Resultats de la cerca

El pulmó de criador de coloms o d’ocells i el pulmó de granger són malalties pulmonars d’origen allèrgic provocades per la inhalació de partícules procedents, respectivament, dels excrements o el cos de determinats ocells —periquitos o coloms, per exemple— i de fongs desenvolupats al fenc florit Les persones que tenen ocells a casa han de consultar el metge posat cas que presentin dificultat respiratòria i tos, per bé que siguin de poca intensitat, ja que poden patir d’aquesta afecció anomenada pulmó de criador de coloms o d’ocells En general, els símptomes del pulmó de criador…

El país va continuar el seu procés de transició democràtica i obertura a l’exterior sota el lideratge de la monarquia, gràcies, entre d’altres, a la penetració dels nous mitjans de comunicació, com les xarxes socials, que han tingut un enorme impacte entre els més joves Tanmateix, el judici a la periodista Namgay Zam, jutjada per un article difós a Facebook en què manifestava sospites sobre la praxi d’un metge del país, és un bon exemple de la delicada situació de la llibertat de premsa al Bhutan, on el boom dels mitjans que van seguir l’obertura democràtica van passar de 4 a 12…

És el responsable del departament de fisiologia respiratòria del CAR de Sant Cugat També és membre del departament mèdic de la secció de basquetbol del Futbol Club Barcelona

Fou jugador del CE Laietà, el RCD Espanyol 1953, el FC Barcelona 1954 i el Real Madrid 1957 Tornà a Catalunya per jugar una temporada al Picadero JC 1958-59 Després fitxà pel Sémolas Espona de Terrassa, de la segona divisió 1962-63 Fou catorze vegades internacional per Espanya i compaginà el bàsquet amb els seus estudis Fou traumatòleg de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, on fou pioner en tècniques d’osteosíntesi per a les fractures El 1972 s’incorporà com a traumatòleg del FC Barcelona, on treballà fins el 1991, especialitzant-se en cirurgia del genoll i essent dels primers cirurgians…

L’any 1961 fundà a Barcelona el Centre Juvenil de Medicina Esportiva, que fou el primer centre de medicina de l’esport de l’Estat per a facilitar el control mèdic de tots els esportistes de l’època L’any següent collaborà en la creació del Centre d’Investigació Medicoesportiva de la residència Joaquim Blume Fou el primer director de la revista Apuntes de medicina deportiva Collaborà també en la fundació de l’INEFC l’any 1975, i hi participà com a professor en l’àrea de ciències mèdiques i com a director del Centre d’Investigació de Medicina de l’Esport El 1983 fou nomenat director del Centre…

Dirigí la revista La Medicina Valenciana  i presidí l’Acadèmia de Medicina 1917 Publicà La herencia orgánica desde el punto de vista higiénico 1884 i La atrofia muscular progresiva y la parálisis glosolabiolaríngea 1885, així com diversos treballs sobre higiene escolar

La seva obra més important és la Flora de las Islas Baleares 1879-81, que és seguida d’un vocabulari on són recollits els noms vulgars d’un gran nombre de plantes balears encara avui és una obra bàsica per al coneixement botànic de les Illes Balears També són d’interès els seus catàlegs faunístics de les Illes, especialment el d’ocells En medicina, fou un adepte de la frenologia propugnada per Marià Cubí

Seguidor de la filosofia de la natura de Schelling Proclamà la importància essencial de l’inconscient en el coneixement de la vida conscient de l’ànima en el seu llibre Psyche 1846 La seva pintura, minuciosa i desigual, influïda per KD Friedrich, fou, en consonància amb les seves idees filosòfiques, onírica i fantasiosa, la qual cosa el fa un dels pocs precursors conscients del superrealisme Teòric destacat del Romanticisme pictòric — Briefe über Landschaftsmalerei ‘Cartes sobre la pintura de paisatge’, 1831—, preconitzà la integració humil de l’home en el paisatge

Introduí l’ús del microtom 1865 Treballà principalment en l’embriologia i la histologia del sistema nerviós i fou un dels primers partidaris de la teoria neuronal El seu fill Wilhelm His Basilea 1863 — Riehen, Basilea 1934 descobrí i descriví el fascicle de His

Fill i deixeble d' Isḥaq Abrabanel , emigrà a Toledo 1483, i residí en diverses ciutats italianes Ultra poesies en hebreu, escriví, en italià, un tractat sobre l’amor, bastit en diàlegs dels amants Filó i Sofia Els Dialoghi d’amore 1535, malgrat la traducció hebrea de Leone di Modena, foren pràcticament ignorats pel judaisme, i constitueixen la màxima influència del platonisme en el Renaixement cristià