Resultats de la cerca

Vers el 1830 deixà la feina d’assistent químic i el 1832 s’installà a la seva ciutat com a orguener Enginyà la manera de solucionar els problemes de la tracció mecànica, amb la ventallola articulada i l’aplicació de sistemes pneumàtics abans, Joseph Booth ja n’havia fet temptatives A París 1839 construí un mecanisme que porta el seu nom, la màquina Barker N’obtingué una patent francesa, i aviat fou adoptat per Cavaillé-Coll i després en tots els grans instruments Vers el 1860 s’interessà pel sistema de transmissió elèctrica El 1862 aconseguí una patent compartida amb Albert…

Fou fundador i director de nombrosos conjunts populars i cobles orquestra, com The Capell Boys, Melodians, La Principal d’Urgell, Montjuïc o Capell-Santy També formà part de la Cobla Barcelona i de les orquestrines de Rafael Medina i de Mario Visconti Amb els seus primers títols sardanístics obtingué un notable èxit durant els anys quaranta A partir dels anys vuitanta adoptà un estil més líric i elaborat que el feu mereixedor de diversos premis Entre les seves composicions destaquen, per la seva popularitat, les sardanes Festa Major , Sardanes a Mollerussa i La meva saltirona , i…

Adoptà el nom artístic de John Denver perquè aquesta era la capital de l’estat on vivia A la dècada dels setanta fou un dels cantants de country-folk més populars, especialment pel disc Poems, Prayers and Promises 1971, on hi havia cançons com Take Me Home , Country Roads i Sunshine on My Shoulders També el feren famós les cançons Annie’s Song i Thank God I’m a Country Boy Enregistrà 25 discos i n’obtingué 15 d’or i 8 de platí A partir de la dècada dels vuitanta collaborà en nombroses iniciatives pacifistes i de defensa del medi Moltes de les seves cançons foren traduïdes al…

Després de passar pel monestir benedictí de Vormbach, el 1490 entrà al servei de Frederic III de Saxònia com a cantor i, més tard, com a mestre de capella El 1502 obtingué un lloc com a professor de música a la Universitat de Wittenberg Escriví el tractat De musica 1480, en el qual transmeté útils informacions sobre l’estil d’alguns compositors del segle XV, com Guillaume Dufay o Anthoine Busnois La major part de la seva obra es basa en l’harmonització de melodies de corals o de cançons profanes Se n’han conservat una missa i un magníficat, set himnes, dues antífones, un…

Format musicalment a la capella de la seu valentina, on ingressà com a escolà de cant el 1731, hi continuà els seus estudis després del canvi de veu Exercí com a tenor a la seu d’Albarrasí Terol i, el 1757, obtingué el càrrec de mestre de capella de la seu metropolitana de València El seu llegat compositiu, conservat majoritàriament als arxius dels quatre grans centres de València -la seu metropolitana, el Collegi del Patriarca i les seus de Sogorb i Oriola-, comprèn més de 250 obres entre el repertori litúrgic i el de romanç, i estilísticament es decanta cap al llenguatge galant propi…

Dugué a terme la seva formació musical sota el mestratge de Miguel de Ambiela a la catedral de Toledo, d’on fou cantor de la capella de música entre el 1705 i el 1714 El 1713 fou nomenat "ajudant de melodia" del mestre de capella, amb l’obligació d’ensenyar cant als seus companys més joves L’1 de setembre de 1714 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral d’Àvila, vacant per la mort de Juan Cedazo, i romangué en el càrrec fins al final de la seva vida Algunes obres d’Arizmendi es conserven a Àvila i al monestir d’El Escorial

Fill d’un funcionari del virregnat, de ben jove es traslladà amb la seva família al Perú, on estudià a la Universitat de San Marcos de la capital peruana Vers el 1670 fou mestre de capella a Panamà, però més tard tornà a Lima i el 1672 fou ordenat de sacerdot Poc després obtingué el càrrec de mestre de capella a la catedral, on romangué fins el 1676 A partir del 1680 i fins a la seva mort ocupà la mateixa plaça a la seu de La Plata Bolívia El seu llegat compositiu, repartit entre música litúrgica i música de romance , arriba a les dues-centes obres

Estudià música a la capella del Reial Collegi del Corpus Christi de València, on fou deixeble de S Gea Ordenat de sacerdot el 1949, es traslladà a Roma, on estudià a l’Institut Pontifici de Música Sacra i on obtingué la llicenciatura i magisteri en cant gregorià, que ensenyà a València a partir del 1952 El 1957 creà, organitzà i dirigí l’Escolania de la Basílica de Nostra Senyora dels Desemparats de la capital llevantina, càrrec que ocupà fins el 1978 Després d’un temps de parèntesi dedicat a la vida monàstica, tornà a dirigir la citada escolania a partir del 1979, fins a l’any…

Estudià solfeig amb Josep Maria Ruera i flauta amb Salvador Gratacòs, i després ho feu amb Alain Marion a Niça, a més de complementar la seva formació cambrística a Suïssa amb György Sebök Del 1980 al 1982 prosseguí els seus estudis a París, en els quals obtingué màximes qualificacions Ha actuat com a solista amb orquestres i intèrprets de gran renom, en sales de concerts i festivals de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol, d’Europa Alemanya, Bèlgica, Anglaterra, Hongria, etc, d’Israel i dels Estats Units Ha realitzat nombrosos recitals i diversos enregistraments amb el…

Estudià música al conservatori de la seva ciutat natal, on debutà a l’Òpera de Rouen el 1962 amb els papers d’Amneris Aïda i Dalila Samsó i Dalila Actuà en diversos teatres de França, Bèlgica i Alemanya El 1970 es presentà a l’Òpera de París amb Don Carlo i més tard hi cantà La valquíria al costat de R Crespin Especialitzada en el repertori líric de R Wagner, J Strauss i L Janácek, participà amb èxit en el Festival de Bayreuth i també obtingué el reconeixement del públic i la crítica gràcies a les seves interpretacions operístiques al Metropolitan de Nova York