Resultats de la cerca

Comanador de Belvís de la Sierra des del 1627 fou —per donació paterna— comte d’Adernò President del regne de Sicília 1635-38, embellí Palerm amb nombroses obres públiques Virrei de Sardenya 1644-59 i de València 1652-59 Cavaller del Toisó d’Or i general de cavalleria del regne de Nàpols Majordom major de Carles II El 1667 fou creat cardenal Un informe seu dirigit al rei, imprès a València el 1656, és interessant per al coneixement de l’organització administrativa de València

El 1970 presentà 1789 , una revisió de la Revolució Francesa des de l’òptica popular, continuada per 1793 1972 i L’âge d’or 1975 El 1976 la companyia es dissolgué i el 1979 alguns membres es reagruparen per escenificar una adaptació de Mephisto , de Klaus Mann, seguida els anys vuitanta per un cicle d’obres de Shakespeare adaptades a l’estil teatral oriental Ricard II, Enric IV i Nit de Reis que afavoriren el muntatge d’una obra sobre el sud-est asiàtic Norodom Sihanouk 1985

Es decantà cap a l’impressionisme i la tradició francesa El 1910 rebé la medalla d’or de l’exposició del centenari de la independència, de Buenos Aires A París i a Mallorca dugué a terme una tasca fecundíssima Els seus darrers anys s’installà a Montevideo, on acomplí una funció docent important Malalt a París, acabà, el 1925, un autoretrat on es mostra amb el cap embenat D’entre les seves obres més destacades cal esmentar L’ombú i Saltants de l’Iguaçú

Hagué d’abandonar el país després de la gran desfeta soferta al pont de Mohi, sobre el riu Sajó 1241, lluitant contra els mongols conduïts per Bātū, els quals ocuparen Hongria fins a la primavera següent Per a l’obra de reconstrucció del país, assentà colons estrangers, entre els quals els comans La rebellió del seu fill Esteve el constrenyé a condescendir amb els grans senyors i tornà a publicar 1267, amb nous privilegis, la Butlla d’Or del 1222 Era germà de Violant d’Hongria

Fill de Josep Maria Bayarri i Hurtado Obtingué el premi extraordinari de final de carrera 1952 a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles Rebé el Premio Nacional d’escultura 1955 Fou un dels fundadors del Grup Parpalló Entre la seva producció sobresurten les escultures fetes amb planxes metàlliques Professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València 1976-1981 Rebé la Medalla d’Or del Cercle de Belles Arts 1996 i la Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana 2010

Fundat l’any 1992, tingué com a precedent la secció d’hoquei sobre patins de l’Alba Bescanonina, que es formà a mitjan anys setanta El 1993 participà en la primera trobada de patinatge i en competicions de la demarcació de Girona Alguns patinadors participaren en la modalitat per parelles en competicions d’àmbit estatal El 1999 creà la secció Grup de Xou, que ha participat en competicions d’àmbit català, estatal i internacional El 2010 guanyà la medalla d’or a l’International Skate Team Trophy

Membre del Pitch & Putt Can Rafel, de Cervelló, es proclamà campió de Catalunya absolut 2004, 2005 Amb el pitch-and-putt Badalona Ramírez Advocats també guanyà el Campionat de Catalunya de dobles fent parella amb Lluís Grifé 2010 En l’àmbit de clubs obtingué la Copa de Catalunya per equips 2007 i el Campionat de Catalunya per equips 2008, 2010 Amb la selecció catalana debutà el 2005 i ha guanyat la medalla d’or 2010 i la de plata 2007 del Campionat d’Europa

S’especialitzà en la modalitat hípica de raid Aconseguí la medalla d’or per equips en els campionats estatals de raid en la categoria joves genets 2005 Assolí la tercera posició en els Campionats d’Espanya de raid en categoria absoluta 2007 i el mateix lloc en la categoria de joves genets 2004 També guanyà la medalla de bronze per equips en els Campionats de Catalunya de raid en categoria sènior 2006, juntament amb les amazones Silvia Yebra, Ana María Yebra i Laia Muixí

Membre de la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona, destacà com a càmera submarí en la realització de documentals, publicitat, videoclips i reportatges televisius Formà equip amb el seu pare, Josep Lluís, en competicions d’àmbit estatal i internacional de vídeo submarí Guanyà el festival d’Antibes 1996 de cinema submarí, sis Campionats de Catalunya, tres d’Espanya i un Mundial 2005 de vídeo submarí Des del 2009 forma equip amb Jordi Ayala Rebé la insígnia d’or al mèrit esportiu de la ciutat de Tarragona

Migcampista del Futbol Club Internacional, debutà a la Lliga catalana la temporada 1919-20 Posteriorment jugà al Centre d’Esports de Sants 1920-22 i al Futbol Club Barcelona 1922-30 Fou un dels jugadors clau de l’edat d’or del club blaugrana i es retirà havent jugat 267 partits i havent marcat 9 gols Guanyà sis Campionats de Catalunya 1924-28, 1930, tres Copes del Rei 1925, 1926, 1928 i una Lliga espanyola 1929 Jugà en dues ocasions amb la selecció espanyola