Resultats de la cerca
Es mostren 32638 resultats
José Sócrates Carvalho Pinto de Sousa

José Sócrates Carvalho Pinto de Sousa
© Comissió Europea / Berlaymont
Política
Polític portuguès.
Fill d’un militant del Partido Popular Democrático posteriorment, Partido Social Democrata, el 1974 formà part de les joventuts d’aquest partit, que abandonà un any després Graduat en enginyeria a la Universitat de Coïmbra el 1980, l’any següent ingressà al Partido Socialista Fou enginyer tècnic de l’administració de l’Ajuntament de Covilhas, d’on també fou membre del consell municipal 1989-96 Diputat al parlament des del 1987, en el primer govern d’ António Guterres fou successivament secretari d’estat adjunt de Medi Ambient 1995 i ministre d’Esports i Joventut 1997, càrrec des…
Cong Weixi
Literatura xinesa
Escriptor xinès.
Fill d’un enginyer assassinat pels nacionalistes del Guomindang que intentava unir-se als comunistes, fou educat pels seus avis Després de graduar-se a l’escola normal exercí de mestre Del 1954 data el seu primer recull de contes, Un matí assolellat , al qual seguí, un any després, la novella El matí es trenca sobre el riu del sud , obres amb les quals obtingué reconeixement Després de publicar un article que qüestionava alguns aspectes del realisme socialista fou acusat de dretà 1957 i visqué els vint anys següents en diversos camps de reeducació…
Joan Casanellas i Ibars
Història
Història del dret
Polític i advocat.
Durant la Dictadura de Primo de Rivera féu sortir a París un setmanari d’oposició, “El Fuet” Fou tinent d’alcalde a Barcelona 1931, diputat al parlament català 1932, i després a les corts de la República 1936, per Esquerra Republicana de Catalunya i pel Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra Finançà el setmanari i després diari “L’Opinió” Sotssecretari del ministre de treball Lluhí i Vallescà, el 18 de juliol de 1936 sortí en tren de Barcelona cap a Madrid, amb Arturo Menéndez, excap de la direcció general de seguretat, però foren detinguts a Calataiud, duts a…
Marià Rodríguez i Vázquez
Història
Dirigent anarcosindicalista.
Conegut també per Marianet , signava habitualment Marià R Vázquez Era gitano i de petit havia estat reclòs a l’asil Duran, d’on fugí diverses vegades Obrer de la construcció, s’inicià en la militància sindical dins el Sindicat de la Construcció de la CNT a Barcelona 1931 Detingut arran dels fets del setembre del 1931, fou reclòs al vapor Antonio López i a les presons de Mataró i Barcelona fins al novembre del 1932 Relacionat estretament amb Garcia i Oliver i la FAI, presidí llavors el sindicat, intervingué en els intents revolucionaris del gener i el desembre del 1933 i després…
escarlatina
Patologia humana
Malaltia infecciosa i molt contagiosa que predomina en nens de 5 a 10 anys, causada per l’estreptococ beta-hemolític i la seva toxina.
Es dona més a l’hivern i a la primavera Es propaga per petites gotes expectorades i per objectes contaminats S'incuba de 3 a 6 dies després hi ha una amigdalitis greu amb cefalàlgia i febre, i de 12 a 48 hores després es manifesta una erupció típica a la pell, que comença al coll i davalla a les extremitats inferiors i que predomina a la regió inguinal i als plecs del colze Al cap d’uns 3 o 4 dies l’erupció s’atenua i millora l’estat general Dues o tres setmanes després poden haver-hi complicacions greus nefritis, infecció reumàtica, cardiopatia,…
Francisco Flores Lajusticia
Futbol
Futbolista i entrenador conegut com Paco Flores.
Davanter centre, jugà al RCD Espanyol 1977-80 Disputà 65 partits de Lliga i marcà 13 gols Anteriorment jugà al Jaén i després ho feu al Linares Com a entrenador exercí en el futbol de base de l’Espanyol, després dirigí l’Espanyol B i al final de la campanya 1996-97 es feu càrrec del primer equip, que salvà del descens Seguidament tornà al filial i a mitjan temporada 1999-2000 agafà de nou el timó del primer equip, en el qual s’hi mantingué fins a l’edició 2001-02 Fou campió de Copa del Rei 2000 Després ha entrenat, entre d’altres, el Saragossa 2002-04,…
Esteve Pedrol Albareda
Futbol
Futbolista.
Començà en el CD Amèrica, després jugà amb el Terrassa 1924-26 i fitxà pel Futbol Club Barcelona la temporada 1926-27 Participà en la gira de l’equip blaugrana per Mèxic i els EUA l’estiu del 1937 i, tot seguit, s’exilià Després de la Guerra Civil Espanyola hagué de complir una sanció i tornà a jugar al Barça durant la campanya 1940-41 Jugava de migcampista i d’extrem esquerre, disputà un total de 225 partits com a barcelonista i marcà 33 gols Fou una vegada campió de Lliga 1929, una de Copa 1928 i set del Campionat de Catalunya Fou una vegada internacional i jugà en…
Llorenç Serra i Ferrer
Futbol
Entrenador de futbol.
Fitxà pel Futbol Club Barcelona el 1997 com a director del planter, després d’haver estat entrenador del Reial Club Esportiu Mallorca 1985-88 i 1989-92 i del Betis 1994-97 Tres anys després fou nomenat entrenador del primer equip del FC Barcelona, durant la temporada 2000-01, i després es mantingué com a director tècnic fins que abandonà el club l’estiu del 2002 De nou, fou entrenador del Betis 2004-06, club amb el qual es proclamà campió de la Copa del Rei 2005, i posteriorment entrenà l’AEK d’Atenes 2006-08 Entre els anys 2010 i 2014 fou l’accionista…
Talking Heads
Música
Grup de pop-rock format a Rhode Island (EUA), el 1975, per David Byrne (veu i guitarra), Chris Frantz (bateria), Tina Weymouth (baix) i Jerry Harrison (guitarra).
El seu estil ampli, capaç de tocar amb la mateixa facilitat el pop o la música ètnica, combinat amb la cura dels texts, convertiren Talking Heads en una de les bandes més representatives dels anys vuitanta Debutaren el 1975 el seu primer disc, Talking Heads ‘77 , arribaria dos anys desprésDesprés de More Songs About Buildings and Food 1978, produït per Brian Eno i accèssit a les llistes nord-americanes, seguiren Fear of Music 1979, My Life in Bush of Ghosts 1981, Remain in Light 1980, The Name of This Band is Talking Heads 1982, Speaking in Tongues 1983, Stop Making…
Abd el-Kader
Història
Emir d’Algèria.
Després de la conquesta d’Alger 1830 pels francesos, les tribus àrabs d’Orà el nomenaren emir Installà la seva capital a Mascara i emprengué la “guerra santa” contra França 1832-47 amb sort desigual El 1837 aconseguí que els francesos li reconeguessin Orà i una part de la província d’Alger pau de Tafna, però des del 1843 els francesos ocuparen tot Algèria i hagué de refugiar-se al Marroc Des d’aquí intentà un nou atac, però fou vençut a la batalla de l’Isly 1844, i tres anys després es lliurà als francesos Estigué empresonat a França fins el 1852, que fou alliberat,…