Resultats de la cerca
Es mostren 8679 resultats
Trinitat de Batet (Olot)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-occidental A Martí Aquesta església es troba a la serra de Batet, a 743 m d’altitud, a 1 km aproximadament vers el sud-est de la parròquia de Santa Maria de Batet Mapa 257M781 Situació 31TDG603702 Per anar-hi cal agafar des d’Olot la carretera que mena a Banyoles per Santa Pau i Mieres Al cap d’l,5 km i a mà dreta neix una carretera asfaltada, la qual hi arriba ANM-JVV Història El document més antic que coneixem sobre l’esmentada capella data de l’any 1263 amb posterioritat, ja al començament del segle XIV, un instrument de…
comtat de Schaumburg
Història
Territori mediatitzat del Sacre Imperi, sobre el riu Weser, creat vers el 1030 per Adolf de Santersleben, que construí el castell de Schaumburg o Schauenburg.
El 1110 els comtes de Schaumburg reberen el comtat de Holstein, i el 1290, a la mort del comte Gerard I de Holstein-Itzehoe, el comtat de Holstein passà al fill gran i el de Schaumburg, al segon Per qüestions d’herència es dividí en els comtats de Schaumburg-Pinneberg, Schaumburg-Bückeburg i Schaumburg-Gehmen Aquest darrer reuní els altres dos, però a la mort de l’últim comte 1640 fou desmembrat i repartit entre l’elector de Hannover, el landgravi de Hessen-Kassel i el comte de Lippe-Alverdissen Aquest darrer el convertí en comtat de Schaumburg-Lippe
la Bleda
Monestir
Priorat dependent del monestir de Sant Pere de Casserres des del 1247, dins el bisbat de Vic, probablement vers Mirambell i Pujalt, a la Segarra.
El 1277 es trobava sense monjos que l’administressin
punta de la Galera
Cap
Cap de la costa de Tramuntana, de Mallorca, dins el terme de Pollença, una de les prolongacions vers la mar de la serra de Cornavaques.
osc | osca
Història
Individu d’una antiga població de la Campània, nascuda de la fusió dels samnites amb els opici vers la segona meitat del segle V aC.
Els oscs constituïren tres federacions la de Càpua, la de Nola i la de Nocera i entraren en contacte amb Roma el 341 aC Algunes de llurs ciutats obtingueren la ciutadania, i això féu que es mantinguessin fidels als romans fins el 216 aC, any en què Càpua s’alià amb Anníbal el 211 aC, però, fou reconquerida A la fi del s II aC la importància política dels oscs decaigué considerablement, bé que cal destacar que acompliren una funció important d’intermediaris entre la cultura grega i la romana
cronograma
Literatura
Artifici pel qual les lletres numerals romanes (I, V, X, L, C, M) que conté el vers o la frase, reunides, expressen una data determinada.
És cèlebre l’hexàmetre que commemorava les Vespres Sicilianes " franCorVM tVrbIs sICVLVs fert fVnera Vesper" , en el qual sumant 100 + 5 + 1000 + 5 + 1 + 1 + 100 + 5 + 50 + 5 + 5 + 5 dóna 1282, data de l’alçament contra els Anjou L’artifici fou emprat també per a indicar l’any d’impressió de certs llibres
asclepiadeu
Literatura
Vers de la mètrica clàssica en les dues formes asclepiadeu major
i menor
, que prengué el nom d’Asclepíades de Samos, que l’utilitzà sovint.
bioc
Literatura
Vers molt breu, intercalat entre d’altres de més extensió, dels quals constitueix una fracció regida pel ritme i destinada a un efecte de rima.
crida
Folklore
En el carnestoltes, text en vers o en prosa, també anomenat ban, en el qual els organitzadors anuncien la festa i hi conviden els veïns.
En general, té un contingut faceciós i el seu estil acostuma a ésser una paròdia dels bans i crides oficials Junt amb d’altres texts, com el pregó i el romanç, constitueix un dels elements més característics de la literatura del carnestoltes
Sant Esteve de Juverri (Sant Julià de Lòria)
Art romànic
Situació Vista de l’edifici des de llevant, amb l’absis, de planta semicircular i mancat de tota ornamentació JM Ubach L’església de Sant Esteve de Juverri és la titular del poble del mateix nom, el més meridional d’Andorra, situat en un coster, a 1 285 m d’altitud, enlairat sobre la Valira i sobre el Runet, petit nucli també envoltat per una zona residencial, al peu del bosc de Juverri Actualment pertany a la parròquia de Sant Julià de Lòria, bé que antigament havia depès de la parròquia d’Arcavell, a l’Alt Urgell Situació x 1°29′30” — y 42°26′30” Per a arribar-hi cal agafar la carretera que…