Resultats de la cerca
Es mostren 8289 resultats
bisbat de Xàtiva
Història
Cristianisme
Bisbat
Antiga diòcesi de la província eclesiàstica Cartaginense creada en el que fou municipi romà de Saetabis, al llarg del segle VI.
Les primeres notícies són del 589, en què el seu bisbe Muttus assistí al tercer concili de Toledo Hom creu que la primitiva basílica, seu del bisbat, es trobava a l’església de Sant Feliu, situada al peu del castell, on s’han descobert els fonaments d’una primitiva basílica i un cippus romà, aprofitat com a base d’altar, del qual hom esborrà la inscripció pagana i n’hi gravà una altra, al segle VII, amb el nom del bisbe Anastasi Les darreres notícies són de l’any 693, amb el bisbe Isidor II, cosa que permet de suposar que desaparegué amb la invasió dels àrabs Alguns autors han situat dins la…
sanefa

Mosaic romà d’Arles emmarcat amb una gran sanefa
Alessandro (CC BY-NC-ND 2.0)
Arts decoratives
Dibuix ornamental consistent en la repetició dels temes d’un mateix adorn que hom sol posar al llarg de les parets, dels terres o dels sostres.
Galatea

Retrat de Galatea, en una pintura de Rafael a la Vil·la Farnesina, Roma (1512)
© Corel
Mitologia
Nereida llegendària de Sicília.
Estimada per Polifem, no li correspongué perquè estava enamorada del bell Acis
Marc Aureli Antoní Caracal·la
Història
Emperador romà (211-217), fill de l’emperador Septimi Sever, al govern del qual estigué associat des del 198, i de Júlia Domna.
Rebé el sobrenom de Caracalla per la peça de vestir d’aquest nom que portava A la mort del seu pare assassinà el seu germà Septimi Geta i féu donar mort a gran nombre dels partidaris d’aquest, entre els quals el jurista Papinià Promulgà 212 la Constitutio Antoniniana , que concedia la ciutadania romana a tots els homes lliures de l’Imperi l’edicte fou inspirat en part per motius fiscals, però obrí a les províncies els llocs de govern Durant el seu regnat fou devaluada la moneda Protegí l’exèrcit i emprengué campanyes militars a les fronteres del Rin i del Danubi En passar el Tigris per…
apostoli
Papa, pontífex romà.
Marc Emili Emilià
Història
Emperador romà (253).
Governador de Mèsia, derrotà els gots i prometé a les seves legions una indemnització, per la qual cosa el nomenaren emperador Anà cap a Itàlia i, després de derrotar Trebonià Gal a Terni, fou reconegut pel senat L’assassinaren els seus soldats en no complir el pacte promès
Dècim Celi Calví Balbí
Història
Emperador romà (238).
Governà alhora amb Marc Clodi Pupiè Durant l’anarquia militar de la primera meitat del segle III dC fou un dels representants de la tendència pro senat en contra de l’actitud antiaristocràtica de l’exèrcit Nomenat emperador el 238, al cap de noranta-nou dies de govern fou assassinat pels pretorians
agnom
Història
Sobrenom romà (agnomen).
Als primers temps, l’agnom era afegit simplement al prenom praenomen i al nom gentilici Més tard, amb la subdivisió de les gentes en estirps, els agnoms primitius esdevingueren hereditaris i es convertiren en cognom o nom de família cognomen per tal de distingir els individus adults calgué completar l’antropònim amb un altre agnom, el qual era enunciat en quarta posició Al final de la llatinitat hom troba agnoms en cinquena posició Com s’esdevé sempre en els sobrenoms i malnoms, l’agnom trobava el seu origen en una qualitat o defecte, físic o moral, una ocupació predilecta de l’individu,…
Chiara Lubich

Chiara Lubich
© Peter Williams/CMI
Cristianisme
Ecumenista italiana.
Mestra de professió, el 1944 fundà a Trento el moviment catòlic dels Focolars, sota la seva direcció, el qual posava èmfasi en la iniciativa dels seglars, l’apropament de la litúrgia als fidels, el paper central dels evangelis en la fe cristiana i la unió de la humanitat a través del missatge de la pau i l’amor, aspectes que anticipaven les innovacions del Concili Vaticà II Estès a finals dels anys quaranta a tota Itàlia i a Europa des dels anys cinquanta, el moviment establí la seu a Roma el 1948 i el 1960 rebé l’aprovació papal Amb una importància creixent en la societat…
Tosca
Música
Òpera de G.Puccini, en tres actes, amb llibret de L.Illica i G.Giacosa, sobre el drama homònim de V.Sardou, estrenada a Roma el 1900 (a Barcelona, el 1902).
Obra destacada del verisme i molt popular, presenta el drama de la cantant Floria Tosca, enamorada del pintor Mario Cavaradossi, el qual és empresonat al castell Sant'Angelo, a Roma, pel fet d’haver donat refugi a un proscrit El cap de policia, Scarpia, promet a la dama de salvar la vida de Mario en canvi del seu amor Ella simula acceptar, però l’apunyala Mario és afusellat al castell en presència de Tosca, la qual es llança daltabaix de la torre