Resultats de la cerca
Es mostren 45035 resultats
vaguetat
Lògica
Característica de certes frases o enunciats del llenguatge com ara ‘‘aquest home és calb’’ que donen lloc a proposicions inverificables (això és, que no són clarament i exclusivament veritables o falses) i que incompleixen lleis com ara la transitivitat (perquè no hi ha límít precís entre, en l’exemple citat, un ‘‘calb’’ i un ‘‘no calb’’).
En lògica el problema del tractament formal dels predicats vagues ‘calb’, ‘roig’, ‘gran’, etc s’enfronta a l’aparició de paradoxes com la que resulta d’aplicar-hi un sorites per exemple ‘un home amb un cabell és calb doncs un que en tingui 2,3,,10 000, és calb’, fenomen ja analitzat pels grecs D’ençà de l’aparició de la lògica formal moderna, la posició dels lògics ha estat generalment la de considerar la vaguetat com una característica exclusiva sovint com un “defecte” del llenguatge, inabordable i irrellevant per a la lògica matemàtica clàssica Russell 1923 Entre aquells que…
partit judicial
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, unitat territorial integrada per un o més municipis d’una mateixa província, on hi ha un o més jutges de primera instància i instrucció, amb seu a la seva capital, i jurisdicció en tot l’àmbit de la seva demarcació.
Constitueix també la demarcació que hom pren com a base per a la distribució dels diputats provincials en proporció al nombre d’habitants Els partits judicials es crearen l’any 1834, en cessar els alcaides ordinaris en l’exercici del poder judicial Aleshores, als Països Catalans hi havia 85 partits judicials, a més dels fragments d’uns altres 5 amb el cap de partit situat a Aragó o a Múrcia Durant 130 anys els canvis foren petits algunes supressions com Ciutadella, incorporada a Maó, o Vila-real a Castelló de la Plana, addicions com Sabadell, desdoblat de Terrassa, o Villena, que ho fou d’…
Renaixement
Música
Període de la història occidental que en el seu vessant musical s’ha convingut a situar aproximadament entre els anys 1430 i 1600, des del final de l’Edat Mitjana fins a l’adveniment del Barroc.
Precisions cronològiques i geogràfiques Els límits cronològics i el significat i l’abast del Renaixement musical han estat subjectes a diverses posicions enfrontades Per a alguns autors G Reese, en el Renaixement cal veure-hi els signes de la continuïtat tècnica, estilística i estètica de la música de l’Edat Mitjana, tot destacant com a element essencial el manteniment de certs models i formes de comportament del seu llenguatge musical Per a altres E Lowinsky, en canvi, la transformació fou total i suposà una ruptura radical amb el passat En les primeres aproximacions al fenomen des de l’…
Portopetre
Llogaret
Llogaret del municipi de Santanyí (Mallorca), situat al fons del profund port natural de Portopetre (obert entre les cales Llonga i Montdragó), subdividit en set calons, un dels quals ha estat utilitzat tradicionalment com a port per a embarcacions mitjanes (a la fi del s XIX hi havia encara duana), fins que els dipòsits de sorra el limitaren modernament a embarcacions de pesca (és el segon centre pesquer del municipi) i d’esbarjo.
Lloc tradicional d’estiueig dels veïns de Cas Concos i de s’Alqueria Blanca, ha esdevingut recentment un centre turístic el 1986 tenia tres hotels amb 86 places i un club de vacances amb 872 i diversos càmpings A la bocana del port fou construïda al s XVII la torre de Portopetre , per a defensa dels atacs de mar La seva església el Carme, construïda el 1954, depèn de la parròquia de s’Alqueria Blanca
punta Prima
Punta allargada a la costa septentrional de Formentera, al N de Sant Ferran, on hi ha una vella torre de defensa.
es Pla de na Tesa
Barri
Barri del municipi de Marratxí (Mallorca), vora l’aglomeració de Palma, la proximitat amb la qual ha causat el seu creixement.
Un primer oratori dedicat a la Mare de Déu del Carme s’alçava a la forca del Pla de Na Tesa en 1858-60 fou construïda l’actual església de Sant Llàtzer, parroquial des del 1860
punta del Molí
Cap
Cap de la costa del Baix Empordà, a l’extrem del promontori on hi ha situat Palamós, a llevant del port.
Torró
Enclavament
Enclavament (3,59 ha) del municipi de Xàtiva (Costera), entre els de Llanera de Ranes i la Granja de la Costera.
Bosna
Riu
Riu de Bòsnia i Hercegovina, afluent del Sava per la dreta (271 km). Ha donat nom a la regió de Bòsnia
.
Neix al massís de Jahorina i, passat Sarajevo, pren la direcció sud-est - nord-oest i es dirigeix, més enllà de Zenica, vers el nord Té un règim pluvionival, amb un màxim a la primavera
les Bombardes
Indret de la costa de l’Alguer (Sardenya), prop de Fertília, on hi ha una de les millors platges del terme.