Resultats de la cerca
Es mostren 6421 resultats
cànon cultural
Sociologia
Cos de texts literaris, científics o d’altra mena o d’obres d’art considerats constitutius, modèlics i perdurables dins d’una tradició cultural determinada.
D’ésser un terme oblidat i gairebé obsolet, el terme ha experimentat els darrers temps una important recuperació del seu ús, en part com a reacció al predomini del relativisme cultural i d’un cert determinisme economicista en l’àmbit acadèmic Hi contribuí especialment la publicació del llibre The Western Canon 1994, del crític Harold Bloom Més enllà del seu valor general de model, l’establiment d’un cànon no respon a un únic objectiu, atès que hi ha diversitat de cànons que responen a propòsits diferents el cànon potencial, l’accessible, el pedagògic, etc i, per tant, s’han d’avaluar d’acord…
societat opulenta
Economia
Expressió que designa la societat industrialitzada avançada, caracteritzada per una abundància real o potencial de béns, principalment de consum, com a conseqüència de la revolució tecnològica i de la situació monopolística del sistema capitalista.
L’expressió prové del llibre homònim de JK Galbraith The Affluent Society 1958 Té l’inici en el creixement ininterromput i indiscriminat de la producció en una economia de mercat a partir de la Segona Guerra Mundial, en un primer moment als EUA i posteriorment a l’Europa occidental L’ideal de l’equidistribució de la renda a través d’una massiva participació de la població en el creixement de la productivitat i en el consum generalitzat resulta frenat per la persistència o generació de zones subdesenvolupades o pobres enmig de l’extensió de la prosperitat, que s’esdevé a…
Vicente Muñoz Puelles
Literatura catalana
Escriptor.
Ha publicat diverses novelles, amb la primera de les quals, Anacaona , rebé el premi La Sonrisa Vertical el 1980 El 1993 guanyà el Premi Azorín amb La emperatriz Eugenia en Zululandia , que també meresqué el Premi de la Crítica Valenciana el 1995 Diversos llibres seus han estat traduïts a altres idiomes i Yo, Colón obtingué el 1994, en la seva versió francesa, el premi Ascension pour la lecture, concedit pels joves de Briançon Altres publicacions més recents de l’autor inclouen La ciudad en llamas 2002, Zona lliure de trànsit 2002, Las desventuras de un escritor de provincias 2003, L’ombra de…
Conrad Blanch i Fors
Alpinisme
Alpinista.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya, el qual presidí 1993-98 Participà en expedicions a Kenya i Tanzània 1976, a l’Hindu Kush 1977 i als Andes de Bolívia 1978 A partir dels anys vuitanta, dirigí i assessorà diverses expedicions primera expedició catalana al Karakoram Gasherbrum II, 1980, segon intent català a l’Everest 1983, primera ascensió catalana a l’Everest 1985, entre d’altres Fou sots-director general d’operacions del Comitè Organitzador del Jocs Olímpics de Barcelona 1992 És coautor del llibre Hem fet el cim 1986 i de nombrosos articles en revistes de muntanya…
,
Francesco Maurolico
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic sicilià, conegut amb el nom de Francesco de Messina.
Fou monjo benedictí i traductor dels grans matemàtics grecs L’any 1543 publicà l’obra Cosmographia , i a partir de l’any 1550 es dedicà a l’estudi de l’òptica, especialment dels fenòmens relacionats amb els miralls esfèrics, els prismes i el mecanisme de la visió humana, investigacions que exposà en l’obra Photismi de homine 1611, en la qual també explicà el fenomen de l’arc de Sant Martí En el seu llibre Arithmeticorum libri duo 1575 utilitzà sistemàticament lletres en comptes de nombres en les deduccions matemàtiques, i també se serví àmpliament del tipus de raonament matemàtic que després…
Ciril Lukaris
Cristianisme
Teòleg grec.
Estudià a Itàlia, i quan tornà a Constantinoble aconseguí les més altes dignitats eclesiàstiques Es relacionà amb els protestants sobretot amb els calvinistes i es mostrà tolerant amb llur doctrina Nomenat patriarca d’Alexandria 1602, ocupà després la seu de Constantinoble 1621 Prosseguí les relacions amb els protestants, protegí vivament l’hellenisme i emprengué notables reformes entre les quals la supressió de la vella cronologia bizantina Acusat de patriota i de desviacionista —potser per les constants intrigues dels jesuïtes—, fou escanyat per ordre del soldà Sembla ésser l’autor d’una…
Emmanuel Berl
Literatura francesa
Escriptor francès.
De família rica jueva, estudià lletres, participà en la Primera Guerra Mundial i en el període d’entreguerres fou una figura destacada en els ambients intellectuals parisencs Publicà assaigs violents, com Mort de la pensée bourgeoise 1929 i Mort de la morale bourgeoise 1930 i dirigí el setmanari Marianne 1932-37, des d’on lluità pels seus ideals pacifistes i contra la societat industrial Posteriors són Histoire de l’Europe 1946-47, Péril de la culture 1948, Sylvia 1952, el llibre autobiogràfic més conegut La France réelle 1958, Le virage 1972 Tanmateix la seva obra millor,…
Yosef Albó
Filosofia
Filòsof jueu.
Fou deixeble de Ḥasday Cresques i rabí a Daroca i Calataiud Participà activament en la disputa de Tortosa com a delegat de l’aljama de Daroca o de la de Monreal, segons el Šebeṭ Yĕhudà Resident a Sòria, hi escriví el Séfer ha-'Iqqarim ‘Llibre dels fonaments de la fe’, la seva única obra, molt divulgada perquè hi ofereix una visió coherent del judaisme llimant-lo dels caires per on aleshores era atacat en el pla ideològic Entre altres coses, redueix a tres els dogmes del judaisme fixats per Maimònides existència de Déu, doctrina revelada i premi o càstig en la vida futura segons…
Stanislav Kotska Neumann
Literatura
Poeta txec.
Després d’un començ poètic decadentista, inicià la seva aproximació al realisme amb el recull Sen a zdstupu zoutajicich a jiné básně ‘El somni de la multitud dels desesperats’, 1903 Seguiren Kniha zesu, vod a stráni ‘El llibre dels boscs, de les aigües i dels tossals’, 1914 i els Nové zpěvy ‘Nous cants’, 1918, on pren un nou rumb i exalta la bellesa de la civilització tècnica moderna Amb Rudé zpěvy ‘Cants roigs’, 1923, conreà una poesia altament compromesa i combativa Inspirat en la Segona Guerra Mundial, publicà Zamořená léta ‘Anys submergits’, 1946 Traduí a la seva llengua…
Nearc
Història
Almirall macedoni.
Alexandre el Gran el féu sàtrapa de Lícia 334 aC i de Pamfília 336 aC i li atorgà el comandament de la flota que davallava el curs de l’Hidaspes a l’Índia fins a trobar la boca de l’Indus Aleshores conduí l’esquadra fins al golf Pèrsic i l’Eufrates 325-324 aC, en un viatge en el qual acredità els seus dots d’estrateg genial Honorat i nomenat navarc de l’expedició d’Aràbia, a la mort d’Alexandre, es retirà a la satrapia i escriví la narració del seu viatge, un text que aprofità posteriorment Arrià per al seu llibre Índica