Resultats de la cerca

Es subtitulava “Editat per un grup de patriotes catalans d’Amèrica, en defensa dels països de llengua catalana” Sortí a l’Havana entre els anys 1956 i 1958 D’orientació independentista, incloïa notícies d’arreu del món i en especial dels Països Catalans Se n'editaren 26 números Hi collaboraren Miquel Ferrer, Josep Pineda Fargas, Victor Castells i altres

Se serveix d’una impressió radiològica, amb lluminositat i velocitat elevades, dels òrgans de fonació en moviment oral, sobre una pellícula Les imatges així obtingudes i projectades sobre una pantalla admeten una anàlisi molt acurada sobre l’estudi específic d’unes fraccions de temps reduïdes i l’observació directa de la llengua, l’úvula, les dents, etc

Eclesiàstic, rector de Butsènit d’Urgell Publicà l’aplec de sermons Plàtiques sobre los evangelis de tots los diumenges i festes anyals Barcelona s d, però 1801, bastit a partir de la seva experiència com a predicador L’autor justifica la publicació de la seva obra per la manca, segons ell, de llibres espirituals en llengua catalana

Exercí de metge Fundà, a París, el grup català Canigó Publicà diversos poemes en revistes rosselloneses Així, per exemple, el 1915 publicà a Revue Catalane  el poema L’àliga blanca , que, com molts poemes d’autors rossellonesos de llengua catalana, defensa la catalanitat d’aquesta regió francesa i, en plena guerra europea, ataca el bàndol alemany

Fou un dels capdavanters en la lluita per la independència del seu país, i el 1883 fundà el primer periòdic en llengua lituana, “Aušra”, de caire nacionalista La seva obra se centra en l’estudi de la literatura i de les tradicions populars lituanes Escriví Ožkabaliu Dainos ‘Els cants d’Ozkabaliai’, 1902, Lietuviškos Pasakos ‘Llegenda lituana’, 1905, etc

Estudià filosofia i lletres a Barcelona Fou catedràtic de llengua hebrea a la Universitat de Sevilla 1895-1904 i a la de Barcelona 1904-22 És autor, entre d’altres, d’un estudi sobre el rabí Yeda'ya Hapenini, que presentà en el seu ingrés, l’any 1916, a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Residí a Itàlia, protegit del cardenal Edigi de Viterbo, al qual ensenyà la llengua hebrea i per al qual copià diversos manuscrits Publicà el Massoret ha-Massoret 1358 i també moltes obres sobre qüestions gramaticals Estudià la càbala, i, al final de la seva vida, reclòs en el ghetto de Venècia, publicà la novella judeoalemanya Bovo-Buch

Conseller del bàndol güelf i escrivà a la Signoria, fou també un neoplatònic convençut, i escriví les Disputationes camaldulenses ~1480 Defensà la llengua “vulgar” i propagà la lectura de Dant i de Petrarca existí una versió catalana del seu comentari al Purgatori de Dant També escriví poemes en llatí, opuscles i diàlegs De nobilitate animae, 1472

Estudià a Amsterdam, Montpeller i París i aconseguí una solidíssima formació humanística i universal Estudià i edità la majoria dels autors grecs antics Intervingué, també, en la “qüestió de la llengua” grec , però proposà una solució intermèdia i ambigua que, probablement, fou mal interpretada Encoratjà constantment els seus compatriotes a emprendre la lluita contra l’opressió dels turcs

És l’autor de la tragèdia Erofili , que descriu els amors d’Erofili i Panaretos Sota la influència del drama italià de l’època Giraldi, Tasso, Khortatzis hi donà proves d’originalitat i d’un gran ofici en l’ús de la llengua i en la composició harmoniosa dels versos, que, en molts casos, han adquirit un valor paremiològic