Resultats de la cerca

Monjo cistercenc, fou abat de Fontfreda Narbonès, i nomenat bisbe de Pàmies País de Foix el 1317 i de Mirapeix País de Foix el 1326 fou fet cardenal el 1327 Fou el tercer papa resident a Avinyó Posà fi a la controvèrsia sobre la “visió beatífica” amb la butlla Benedictus Deus 1336, i s’ocupà de la reforma eclesiàstica amb la voluntat de corregir els abusos de l’administració de beneficis i la relaxació de costums També reorganitzà 1336 les congregacions benedictines i l’orde del Cister, fet que repercutí profundament a Catalunya Mantingué l’excomunió contra la companyia catalana establerta…

Autodidacte, des del 1916 formà part de la comissió de treballs preparatoris per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, i el 1926 en fou nomenat cap de la secció d’aigües i illuminació Projectà els brolladors del palau de Pedralbes i la primitiva font lluminosa de Montjuïc, així com la illuminació i les fonts monumentals de formes i colors canviants que presidien el recinte de l’exposició Collaborà també en el projecte del transbordador aeri del port de Barcelona inaugurat el 1931 Dissenyà posteriorment diverses fonts i brolladors de dimensions més…

Format a Llotja, estudià els clàssics, gràcies a una borsa de viatge, a Madrid i a París Es presentà a la Sala Parés de Barcelona, el 1888, amb Una consulta Concorregué a les exposicions oficials de Barcelona a la del 1911 guanyà primera medalla Fou professor de Belles Arts a Palma 1899-1901 i a Barcelona des del 1901, i dirigí l’escola de Llotja 1931-32 Membre de les acadèmies barcelonines de Sant Jordi i de Ciències i Arts Bàsicament retratista, conreà molt la pintura de gènere i la mural sala de sessions del Collegi Notarial 1916-21, sala d’actes de l’Acadèmia de Ciències i Arts 1922-24,…

El primer esment, i per ara l’únic conegut, de l’església i el lloc de Puigverd data de l’any 1106, quan Berenguer i la seva muller Mandegor donaren a l’església de Santa Maria de Puiverde la quarta part de la vila i dels homes que l’habitaven o l’habitarien, i els altres béns mobles i immobles de la seva propietat Tradicional sufragània de l’església de Palau, depenia també de la comanda de Susterris, fet pel qual no apareix en les relacions d’esglésies del deganat, ardiaconat o oficialitat de Tremp Per aquest mateix motiu tampoc podem establir el moment en què es produí el…

Estudià música a Zagreb, on debutà El 1978 fou contractada a l’Òpera de Frankfurt i el mateix any debutà com a Kundry Parsifal en el Festival de Bayreuth, paper que representà al Palau de la Música 1981 i al Liceu de Barcelona 1983 En aquest teatre interpretà, també, Euryanthe de Weber 1989 La seva trajectòria internacional l’ha duta als teatres d’òpera de Viena -on el 1990 cantà unes aplaudides funcions de Lohengrin -, Hamburg, Düsseldorf, París, Ginebra, Brusselles, Basilea i Milà, a més del Festival de Salzburg El 1992 cantà Parsifal en diversos teatres dels Estats Units i l…

Es formà a la catedral de Vic i a la capella de música del palau de la Comtessa de Barcelona El 1739 optà al càrrec de mestre de capella de la parroquial de Sant Esteve d’Olot, lloc que s’atorgà al seu oponent Josep Carcoler Segurament, Antoni Jordi ja era mestre de capella de la seu de Vic abans del 1778 Malauradament, se n’han conservat poques obres a causa de la destrucció que tingué lloc durant la Guerra Civil No obstant això, l’escadussera mostra de composicions es conserva als arxius de la Biblioteca de Catalunya, de la catedral de Tarragona i de l’església parroquial de…

Es formà a la catedral d’Évora amb Manuel Mendes i Cosme Delgado, i el 1588 ingressà a l’orde carmelità La major part de la seva vida, excepte una estada al servei del duc de Barcelos i futur rei Joan IV al palau de Vila Viçosa, la passà al Convento do Carmo de Lisboa, on fou organista i mestre de capella També visità la cort espanyola a Madrid el 1631 i dedicà el tercer llibre de misses al rei Felip IV de Castella Escriví exclusivament música religiosa, molta de la qual desaparegué en el terratrèmol del 1755 La seva producció conservada inclou diverses misses de paròdia, algunes…

Fou acadèmic de la Real Academia de la Historia i secretari perpetu Fou director del Museu Naval 1933-72, i, quan es creà 1948 l’Arxiu General de la Marina Álvaro de Bazán, també en fou director i realitzà gestions perquè la seu s’installés al palau dels marquesos de Santa Cruz el Viso del Marqués, Ciudad Real Tingué un gran prestigi com a historiador i museòleg, com demostra la seva participació en congressos internacionals i conferències tant a la Península com a l’estranger Publicà nombroses obres Historia de las Condecoraciones marineras Cruces, medallas y escudos de…

Estudià a Barcelona i s’especialitzà en música litúrgica i oratori Del 1948 al 1978 fou solista tenor de la Missa de les Santes de Mataró L’any 1954 participà en l’estrena, al Palau de la Música Catalana, de Jeanne d’Arc au bûcher , d’Arthur Honegger, al costat de l’actriu belga Marte Dudard Interpretà obres tan importants com el Magníficat de Bach, El amor brujo , de Manuel de Falla, o El giravolt de maig , de Toldrà, i fou Monostatos a La flauta màgica , de Mozart Com a filòleg, formà part de les oficines lexicogràfiques de la Gran enciclopèdia catalana , i cal esmentar també…

Estudià música a Bratislava i debutà el 1963 com la Reina de la Nit La flauta màgica , paper que enregistrà fonogràficament i que marcà els seus primers anys de carrera El 1966 cantà al Covent Garden de Londres i un any després ho feu al Metropolitan de Nova York Actuà arreu del món i destacà especialment en el repertori mozartià, en les òperes de R Strauss i, ocasionalment, amb R Wagner, com també amb el lied Participà en nombrosos enregistraments fonogràfics i videogràfics Es casà dues vegades, primer amb el director orquestral G Fischer i després amb P Johnas, director de l’English…