Resultats de la cerca

Fill de la reina Urraca i de Ramon de Borgonya Després de moltes tensions entre els seus partidaris i els de la seva mare, fou coronat rei de Galícia el 1111 A la mort d’Urraca 1126 pujà al tron de Lleó Aviat intentà d’expandir-se fins a Burgos, però topà amb el seu padrastre Alfons I d’Aragó Després d’enfrontar-se ambdós el 1127 a Isar, convingueren les “paus de Tàmara”, on Alfons VII renuncià a les conquestes dels seus avantpassats i Alfons ho feu de les ciutats que ocupava a Castella Per aquesta època, Portugal, sota el govern de Teresa, tia seva, i el fill d’aquesta, Alfons Enríquez,…

Fou fundat el 1187 per l’ardiaca de Girona Ramon, amb llicència del bisbe Ramon Guisall Fou una casa de vida molt migrada amb tres canonges, el prior i un beneficiat a l’altar de Santa Maria al llarg del segle XIII Al segle XIV sols hi consta el prior i un canonge i desapareix totalment al XV L’antic priorat fou convertit en masia només en resta la capella de Sant Vicenç de les Roquetes

Format a Llotja, fou deixeble de Ramon Sanvisens, Ramon Reig i Joaquim Terruella Exposà per primera vegada el 1951 a la Sala Gaspar de Barcelona i posteriorment, ho féu també a Itàlia, França, Anglaterra i Bèlgica El 1975 rebé el Premio Nacional de Acuarela Fou l’impulsor del Museu de l’Aquarella-Fundació J Martínez Lozano de Llançà 1989 La seva especialitat era el paisatge i la marina Fou president de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya 1994-98

És autor d’uns Commentaria in primordiale evangelium s Joannis, seguits d’una Epistola in vitam Raymundi Lulli Eremitae 1511, primera biografia impresa de Ramon Llull, feta damunt l’anònima coetània, i que tingué diverses edicions fins al s XVIII Relacionat amb el lullista mallorquí Nicolau de Pacs, li contestà amb les Responsiones ad novem quaesita Nicolai Paxi 1521 Pertany al nucli d’humanistes francesos estudiosos de Ramon Llull, sense arribar, però, a ésser-ne adeptes

Aquesta església és citada l’any 1183 en el testament de Ramon de Gurp, prelat de Santa Maria de Tremp, el qual dotà aquesta canònica amb el lexiu de Tormeda que fou de Ramon Guillem, menys el delme que concedia a Santa Maria de Tormeda La seva localització, igual que el castell, ens és desconeguda El topònim indica que era emplaçada en un torm o muntanya aïllada, no gaire lluny d’Aulàs, i probablement a la Sarga d’Orrit

Els comtes Ramon V de Pallars Jussà i Artau I de Pallars Sobirà es disputaren la possessió del lloc a la segona meitat del segle XI Sembla que el comte Artau s’apoderà de Perabruna i va aixecar-hi una fortalesa Finalment, el castell restà dins dels dominis dels comtes de Pallars Sobirà El 1194, Ramon n’era senyor, el qual amb la seva muller Bergueta el cedí al seu fill Berenguer i a la seva muller

En sortiren quinze números Fou dirigida per Pere Romeu, que en redactava els davantals Hi collaboraren, entre altres, Miquel Utrillo, Josep M Roviralta, Ramon Reventós i Frederic Pujulà, i hi dibuixaren Ramon Casas —que hi publicà, entre altres treballs, alguns dels seus famosos retrats al carbó—, Mir, Pichot, Nonell, Rusiñol, Gosé, Opisso, Riquer, etc Portaveu de les activitats i inquietuds del grup d' Els Quatre Gats , fou l’antecedent immediat de la més ambiciosa Pèl & Ploma

Fou donada el 1390 pel rei a Ramon de Peguera i de Cervelló, castlà de Peguera El seu fill, Ramon de Peguera i de Torrelles, la donà el 1438 al seu nebot Galceran VII de Pinós-Fenollet i de Mur , baró de Pinós, vescomte d’Illa i Canet Passà més tard als Castre-Pinós, que el 1494 la vengueren a Francesc Galceran de Pinós, baró de Gironella, fill illegítim de Galceran VII El 1586 passà als Agulló

Fill de Bernat de Claramunt, fou, com aquest, de la cort dels dos germans comtes de Barcelona El 1090 s’havia compromès amb Berenguer Ramon II juntament amb altres magnats a entrar a Tarragona i repoblar-la, però fracassà Sota Ramon Berenguer III, continuà la seva influència a la cort, on tingué activitat fins el 1098 Sembla que morí poc després Pel seu casament amb Ermessenda de Cardona, llur fill, Bernat Amat, esdevingué vescomte de Cardona

Fundat l’any 1985 per Ramon Llistosella i Albertí, la seva principal atenció se centrà a formar un equip de competició L’any de la seva fundació creà l’equip Vikinis, incorporant a les seves files Melcior Mauri i posteriorment altres ciclistes que tingueren renom com Miguel Ángel Martínez o Joan Llaneras L’any 1988 participà en la Volta a Galícia Desaparegué el 1993 a causa de l’accident de trànsit mortal de Ramon Llistosella i Albertí