Resultats de la cerca

A catorze anys inicià la seva activitat periodística, en català Interessat per l’agricultura, guanyà diversos premis amb monografies de tema vitícola Dirigí Catalunya Agrícola 1909 i fou secretari de redacció de Resumen de Agricultura des del 1910, i redactor del Diario de Barcelona des del 1914 Collaborà també a La Veu de Catalunya , La Vanguardia , El Matí , etc El 1932 fundà i dirigí Agricultura i Ramaderia 1932-36 Féu traduccions i escriví Cataluña agrícola 1943 Fou soci fundador de l’Associació de Premsa de Barcelona

Creat a tot Espanya per Primo de Rivera durant el seu directori, començà a sortir a Barcelona com a suplement del butlletí oficial de la província com a periòdic sortí el 1926, i durant la República tingué també una edició catalana, “Full Oficial del Dilluns de Barcelona” A València s’inicià el 1934, i a Palma Mallorca el 1948 Més endavant passaren a dependre de les Associacions de la Premsa a Barcelona, el 1955 Al febrer del 1983 deixà de publicar-se el de Barcelona

S'inicia amb una introducció de caire històric i es desenvolupa en quatre episodis, en el tercer dels quals l’heroi Gilgameš s XXVII aC, rei llegendari d’Uruk, esfereït per la mort del seu amic Enkidu, va a la recerca de la immortalitat, que finalment perdrà Hi és inserit el relat del diluvi tauleta onzena que presenta moltes semblances amb la narració bíblica La figura mítica de Gilgameš ha estat objecte d’abundants reproduccions iconogràfiques en gravats, en baixos relleus i, sobretot, en glíptica

Fou el primer Giovanni Domenico Cassini , el qual fou succeït a l’observatori de París pel seu fill Jacques Cassini París 1677 — Thury, Clarmont 1756, que mesurà l’arc del meridià des de Dunkerque a Perpinyà 1713 El seu fill César François Cassini de Thury París 1714 — Thury 1784 heretà la direcció de l’observatori i inicià els treballs d’aixecament del mapa topogràfic de França, tasca que acabà el seu fill i successor a l’observatori, Jacques Dominique Cassini París 1784 — Thury 1845

Filla de pare portuguès i mare catalana, en la seva infantesa visqué a Sabadell S'inicià en emissores locals, com ara Ràdio Terrassa, El 1957 entrà a Ràdio Barcelona i, posteriorment, collaborà a Radio España de Barcelona, Radio Juventud, Cadena Catalana i Ràdio Miramar, entre d’altres Presentà  Las tardes de Odette , un programa de gran audiència emès en diverses emissores del 1974 al 1997, i també alguns programes en català Els diumenges amb Odette Escriví la biografia Odette Pinto pasión por las Ondas 2005

Estudià magisteri i, tot just complerts els vint anys, el 1899, inicià la seva tasca com a mestra a l’Escola d’Avinyonet Es dedicà a l’ensenyament de nens i nenes d’aquest municipi fins el 1950 Partidària d’una escola regida per la disciplina, impartia les classes en castellà, de mètode memorístic i amb una forta influència de la doctrina cristiana Pels seus cinquanta anys de dedicació a l’Escola d’Avinyonet, li fou concedit el títol de filla adoptiva del poble

Graduada per la Universitat de Chicago el 1938, inicià la seva carrera treballant pel San Francisco News , i posteriorment s’incorporà al The Washington Post El 1963 passà a dirigir aquest diari després de la mort del seu marit, Philip LGraham, que en fou editor des del 1946 Contribuí a consolidar el The Washington Post arran del tractament informatiu que féu del cas Watergate, motiu pel qual rebé el premi Pulitzer l’any 1973 Escriví Personal History , obra guanyadora del Pulitzer de biografia el 1998

Amb una difusió d’uns 11 000 exemplars, tenia una línia editorial vinculada als problemes de la societat valenciana des d’un enfocament nacionalista moderat, independent i democràtic, amb vocació de premsa alternativa Desaparegué el 1982, any en què fou substituït per Noticias al Día 1982-84, sota la direcció de Joan Josep Pérez Benlloch La segona època s’inicià el 1999, sota la direcció de J Sánchez Carrascosa, amb una línia diametralment oposada marcadament anticatalanista, i amb un tiratge d’uns 3 500 exemplars

Deixeble en dibuix de JPahissa, s’inicià en l’escenografia amb SAlarma A París treballà per al cinema i per a la ballarina TBoronat Un cop a Barcelona, collaborà en quasi tots els teatres i en el Liceu Féu, entre altres, les decoracions d' Agonia , de PBertrana, i d' Era un home , de MDauville Fou director artístic de l’Associació de Teatre Selecte, que fundà juntament amb els seus germans Joan i Claudi Defugint el naturalisme, concebé l’escenografia com un element creatiu i suggeridor

Realitzà estudis de conservatori i treballà per al teatre i la televisió abans de lliurar-se a una prolífica carrera cinematogràfica que inicià amb Sudden Fear 1952, David Miller The Man with the Golden Arm 1955, Otto Preminger, The Ten Commandments 1956, Cecil B De Mille, The Magnificent Seven 1960, John Sturges, The Great Escape 1963, John Sturges, Thoroughly Modern Millie 1967, George Roy Hill —Oscar de l’Acadèmia—, The Shootist 1976, Don Siegel, The Blues Brothers 1980, John Landis, Heavy Metal 1981, Gerald Potterton, etc