Resultats de la cerca

De família burgesa benestant, destacà pel seu absolutisme exaltat Intervingué a la Guerra del Francès, contra els napoleònics, i el 1816 Ferran VII li atorgà privilegi de noble del Principat Collaborà amb la Regència d’Urgell el 1823 fou nomenat corregidor de Mataró i reprimí els liberals Com a coronel de les Bandes de la Fe, fou un dels promotors de la revolta dels Malcontents 1827 i s’hagué d’exiliar a França durant set anys Formà part de la Junta Carlina del Principat 1835 En el combat d’Alpens fou fet presoner i, més tard, fou afusellat

Fou deixeble de Francesc Labarta a l’escola de Llotja de Barcelona i membre del grup dels Evolucionistes La seva temàtica, fidel a les normes del paisatgisme naturalista, i el seu estil, de grafia detallista i traços fins, se centra al Montseny i a la Barcelona vella Hom destaca entre els seus premis el de Travelling Exhibition de Nova York 1926 i la medalla d’or al concurs “Barcelona vista pels seus artistes” 1931 Illustrà edicions de bibliòfil Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern de Barcelona Fou membre del grup de la Sala Parés

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i amb I Cantieri i N Annovazzi Es destacà com a cantant de lieder d’extens repertori i com a cantant d’òpera El 1947 debutà al Liceu de Barcelona, on el 1952 estrenà Soledad , de J Manén El 1953 hi cantà Canigó , d’A Massana, que més tard enregistrà en discs Hi estrenà també Maria Egiziaca de Respighi 1957, Amunt d’Altisent 1959 i La cabeza del dragón 1960 de R Lamotte de Grignon També enregistrà una cèlebre versió de Cançó d’amor i de guerra

Estudià a Barcelona i es doctorà en filosofia i dret Deixeble de Serra i Húnter i d’Ortega y Gasset, fou catedràtic de dret natural a Santiago de Compostella 1927, Salamanca i Valladolid Destacà en obres de filosofia del dret, com La filosofía del derecho de Francisco de Suárez 1927, Estado y derecho 1931, etc Diputat a corts com a membre del grup Al Servicio de la República, després de la guerra civil de 1936-39 s’exilià a Mèxic, on publicà Vida humana, sociedad y derecho 1945, Tratado general de sociología 1956 i La nueva filosofía de la interpretación del derecho 1986

Marquès de Mendigorría, títol obtingut en la batalla d’aquest nom contra els carlins 1835 Fou capità general de Catalunya 1849 durant la guerra dels Matiners Fou cap de l’expedició espanyola a Itàlia en ajut del papa Pius IX 1849 El 1854 es destacà a Madrid pel fet d’haver intentat de reprimir l’alçament progressista, com a cap del govern 18-20 de juliol Fou ministre de la guerra 1864-65 i 1872-73 Publicà Memoria sobre los sucesos de 1854 1855, La revolución de Roma y la expedición española a Italia 1882 i Mis memorias íntimas 1886-89

S'inicià com a notari de la cancelleria napolitana d’Alfons el Magnànim, de qui esdevingué secretari, i fou batlle general de Catalunya 1446 Posseïdor d’una considerable fortuna, féu préstecs importants al rei i es dedicà al comerç del blat Fou fet cavaller per Joan II, a qui fou fidel, bé que sempre havia collaborat amb la Biga Molt influït per l’humanisme, tingué amistat amb escriptors italians Lorenzo Valla li dedicà la seva versió llatina de les faules d’Isop i es destacà pel domini del llatí i l’estil retòric dels nombrosíssims documents reials sortits de la seva ploma

Ordenat sacerdot el 1925, exercí el ministeri pastoral en ambients rurals, obrers i universitaris Fou professor de filosofia, ètica professional i dret romà a Saragossa i a Madrid El 1928 fundà, a Madrid, l' Opus Dei , institució de la qual fou president general Des del 1946 residí a Roma Escriví obres d’espiritualitat, entre les quals es destaca Camino 1939, molt reeditada i traduïda a més de trenta idiomes Pòstumament li fou publicat 1981 el llibre Via Crucis El 1992 fou beatificat i el 2002 canonitzat per Joan Pau II La seva festa se celebra el 26 de juny

Destacà com a creador d’ambients i com a director d’actors La major part de les seves produccions, d’accentuat barroquisme, són adaptacions literàries o recreacions històriques Cal esmentar-ne Gli innamorati 1955, segons Goldoni, Il Bell’Antonio i La notte brava 1959, La viaccia 1961, Senilità 1962, Metello 1970, Per le antiche scale 1975, L’eredità Ferramonti 1976, La dame aux Camélias 1980, La Chartreuse de Parma 1982, La Venexiana 1985, Mosca addio 1986, Gli indifferenti 1989 i La villa del Venerdì 1991 També dirigí les sèries televisives ‘Gli indifferenti’ 1988 i ‘La famiglia…

Deixeble i gendre d’Eusebi Planas Estudià a Llotja i a París juntament amb Francesc Soler i Rovirosa i Maurici Vilomara Féu els primers cartells artístics barcelonins i conreà l’art decoratiu Collaborà a decorar els teatres Principal i Espanyol de Barcelona Autor de molts figurins teatrals, destacà en els vestuaris d' Urganda la desconocida , De la Terra al Sol, La fada 1897, Jesús de Natzaret i altres Professor d’indumentària a l’Institut del Teatre, publicà un llibre de la història del vestit També estudià la forja catalana Francesc Seix li edità, en dos volums, els seus…

Inicià les seves activitats a París l’any 1953 El seu tipus de cançó destaca per una gran qualitat poètica, musical i interpretativa, i traspua un to crític i irònic Demain l’on se marie, La Valse à mille temps, Les Bonbons, Ne me quitte pas, Le plat pays, Amsterdam, Les bourgeois, Les Flamandes Des de l’any 1968 deixà d’actuar en públic com a cantant També havia actuat al cinema L’homme de la Manche de Dale Wasserman Les risques du métier d’André Cayatte, i dirigí dos films Franz 1971 i Far West 1972