Resultats de la cerca
Es mostren 2035 resultats
castell de Bezděz
Vista aèria del castell de Bezděz
giborn_134 (CC BY-ND 2.0)
Castell
Monestir
Castell gòtic del N Bohèmia, Txèquia.
Construït entre el 1260 i 1280, el monjo montserratí Benito de Peñalosa hi fundà un priorat el 1632, a precs del general Wallenstein, que volia fer-ne un monestir comparable al de Catalunya El 1672 hi fou entronitzada una imatge de la Mare de Déu de Montserrat Mort, però, Wallenstein, Peñalosa fou nomenat abat del monestir de Montserrat-Emmaús, prop de Praga, que centralitzà la devoció montserratina en terres bohèmies
Adri
Sant Llorenç d’Adri
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Canet d’Adri (Gironès) al vessant oriental de la serra de Rocacorba.
L’església parroquial de Sant Llorenç, del segle XII, es troba a 303 m d’altitud, entre les capçaleres de les rieres de Gàrrep i de Pedrola, prop d’un dels dos cràters del puig d’Adri o de Montcal, que és l’aflorament volcànic més important del Gironès per l’abundància de material basàltic i l’acumulació de greda Dos corrents de lava s’escorren cap al sud-est, al llarg d’aquelles rieres i, més avall, de la riera d’Adri afluent, per l’esquerra, del Ter, fins prop de Santa Eugènia de Ter
Adamclisi
Trofeu de Trajà d’Adamclisi
fusion-of-horizons (CC BY 2.0)
Localitat
Localitat de la regió de la Dobrutja, Romania, 54 km al SW de Constança.
Hi és situat el trofeu de Trajà, monument romà de planta circular de 20 m de diàmetre, dedicat a Mart Trajà el féu erigir en record de la conquesta de la Dàcia
estornell
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Greg Lasley iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Nom d’alguns ocells de l’ordre dels passeriformes que pertanyen a diversos gèneres, com Gracula, Lamprotornis, Spreo i Sturnus.
Atenyen uns 22 cm de llargada, tenen el bec fort i punxegut, la cua curta i el plomatge generalment fosc amb reflexos metàllics Són sociables, migradors, insectívors i frugívors
balena
Gran balena blava (Balaenoptera musculus)
WoRMS (cc-by-nc-sa-4.0)
Economia
Zoologia
Nom aplicat a qualsevol dels cetacis del subordre dels misticets.
Les balenes són mamífers exclusivament marins que atenyen grans dimensions de 5 a 25 m Les balenes típiques manquen de dents tenen unes formacions còrnies gingivals característiques, anomenades barbes, que pengen de la mandíbula superior i s’allotgen a la inferior, les quals fan de filtre per a retenir el plàncton de què s’alimenten, especialment crustacis eufausiacis krill Neden amb la boca —que és enorme— oberta, i quan la tanquen expulsen l’aigua amb l’ajuda de la llengua, talment, que l’aliment resta retingut Com tots els cetacis i a diferència dels peixos, les balenes tenen la cua…
guano
Illot emblanquinat de guano
Inés Fernández (CC BY-NC-ND 2.0)
Agronomia
Substància que es troba en algunes costes freqüentades per ocells marins i foques i en algunes coves habitades per ratapinyades, formada principalment per llurs excrements i cadàvers, molt rica en fosfats i substàncies nitrogenades i per això emprada extensament com a fertilitzant.
El guano d’ocells marins cormorans, pelicans, mascarells, etc es troba, de manera destacada, a les costes del Perú i de Xile, i és millor com a fertilitzant que no el que prové de foques i ratapinyades
ceba marina
Ceba marina
Ori Fragman's TrekNature (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les liliàcies, de bulb ovoide molt gros amb túniques vermelloses, fulles oblongues, fins a 80 cm de llargària, basals, i flors blanques o una mica rosades agrupades en un llarg raïm que pot atènyer 100 cm d’alçària.
Viu en erms i brolles de les comarques litorals, des del Baix Ebre fins al migjorn valencià, i és particularment abundosa a les Illes Té propietats cardiotòniques de tipus digitàlic, i ja havia estat usada per l’antiga medicina egípcia i grega
corc
corc dels troncs (Cossus cossus)
Urmas Ojango (CC BY-NC 2.0)
Entomologia
Nom genèric aplicat a les erugues de diversos lepidòpters, com ara el Cossus cossus o corc dels troncs, i els tortrícids Cydia pomonella o corc de les pomes i les peres i Lobesia botrana o corc del raïm.
caçapapallones
Noia amb un caçapapallones
Mikael Wiman (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Estri format per una bossa de tul o de malla plàstica fina i resistent, cosida a un cèrcol metàl·lic o a un marc de fusta, proveït de mànec, que serveix per a atrapar papallones o altres animals voladors o bé per a capturar animalons terrestres de moviments ràpids sense malmetre’ls.
cròtal
Cròtal Serp de cascavell (Crotalus cerastes)
acorbit (cc-by-nc-2.0)
Herpetologia
Nom que hom dóna a un grup de serps verinoses de la família dels crotàlids.
Hom distingeix dels altres individus de la mateixa família pel fet de posseir a la punta de la cua una estructura d’anells cornis imbricats que, quan l’animal es mou, produeix un so greu, per la qual cosa reben també el nom de serps de cascavell Aquest nom, però, és emprat preferentment per a les espècies del gènere Crotalus , puix que les del gènere Sistrurus tenen l’òrgan corni caudal molt més reduït El gènere Crotalus comprèn 26 espècies, pròpies quasi totes dels EUA i de l’Amèrica Central La mateixa distribució té el gènere Sistrurus