Resultats de la cerca
Es mostren 6893 resultats
Eduard Junyent i Subirà
Eduard Junyent i Subirà
© Fototeca.cat
Arqueologia
Historiografia
Arqueòleg i historiador.
Es formà al seminari de Vic en contacte amb J Gudiol i Cunill Ordenat de sacerdot el 1926, estudià a Roma al Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana 1926-30, on es doctorà amb la tesi Il titolo di San Clemente in Roma Tornà a Vic i fou nomenat conservador adjunt efectiu des del 1931 del Museu Episcopal i arxiver municipal de la ciutat El 1936 passà a Roma, on exercí 1937-41 la càtedra d’arquitectura cristiana a l’Istituto di Archeologia Cristiana Novament a Vic 1941, adjuntà als seus càrrecs anteriors el de professor del seminari, i des del 1944, el de director dels arxius capitulars El…
Sant Cristòfol de Monteugues
Església
Antiga església parroquial del municipi del Figueró i Montmany (Vallès Oriental), a 653 m alt., a l’entrada del Congost.
Existia ja el 1021 i era sufragània de Sant Esteve de la Garriga més tard fou independent i passà a ésser propietat del monestir de l’Estany 1139 El 1553 tenia només els masos Valls i Plans Ara depèn de la parròquia del Figueró La seva església, reformada el 1572, té l’absis romànic
Moja

Església de Sant Jaume de Moja, al municipi d’Olèrdola (Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble i nucli principal del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), prop del límit amb els de Vilafranca i de Santa Margarida i els Monjos.
Vora l’església parroquial Sant Cugat hi ha una antiga torre de Moja , de planta circular L’alou de Moja fou donat el 1010 al monestir de Sant Cugat del Vallès, que des d’aleshores tingué la jurisdicció de la quadra de Moja Des del 1702 els Copons foren titulars del marquesat de Moja
Sant Prim i Sant Felicià
Santuari
Santuari dedicat als màrtirs sant Prim i sant Felicià, situat al municipi de Maià de Montcal (Garrotxa), al S del terme.
Té al seu costat una font abundosa Diu la tradició que brollà per apagar la set dels qui portaven les relíquies dels sants al monestir de Sant Pere de Besalú, que es veneraren a Besalú des del 977, portades d’Agen Gascunya La capella és del s XVII, i fou restaurada entorn del 1900
Usall

Església parroquial de Sant Cristòfol, a Usall
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), situat al sector septentrional del terme, al N del llac de Banyoles, a l’altiplà d’Usall, de travertí, a ponent de l’estany d’Espolla.
Centra la població l’antiga església parroquial de Sant Cristòfol, romànica segle XI, molt primitiva, similar a la de Mata, amb campanar d’espadanya El lloc és esmentat ja el 1017, i era possessió del monestir de Banyoles Entre les masies del seu terme es destaca la de can Traver, que remunta al segle XIII
Calbera
Poble
Poble del municipi de Beranui (Ribagorça), a la dreta del barranc de Castrocit.
Pertangué al monestir d'Ovarra, i posteriorment al de Sant Victorià L’església parroquial Sant Andreu és romànica Fou incorporat al municipi de Beranui el 1966 que rebé el nom oficial de Veracruz Dins l’antic terme hi ha, a més, els pobles de Castrocit i de Morens i la caseria de les Ferreries
Silleda
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia, situat al NW de la capital provincial.
Hi són abundants els boscs de pins i roures que han afavorit les manufactures de la fusta Hi destaca la ramaderia bestiar boví i de llana En el terme s’hi troben les ruïnes del monestir de Carboeiro, fundat el 936 i l’església romànica de Santiago de Breixa, decorada amb motius pagans i astrològics
acadèmia eclesiàstica
Cristianisme
Universitat d’estudis teològics de l’Església ortodoxa russa.
Les primeres acadèmies eclesiàstiques foren fundades per l’emperador Pere el Gran quan, el 1917, la Revolució Russa abolí les institucions tsaristes, foren suprimides les de Kíev, Moscou, Sant Petersburg i Kazan El 1945 foren reobertes les de Moscou amb seu al monestir de la Santíssima Trinitat i de Sant Sergi, a Zagorsk i Leningrad
Nestori
Cristianisme
Patriarca de Constantinoble i iniciador del corrent teològic que duu el seu nom nestorianisme).
Monjo a Antioquia, fou nomenat després bisbe de Constantinoble 428 Deposat en el concili d’Efes 431, fou tramès novament al seu monestir, i després fou exiliat a l’Alt Egipte Es conserven fragments de les seves cartes i dels seus sermons, i el 1895 hom trobà una versió siríaca del seu Basar d’Heràclides
Eutiques
Cristianisme
Monjo grec.
Fou arximandrita d’un monestir prop de Constantinoble i tingué molta influència a la cort imperial Cirillià extremista, fou el capdavanter del monofisisme Condemnat per un sínode de Constantinoble 428, fou rehabilitat pel concili conegut com a lladronici d’Efes 449, organitzat pels seus partidaris, i fou condemnat definitivament pel concili de Calcedònia 451