castellana en tot cas, el text no presenta cap castellanisme i els arcaismes no són propis d’una versió del segle XVII Tornada a editar el 1650, continuà tenint una gran popularitat i fou reeditada sovint al llarg del segle XVIII i encara en part del XIX Fou reproduïda per Miquel i Planas el 1908 Bibliografia Miquel…
,
Isidor George Henschel
Música
Compositor, director i baríton alemany naturalitzat britànic.
El 1862 debutà com a pianista a Berlín i quatre anys més tard ho feu com a baix a Hirschberg Posteriorment es formà com a baríton al Conservatori de Leipzig 1867-70, on interpretà el paper de Hans Sachs d' Els mestres cantaires en una versió de concert El 1875 cantà la Passió segons sant Mateu sota la direcció de J Brahms i dos anys més tard marxà a Anglaterra, on es naturalitzà Fou director a Boston 1881-84, ciutat que visità regularment al llarg de trenta anys Es retirà de l’escena el 1914, tot i que continuà la seva activitat com a compositor Escriví tres òperes Friedrich der…