Resultats de la cerca

Vida Periodista, inicialment esportiu, s’introduí en la indústria cinematogràfica barcelonina com a ajudant de direcció El 1945 debutà com a realitzador amb La gitana y el rey Fou cap de producció, doblador, actor ocasional Cuatro mujeres , 1947, Antonio del Amo, autor de les revistes teatrals Las chicas del diablo 1949 i Las modelos de M Dupont 1950 i, molt especialment, treballà de guionista Collaborà amb Ricard Gascón en Un ladrón de guante blanco 1945 Ha entrado un ladrón 1948 i La niña de Luzmela 1949 Posteriorment entrà dins l’òrbita de l’empresa d’Ignasi F Iquino amb els guions de…

Vida Feu de model de pintors com Joan Brull o Ricard Urgell, i s’inicià en el cinema català en petits papers que no tingueren continuïtat A vint anys s’installà a Madrid i compaginà la feina de model amb la d’actriu en diversos films de la dècada del 1920, fins que l’èxit obtingut la decidí a dedicar-s’hi de ple Actriu de gran presència i caràcter, encarnà papers dramàtics de dona dominant Feu la Marieta de La Marieta de l’ull viu o Baixant de la Font del Gat 1927, Josep Amich i Bert, Amichatis i la primera 1917, Adrià Gual i la segona versió 1928, Josep Maria Maristany de La hija del mar…

Està considerat com el pioner de la medicina esportiva a l’Estat espanyol Fou el primer metge que tingué el Futbol Club Barcelona, als anys vint formà part de la directiva blaugrana, com a vocal 1928-30, i, el 1929, fou elegit delegat de futbol del club Presidí el Centre d’Esports Sabadell 1923-29 El 1930 fundà la Mutual Esportiva de Catalunya Juntament amb metges i pedagogs com Joan Soler Damians i Josep A Trabal, creà un Projecte d’Educació Física destinat a formar part del pla general de sanitat i beneficència de la Generalitat republicana Publicà, juntament amb Josep Suriol,…

Després d’una etapa com a directiu del Futbol Club Barcelona, accedí a la presidència 1946-52 Fou el primer president blaugrana no imposat pel règim franquista Recuperà l’assemblea de socis compromissaris i els símbols de l’entitat El 1949 celebrà les noces d’or del club En l’àmbit esportiu guanyà dues Lligues 1948, 1949, la I Copa Llatina i amb la incorporació del tècnic Fernando Daucik i el fitxatge de Kubala, la Copa del Generalísimo 1951 i les mítiques Cinc Copes 1952 Adquirí uns terrenys per construir un nou estadi, ja que el de les Corts havia quedat petit El 16 de juliol de 1952 dimití

Vinculat al CN Banyoles com a nedador, entrenador i directiu Fou president de la secció de dret esportiu del Collegi d’Advocats de Barcelona i membre del Tribunal Arbitral de l’Esport del COI Presidí la Federació Catalana de Rem 1964-66, 1967-70 i de Natació 1977-81, 1985-95 i, el 1996, accedí a la presidència de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya UFEC, càrrec compaginà amb el de president del Comitè Olímpic Català des del 2007 L'any 2014 deixà la presidència de l'UFEC i fou substituït per Gerard Esteva Fou guardonat amb l’Orde Olímpic d’argent, els Anells d’Or del COI, la medalla…

Pagès de professió, durant la Guerra Civil formà part de la columna Durruti al Pirineu de Lleida, on descobrí l’alta muntanya Acabada la guerra passà uns mesos al camp de concentració de Vernet d'Arieja Impulsor de l’excursionisme al Penedès, fou un dels fundadors de l’entitat Joventut Excursionista Vilafranquina 1944, clausurada els anys cinquanta Fomentà activitats com la neteja de camins i de fonts a la comarca i organitzà excursions collectives i campaments als Pirineus i als Alps El 1949, juntament amb els excursionistes Josep Llaudó, Cosme Milà germà seu i Joaquim Cabeza, deixà targetes…

Es formà al CB Sant Adrià i l’any 1946 s’incorporà al Joventut de Badalona, on jugà fins el 1953 i fou campió de Catalunya 1952, 1953 i d’Espanya 1948, 1953 La temporada 1953-54 fitxà pel Carol de Sabadell, futur CB Orillo Verde, amb el qual, la temporada 1954-55, assolí l’ascens a la primera categoria del campionat català i disputà les dues primeres Lligues estatals 1957, 1958 Jugà 35 partits amb la selecció espanyola, amb la qual aconseguí la medalla de plata en els primers Jocs Mediterranis 1951 i la d’or en la mateixa competició celebrada a Barcelona 1955

Començà practicant la gimnàstica, però destacà en atletisme a les files del Club Gimnàstic de Tarragona També practicà handbol i lluita grecoromana Es proclamà campió de Catalunya de 110 m tanques 1916, 1918, 1920, llançament de pes 1918, 1920, 1923, 1924, disc 1918 i javelina 1918, i d’Espanya de javelina 1918 i 110 m tanques 1919 Entre el 1917 i el 1924, establí deu rècords catalans en les diferents proves de llançament, els 110 m tanques i els 100 m i 200 m llisos També fou plusmarquista espanyol dels 60 m, 200 m llisos i 200 m tanques Un cop retirat, obrí un gimnàs a Tarragona

El 1929 el seu taller de bicicletes es convertí en la primera seu del Club Ciclista Provençalenc S’inicià en la competició el 1934 i, com a neòfit, guanyà diverses curses de 100 km El 1936 competí en ciclocròs amb la Unió Ciclista La Sagrera, modalitat en la qual es proclamà campió de Catalunya 1944 Pel que fa a la carretera, després de fitxar pel Futbol Club Barcelona el 1940, s’imposà a la Volta a l’Alt i el Baix Penedès 1941, al Campionat de Sabadell 1942, al Trofeu Masferrer 1941, 1942, a la Carrera de Vic 1943 i al Trofeu Josep Maria Marcet 1944 També guanyà una etapa del Gran Premi…

Fou membre del Club Gimnàstic Blume Guanyà el Campionat de Catalunya de primera categoria 1959 Morí en l’accident d’avió en què també ho feu Joaquim Blume Entre les dècades de 1960 i de 1980 la Federació Catalana de Gimnàstica organitzà un trofeu de gimnàstica artística masculina de segona categoria en memòria seva, que rebé el nom de Trofeu Pablo Muller