Resultats de la cerca
Es mostren 3942 resultats
luvi
Història
Individu d’un antic poble indoeuropeu establert a les regions occidentals del regne hitita, vora les riberes de la mar Egea.
Els luvis parlaven una llengua indoeuropea, molt pròxima a la dels hitites, conservada en algunes inscripcions trobades a Boǧazköy i encara no ben interpretada
ral de València
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de billó creada per Jaume I el 1246, quan establí el sistema de pesals, mesures i moneda del nou regne.
Coneguda popularment per diners del ramet i també ramillets de València del tipus de revers creu equilateral sobre una llarga tija amb ornamentació vegetal estilitzada i simètrica, on hom veu un ramet d’olivera Era de llei igual a la moneda barcelonesa de tern, i valia un diner Establerta com a moneda única per als regnes de València i de Mallorca, perdurà amb els mateixos tipus fins a les emissions de Carles II
ducat de Francavilla
Història
Títol senyorial concedit al regne de Nàpols el 1555 a Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda, príncep de Melito.
Passà als Silva, ducs de Pastrana, als Álvarez de Toledo, als Téllez-Girón i als Arteaga, ducs de l’Infantado
marquesat de Cruïlles
Història
Títol concedit, al regne de les Dues Sicílies, el 1735, a Joaquim de Montserrat i de Cruïlles, virrei de Nova Espanya.
Passà als Salvador
principat de Soubise
Història
Títol del regne de França concedit l’any 1667 als Rohan de la línia de Guémenée sobre llur senyoria de Soubise.
Entre els seus titulars cal esmentar Charles de Rohan París 1715 — 1787, mariscal de França 1758, amic de Lluís XV i de la marquesa de Pompadour i ministre d’estat El seu germà Armand de Rohan París 1717 — Saverne 1756 fou conegut com el cardenal de Soubise L’anomenat palau o hotel de Soubise, a París, rebé aquest nom pel fet d’haver-lo adquirit 1700 François de Rohan, príncep de Soubise, que el reconstruí, i fou des del 1808 seu dels arxius generals de l’Imperi
Alfons I d’Aragó
Història
Rei d’Aragó i de Navarra (1104-34).
Fill segon de Sanç Ramírez i de la segona muller d’aquest, Felícia de Roucy, heretà, per mort prematura del primogènit Ferran, el regne de Navarra, i en morir Pere I d’Aragó sense descendents en fou elegit rei Es casà amb Urraca , filla d’Alfons VI de Castella, ja vídua de Raimon de Borgonya Esmerçà la seva vida a guerrejar constantment contra sarraïns i cristians, amb èxit i sense tingué ben merescut el sobrenom amb què el conegueren ja els historiadors antics, el Bataller Bé que al començament del seu regnat perdé alguns territoris del Cinca, Alfons reaccionà ben aviat El 1106…
Cronistes i historiadors
El segle XV assenyala alguns dels canvis més significatius en la historiografia catalana D’una banda, el cavaller de Bagà Pere Tomic va escriure l’obra Històries e conquestes dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona Aquest tractat històric, enllestit el 1448, suposava una reformulació del saber històric medieval, bastida a la mida dels interessos dels barons de Pinós, a qui l’autor serví, i de la noblesa catalana Com a tal, recollia alguns dels mites fundacionals —vinculats als cicles bíblic de Túbal, nét de Noè, i clàssic d’Hèrcules— ideats per la historiografia castellana del segle XIII, i…
privilegi de Gaeta
Història
Privilegi promulgat per Alfons el Magnànim el 17 de juny de 1439 a Gaeta, al regne de Nàpols, pel qual ordenava que el regne de Mallorca «en res en lo món sia sotmès al Principat de Catalunya ne a la observància de llurs constitucions ne usatges».
Es trobava, així, dins la tradició de l’organització confederal i delegada de la corona catalanoaragonesa No sembla, tanmateix, que amb l’aplicació d’aquest privilegi restés exclosa en la pràctica l’aplicació a Mallorca de les constitucions i els usatges del Principat, malgrat que així hagi estat afirmat Amb tot, ajudà, potser, a la consolidació de la recepció del dret romà i al desenvolupament d’un dret propi, però d’ascendència del Principat
Poblat del Bovalar (Seròs)
Planta d’aquest important assentament, amb indicació dels indrets on es van localitzar sepultures, sitges, monedes i objectes de bronze P de Palol Aquest poblat és situat a Seròs Segrià, a 23 km de Lleida, sobre el marge dret del Segre, a 120 m sobre el nivell del riu, poc abans que hi desemboqui el Cinca És un poblat de temps visigòtics tardans, dels segles VII i VIII, construït al costat d’un temple de planta basilical, de 26 per 12 m, envoltat d’una necròpoli El que es conserva del conjunt fa 60 m N-S per 40 m E-W L’indret del Bovalar fou cap de pont durant la Guerra Civil Espanyola i per…
Ourense
La plaça del Trigo, a Ourense
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i capital de la província homònima, Galícia.
Situada a la vall mitjana del Miño És un nucli comercial agrícola important, però la indústria és escassa i de tipus tradicional Té establiments vinícoles i fabricació de mobles Hom en desconeix l’origen exacte Els romans en feren una estació balneària Ocupada pels sueus segle V, fou durant un curt temps capital del regne de Galícia Al segle XI fou elevada a la categoria de senyoria eclesiàstica Durant la baixa edat mitjana fou un centre comercial important, per raó de la rellevant colònia jueva que tenia Fou testimoni de les lluites entre els Trastàmara i Pere I de Castella…