Resultats de la cerca
Es mostren 40233 resultats
artinià | artiniana
Matemàtiques
Dit d’un mòdul o anell) on tota successió decreixent de submòduls (o ideals) és estacionària.
transistor d’efecte de camp de metall-òxid-semiconductor
Electrònica i informàtica
Transistor on l’efecte de camp s’aplica a través d’una estructura metall-òxid-semiconductor.
També rep el nom d’IGFET Isolated Gate FET transistor
colonització
Biologia
Establiment i reproducció d’una població d’organismes en un indret on originàriament no eren presents.
Cosmè Tura
Pintura
Pintor italià, cap de l’escola de Ferrara, on treballà al servei dels ducs d’Este.
La seva producció mostra influències molt diverses la força plàstica de Donatello i Mantegna —l’obra dels quals conegué directament en una estada a Pàdua—, la claredat i el to monumental de Piero della Francesca i el cromatisme dels flamencs Autor d’obres com ara Primavera 1460-63, National Gallery, Londres, Anunciació 1469, Museo del Duomo, Ferrara, el políptic Roverella 1474, al Musée du Louvre, París, i en altres museus i Sant Antoni de Pàdua 1484, Galleria Estense, Mòdena, el seu estil rarament original es caracteritzà per un dibuix incisiu, per una tensió dramàtica en les expressions i…
salmer
Salmer de bloc
© Fototeca.cat/ Studi Ferrer
Música
En l’orgue, caixa de mecanismes on es distribueix el vent a cada tub o canó.
Part cabdal de l’instrument, posa en contacte tres elements subsidiaris els tubs -que hi reposen verticalment-, els terminals dels mecanismes de transmissió de les tecles -que hi arriben des dels teclats i la consola- i el vent -que hi penetra des de les manxes- Globalment el salmer es compon d’una gran caixa de fusta en forma de parallelepípede rectangular, amb mecanismes propis i amb la taula superior travessada per forats sobre els quals es colloquen els tubs Rep l’aire a pressió provinent de les manxes i tots els mecanismes de la consola, els quals, accionats degudament per l’organista,…
vesícula seminal
Anatomia animal
Part de l’aparell reproductor masculí de gairebé tots els animals pluricel·lulars triploblàstics on són emmagatzemats els espermatozoides, en espera d’ésser evacuats, i on es produeix el semen, líquid nutritiu indispensable per a llur supervivència.
En els mamífers, el semen també és produït per les glàndules de Couper i la pròstata En l’home, les dues vesícules seminals són disposades a la part posteroinferior de la pròstata, continuació dels conductes eferents i dels quals surten els conductes ejaculadors
Bateau-Lavoir
El Bateau-Lavoir , a Montmartre
© Fototeca.cat
Nom amb què és coneguda la casa on residí i treballà Picasso al barri parisenc de Montmartre (avui plaça Émile Goudeau), on s’instal·laren entre el 1909 i el 1914 els artistes més progressistes del moment.
Van Dongen i Picasso foren els primers, seguits després per Max Jacob, Juan Gris, Pau Gargallo, Manolo, Marc Orlan i André Salmon Aviat esdevingué quarter general i centre d’activa vida artística i de bohèmia, punt de reunió de pintors, literats, escultors i marxants d’art, aleshores tots encara joves i desconeguts Un incendi destruí l’edifici el 1970
fanti
Etnologia
Individu d’un poble melanoafricà que habita a la costa de Ghana, on s’establí al s XVII procedent dels territoris del nord-oest d’aquest mateix estat, i on formà una confederació de regnes autònoms.
La seva economia es basa en l’agricultura itinerant i de guaret i en la pesca El sistema de parentiu és bilineal i a cadascun dels dos llinatges li correspon funcions clarament delimitades Originàriament politeistes, en l’actualitat molts d’ells han estat cristianitzats
séquia del Cap
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del Segrià que travessa els municipis de Rosselló, Torrefarrera —on rep el nom de séquia del Secà— i Alpicat, per on discorre en direcció S al límit amb el terme de Lleida, fins a arribar a prop de les Basses d’Alpicat, on, ja dins del municipi de Lleida, pren el nom de séquia Tercera.
termodinàmica química
Física
Química
Branca de la termodinàmica dedicada a l’estudi general de les relacions entre l’energia i els processos químics que forneix una base teòrica per a la racionalització dels diversos capítols de la química on són presos en consideració els bescanvis d’energia.
Comprèn la termoquímica, en l’estudi de la qual hom fa ús de les funcions termodinàmiques, energia interna i entalpia l'estàtica química, on entren en joc les funcions derivades del segon principi de la termodinàmica, principalment l’entropia i l’entalpia lliure de Gibbs i una part important de l'electroquímica, que és sistematitzada emprant aquesta darrera funció, equivalent al treball útil que hom pot obtenir d’una reacció química, a pressió i temperatura constants Aquestes funcions termodinàmiques es relacionen amb les equacions d’estat dels sistemes materials, establertes a partir de…