Resultats de la cerca
Es mostren 4614 resultats
Castell de Meià o del Puig de Meià (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació El casal del castell romànic ECSA - J Bolòs Castell situat al cim de la muntanya que s’alça darrere —al nord— de la població de Vilanova de Meià, prop de l’església de Sant Cristòfol del Puig, coneguda també com la Mare de Déu del Puig El cim del puig on hi havia el castell és una gran esplanada, des d’on hi ha una molt bona panoràmica sobre tota la conca de Meià Mapa 33-12290 Situació 31TCG361532 Després de fer 3 km per la carretera que va de Vilanova de Meià cap a l’Hostal Roig, surt a mà esquerra una pista en bon estat que porta fins al cim del puig de Meià JBM Història El primer…
Despertador de Catalunya
Historiografia catalana
Opuscle polític publicat al novembre del 1713 per justificar els drets a la corona de l’arxiduc Carles d’Àustria i animar la resistència enfront de Felip de Borbó.
Desenvolupament enciclopèdic Aparegué, doncs, en el tram final de la guerra de Successió, fruit d’un acord pres per la Junta de Braços Se n’encomanà una traducció a l’italià amb el títol de Desveglierino , a càrrec del jurista Francesc Solanes, que havia estat catedràtic a la Universitat de Barcelona i que aleshores residia a Nàpols S’emmarca perfectament en el context d’intens debat polític i de creació d’opinió pública del tombant de s XVII europeu L’objectiu bàsic del Despertador de Catalunya fou contrarestar l’opinió dels partidaris de la submissió a Felip V Amb la mateixa finalitat, la…
bill d’indemnitat
Política
Dret constitucional
En el règim constitucional britànic, text legal que ratifica l’actuació il·legal de la corona o dels seus oficials i la justifica per raons d’urgència o d’oportunitat.
El bill d’indemnitat, un cop convertit en act , eximeix aquella o aquells de tota responsabilitat civil o penal
advocat fiscal
Fiscal d’algunes cúries episcopals (com la d’Urgell, per exemple) i de determinats organismes de la corona catalanoaragonesa (consell d’Aragó, audiència de Mallorca, generalitat de Catalunya, etc.).
greuge
Història
Dret català
Als països de la corona catalanoaragonesa, als segles XIII-XVIII, reclamació presentada a les corts, en forma de capítol de cort (capítol de greuges), d’abusos o actes il·legals.
Foren atribuïts al mateix rei, als seus oficials, als senyors de baronia i a llurs funcionaris, a viles i ciutats o a llurs representants, per tal d’obtenir-ne la reparació o esmena A vegades aquests abusos eren resolts directament pel mateix sobirà, amb una simple informació prèvia, o sense aquesta en cas de notorietat amb consell de la cort En la cort del 1409 fou acordada una representació de les corts per a la resolució dels capítols del greuges, formada per nou parlamentaris designats pel rei i uns altres nou pels braços, que reberen el nom de jutges de greuges jutge de greuges el 1419…
requeriment
Història
Document que hom llegia als indígenes de les colònies americanes de la corona de Castella pel qual eren intimats a acceptar el nou sobirà i a professar el cristianisme.
aragonès | aragonesa
Història
Per simplificació, nom donat sovint pels estrangers, especialment a partir del s. XVI, als súbdits de la monarquia hispànica naturals o procedents dels estats hispànics de la corona catalanoaragonesa.
Vilanova de València
Antic raval
Antic raval de la ciutat de València, esmentat ja al sXI, en temps del Cid, com a habitat per mossàrabs, extramurs (del carrer de Roters al de la Corona).
Després de la conquesta de Jaume I, una gran part del barri fou destinada a moreria i fou envoltada de muralles, tot suprimint la parròquia de Sant Miquel, que esdevingué mesquita Durant la guerra de les Germanies, un avalot popular 1521 obligà els musulmans a batejar-se i a cristianitzar la mesquita, sota l’advocació de Sant Miquel de moment fou agregada a la parròquia de Sant Nicolau, però se n'independitzà el 1534
dentina
Anatomia animal
Substància calcària que forma la massa principal de les dents, envolta la polpa dental i va coberta per l’esmalt en la corona i pel cement en l’arrel.
comtat i marquesat de Hertford
Història
Títol anglès concedit (el comtat) vers el 1138 a Gilbert de Clare (mort el 1152) i novament, el 1537, després d’haver revertit a la corona, a Edward Seymour.
El seu fill, Edward Seymour mort el 1621, es casà amb Catherine Grey, germana de l’antireina Jane Grey El seu net, William Seymour mort el 1660, onzè comte, rebé el marquesat de Hertford 1640 Extingit el 1675, fou concedit novament, el 1793, a Francis Seymour-Conway , títol que encara porten els seus descendents