Resultats de la cerca
Es mostren 26371 resultats
ergatiu
Lingüística i sociolingüística
Cas que, en certes llengües, com les caucàsiques i el basc, indica l’agent d’una acció transitiva.
Tot i que correspon al subjecte d’altres llengües, com les romàniques, és un cas de complement circumstancial
veça
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, enfiladissa, de 30 a 80 cm, pubescent, de fulles paripinnades i terminades en circell, amb els folíols cuneïformes i mucronats, de flors purpúries, generalment geminades, i de fruits lleguminosos grossos, sovint de color bru un cop madurs.
Creix espontàniament en camps i herbassars, a tot Europa És conreada com a planta farratgera i de gra
centaura groga
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gencianàcies, de tija erecta, prima, glauca, simple o ramificada a la part de dalt, que fa de 5 a 60 cm, amb fulles caulinars ovatotriangulars, oposades, perfoliades i fulles basals obovades que formen una roseta.
Les flors, grogues, són disposades en cimes pauciflores Creix en pastures i herbeis, preferentment humits, de tot Europa
baló pilot
Meteorologia
Transports
Baló lliure, de vora 1,5 m de diàmetre, utilitzat per a enregistrar la direcció i la velocitat del vent a diferents altures.
Hom segueix l’ascensió del baló pilot mitjançant un teodolit, tot anotant regularment la direcció i l’altura
serverola
Flor de serverola
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de 30 a 100 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes, amb folíols grans, ovals i serrats, i amb folíols petits intercalats, d’estípules amplexicaules, de flors grogues, reunides en raïms llargs, i de fruits aqueniformes, turbinats i coronats per un anell de cerres.
Es fa en llocs herbosos i humits, a quasi tot Europa És oficinal, amb virtuts astringents i vulneràries
amni
Biologia
Membrana fina, transparent i resistent que constitueix la capa interna del sac embrionari en què es desenvolupen els embrions dels vertebrats amniotes (rèptils, ocells i mamífers).
És format per epiteli extraembrionari i per mesoderm, i a vegades creix fins a embolcallar tot l’embrió
estel de l’advent
Folklore
Segons una tradició popular als Països Catalans, estel imaginari que apareix el primer dia d’advent i es fon la nit de Nadal.
La creença popular afirma que aquest estel anulla la influència màgica de la lluna durant tot el període
mantell
Indumentària
Vestidura en forma de capa subjecta al cap o a les espatlles.
Si cobreix tot el cos formant ròssec generalment és insígnia del poder reial o d’un orde militar
Participació electoral i vot femení a Catalunya
Dones esperant per votar a Barcelona, novembre del 1933 AHC / RM Durant la Segona República es modificà la llei electoral per tal de permetre el sufragi femení, i el 19 de novembre de 1933, per primer cop, pogueren votar més de sis milions d’electores de l’Estat espanyol Les esquerres i la premsa van atribuir el triomf conservador en aquelles eleccions legislatives al comportament electoral de les dones i també a l’abstenció llibertària que els havia restat vots “El món es va perdre per una dona” sanglotà l’esquerra en paraules publicades a “El Heraldo de Madrid”, mentre remarcava al mateix…
Pere Vidal
Pere Vidal
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Historiador i bibliògraf.
Vida i obra Cursà els estudis primaris a Perpinyà Més tard anà a Carcassona i París, on estudià crítica musical i periodisme tanmateix, en posar-se malalt, tornà al Rosselló L’any 1875, a vint-i-vuit anys, fou nomenat sotsbibliotecari de la biblioteca municipal de Perpinyà En principi, res no semblava orientar-lo cap a una carrera d’historiador de les terres catalanes ni pel seu naixement en terra de llengua occitana, ni per la seva carrera de crític musical i de periodista Però, ràpidament, s’interessà per la seva nova tasca, fins i tot abans de ser nomenat bibliotecari en cap de l’esmentada…
,