Resultats de la cerca

Estudià les tècniques de cant amb M García i debutà oficialment el 1915 a València amb Aïda , tot i que tres anys abans ja havia actuat en diverses funcions de sarsuela El 1918 fou contractada pel Teatro Colón de Buenos Aires, on interpretà el paper de Sophie El cavaller de la rosa en substitució d’A Galli-Curci El 1921 es presentà a Ferrara al costat de G Lauri-Volpi, amb qui es casà tres anys més tard Actuà amb gran èxit en teatres d’arreu d’Europa i de l’Amèrica llatina, i fou especialment reconeguda la seva intervenció en Il guarany , a Rio de Janeiro 1922, amb la companyia de P…

Molts organismes marins no tenen necessitat de regular la pressió osmòtica, puix que llurs cèllules tenen la mateixa pressió que la de l’aigua de mar Altres organismes protists absorbeixen contínuament aigua pels vacúols contràctils per efecte de l’osmosi D’altres, en fi, han hagut de desenvolupar sistemes actius per a mantenir l’equilibri osmòtic absorbint aigua o sals minerals, la qual cosa els ha permès de colonitzar ambients altres que el marí el terrestre, l’aeri i el de l’aigua dolça Bé que en els invertebrats no sempre hi ha un control rigorós, petites variacions de pressió osmòtica a…

Visqué a Nova York des dels sis anys, i aprengué el trombó i després la corneta Des del 1920 actuà professionalment amb Mamie Smith i d’altres, i el 1923 entrà als Washingtonians, que al cap de poc es convertiren en la Duke Ellington Orchestra Hagué d’abandonar Ellington el 1929, i durant els seus últims anys de vida treballà amb Noble Sissle i Zutty Singleton Miley, que havia estat influït per Joe King Oliver i Johnny Dunn, posseïa una profunda expressivitat i desenvolupà la interpretació amb sordina wa-wa Contribuí a la creació de l’estil i el so de l’orquestra de Duke…

Fou deixeble d’André Jaunet a Zuric i de Marcel Moyse flauta i Eugène Bigot direcció d’orquestra al Conservatori de Música de París, on fou distingit amb un segon premi de flauta A vint-i-un anys substituí Aurèle Nicolet com a solista de flauta de l’Orquestra de Winterthur Entre el 1960 i el 1967 fou director musical del Teatre Municipal de Lucerna, encara que la seva faceta més destacada és la de flautista Collabora habitualment amb orquestres com l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields i l’English Chamber Orchestra Ha fet gires de concerts per Europa, l’Amèrica del Sud, Austràlia i el Japó…

El seu primer instrument fou el violoncel, però aviat el canvià pel contrabaix A partir del 1906 tocà en moltes bandes de Nova Orleans i dels vaixells del Mississipí Tocà també a Califòrnia a la banda de Kid Ory, i el 1929 es traslladà a Nova York per treballar a l’orquestra de Louis Russell i Louis Armstrong A partir del 1940 actuà en diversos grups de jazz tradicional, destacant-ne els liderats per Sidney Bechet, Art Hodes i Mezz Mezzrow Durant els primers anys de la dècada dels seixanta collaborà amb Earl Hines a San Francisco, i el 1966 feu una gira per Europa integrat en els New Orleans…

Membre d’una família de violoncellistes, el primer dels quals fou el seu pare, Robert Gérard Hekking Estudià al Conservatori de París amb J Giese, F Chevillard i Jacquard Com a concertista feu diverses gires per Europa amb la pianista russa Anna Jesipova i també amb el violinista E Ysaÿe -el 1882 en una llarga tournée per Europa i el 1888 a l’Amèrica del Nord- Fou primer violoncel de la Filharmònica de Berlín del 1884 al 1888, i novament del 1898 al 1902 Als Estats Units, tocà a la Simfònica de Boston del 1888 al 1891 i a la Filharmònica de Nova York del 1895 al 1898, any que retornà a Berlín…

Realitzà els primers estudis musicals al Conservatori de Sydney, on fou deixeble de Robert Pikler A set anys actuà per primera vegada en públic i quan en tenia deu fou premiat al Concurs Nacional de Joves de Taiwan L’any 1975 es matriculà a la Juilliard School de Nova York, on rebé les lliçons de Dorothy DeLay Arran del primer premi obtingut al Concurs Internacional Reina Sofia de Madrid, el 1977, inicià la seva carrera internacional, que el portà a Washington convidat per Mstislav Rostropovič el 1979 El 1981 feu una gira de concerts i classes magistrals per tota la Xina Ha actuat formant…

Deixeble de Louis Persinger, perfeccionà la seva tècnica amb Michel Piastros, Paul Stassevitch i Georg Kulenkampff Debutà a deu anys a la seva ciutat natal amb un espectacular programa, que incloïa els concerts de F Mendelssohn, H Wieniawski i C Saint-Saëns El 1929 actuà al Carnegie Hall de Nova York i el 1932 feu la primera gira de concerts per Europa Després del parèntesi de la Segona Guerra Mundial, retornà a la seva activitat de concertista Impartí classes a la Universitat d’Indiana, la Juilliard School de Nova York i la Universitat de Michigan Fixà la seva residència a Salzburg, on fou…

Emigrà als Estats Units l’any 1920 i s’establí a Nova York Format amb Vladimir Graffmann, feu la seva primera aparició en públic l’any 1926 Tornà a Europa per perfeccionar-se amb Eugène Ysaÿe a Brusselles i per fer algunes gires de concerts De nou als Estats Units, fou membre de diverses orquestres, com l’Orquestra Simfònica de l’NBC, que dirigia Arturo Toscanini, l’Orquestra Simfònica de Detroit, de la qual fou concertino, i l’Orquestra de Cleveland, on actuà com a solista Professor de la Meadowmount School of Music del 1955 al 1981, l’any 1965 fou nomenat professor de la Universitat d’…

El 1972 ingressà al Conservatori de París, on fou alumne de Gérard Jarry i on al cap de quatre anys es diplomà amb primers premis en violí i música de cambra El 1986 es presentà al Festival de Lucerna amb la Filharmònica Txeca dirigida per V Neumann Aquell mateix any fou distingit amb el primer premi del Concurs Cajkovskij de Moscou El 1987 debutà a Londres amb l’Orquestra Simfònica de la ciutat dirigida per Jeffrey Tate, i realitzà una gira per diversos festivals europeus amb l’Orquestra Nacional de França i L Maazel Aquest fou l’inici d’una llarga successió de concerts amb algunes de les…