Resultats de la cerca
Es mostren 2421 resultats
gammagrafia
Mètode d’exploració clínica, fonamentat en l’administració endovenosa d’una substància radioactiva, que es fixa d’una manera selectiva sobre les cèl·lules de l’òrgan que cal estudiar.
Les substàncies emprades són 6 7 Ga, 9 9 Tc, 1 9 8 Au i 1 3 1 I Els òrgans generalment estudiats amb aquesta tècnica són els pulmons, la tiroide, els ronyons, el fetge i els ossos
fibló
Anatomia animal
Òrgan retràctil situat a la part terminal de l’abdomen i que serveix com a arma ofensiva o defensiva en els escorpins i en alguns insectes, com els himenòpters.
El fibló dels escorpins és corbat i dur, i comunica amb una glàndula verinosa El fibló dels himenòpters aculeats és un oviscapte modificat, i consta d’una beina quitinosa que s’articula amb peces destinades a l’evaginació del fibló, un bulb del fibló, una glàndula alcalina, una placa triangular i una de quadrada, dos palps sensitius i un sac de verí, amb un canal que desemboca a l’extrem del fibló Quan una abella fibla, el fibló generalment es desprèn, juntament amb el sac de verí i una part dels intestins, i això en provoca la mort
Consell General de les Valls d’Andorra
Cambra parlamentària d’Andorra, successora de l’antic Consell de la Terra aprovat pel bisbe Francesc de Tovià (1419) i, des del 1993, òrgan legislatiu de l’estat andorrà.
De la reforma del 1978 a l’aprovació de la Constitució Andorrana Després de la reforma del 1978, el componien 28 consellers, quatre per cada parròquia, elegits per sufragi universal, i llur mandat durava 4 anys Les seves reunions ordinàries —quatre d’anuals— i extraordinàries eren convocades pels síndics Davant seu prestaven jurament els coprínceps, els veguers, els batlles i el jutge d’apellacions, que tenien cura de fer observar els privilegis, els usos i els costums de les Valls Li pertocava de nomenar la sindicatura, el secretari general, el nunci, els raonadors i els altres càrrecs…
Consell del Principat
Història
Òrgan polític del Principat de Catalunya adjunt a la Diputació del General, que dirigí el moviment del 1461 contra Joan II i la guerra contra aquest sobirà (1462-72).
La seva base legal fou la delegació de poders feta per les corts de Lleida el 5 de desembre de 1460, arran de la detenció de Carles de Viana, a favor de la diputació del General facultant-la per a designar una comissió o consell adjunt Aquest fou elegit en una reunió celebrada a Barcelona el 8 de desembre, i constà de 27 membres nou de cada braç El 25 de febrer de 1461 fou ampliat amb 27 membres més, fent, així, amb els tres diputats i els tres oïdors, un total de 60 membres, que en el transcurs de la guerra variaren constantment Deixà d’existir per l’octubre del 1472 després de la…
Consell de l’Almirallat
Història
Òrgan que regí la marina de la monarquia hispànica, creat el 1737 i presidit per l’infant Felip de Borbó; el marquès de La Ensenada en fou el secretari.
Modificà la legislació marítima, reformà les drassanes i fomentà la construcció naval a la península Ibèrica i a Amèrica, millorà la reglamentació salarial i preparà la nova codificació del 1748 Aquell mateix any Ferran VI el suprimí arran de la caiguda de La Ensenada Carles IV el restablí el 1807, però fou dissolt pel març del 1808 Fou substituït per un Consell Suprem de Marina, parallel al Consell Suprem de Guerra, compost per sis membres i presidit pel rei
Els entoproctes
Els diminuts entoproctes, confosos durant molt de temps amb els briozous, viuen installats en substrats submergits L’exemplar de la fotografia, de l’espècie Loxocalyx leptoclini vist al microscopi electrònic d’escandallatge, viu generalment damunt d’un ascidiaci Xavier Turón Etimològicament, la paraula entoprocte entos , dins proctos , anus vol dir que l’anus s’allotja dins la corona tentacular Aquest és el caràcter més distintiu d’un grup de petits animals —difícilment visibles a ull nu 0,5 a 5 mm d’altura— tentaculats, sèssils i en molts aspectes similars a un lofoforat típic Se n’han…
Els sipúnculs
Sipúncul de l’espècie Phascolosoma granulatum , fotografiat en el seu ambient natural, en un fons tou litoral de la nostra costa Josep M Gili Els sipúnculs o sipuncúlids agrupen aproximadament unes 300 espècies de verms exclusivament marins que viuen als fons marins sorrencs Són metazous protostomats, amb simetria bilateral i desproveïts de metamerització, característics per la forma del cos, cilíndrica, i acabada per davant amb una trompa Formen un grup molt homogeni i probablement tenen un origen molt antic Morfologia Presenten l’aspecte d’un verm, però d’una gran varietat de…
Biologia i genètica 2013
Biologia
Genètica
Seguint la tendència dels darrers anys, al llarg del 2013 les revistes científiques de referència en biologia i genètica van continuar destacant de manera preferent en les seves portades i els seus editorials els avenços en genètica i genòmica, especialment pel que fa a l’expressió i la regulació gènica, l’estructura i el funcionament del cervell i la importància de la dinàmica bacteriana en sistemes molt diversos En conjunt, cada cop prenen més importància els aspectes dinàmics i relacionals, fruit dels grans avenços recents en les tècniques d’anàlisi simultània de grans quantitats de dades…
Ronyó
Anatomia humana
Forma, localització i relacions Els ronyons són dos òrgans simètrics situats a la part més alta i profunda de la cavitat abdominal, a uns 4 cm de cadascun dels costats de la columna vertebral, des de l’altura corresponent a la dotzena vèrtebra dorsal fins a la tercera lumbar Els ronyons tenen una forma característica, similar a la d’una mongeta, i s’orienten de manera que la part més arrodonida mira cap a l’exterior Cada ronyó fa uns 12 cm de llarg, 6 d’amplada i uns 3 de gruix El pes és d’uns 150 g en l’home adult i uns 135 g en la dona Externament, hom diferencia en cada ronyó diverses…
Joaquim Forn i Chiariello

Joaquim Forn i Chiarello
© Ajuntament de Barcelona
Política
Polític.
Llicenciat en dret, en acabar els estudis treballà en un despatx d’advocats El 1989 s’integrà a Acció Olímpica, grup impulsor de la campanya “Freedom for Catalonia” durant els Jocs Olímpics del 1992 El 1999 fou elegit regidor per Convergència i Unió a l’Ajuntament de Barcelona Revalidà el càrrec en les successives convocatòries electorals, i durant el mandat de Xavier Trias 2011-15 fou primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, president de Transports Metropolitans de Barcelona, vicepresident de l’Autoritat Metropolitana del Transport i vicepresident de Barcelona Serveis…