Resultats de la cerca
Es mostren 10759 resultats
Ucraïna 2009
Estat
Les esperances ucraïneses d'acostament a Occident van semblar haver-se refredat notablement durant l'any 2009 I en gran manera cal trobar-ne l'origen en la mateixa actitud de les autoritats ucraïneses, o si més no en la seva manca de previsió diplomàtica Al mes de gener es va produir una nova crisi d'abastament de gas rus a Europa, via Ucraïna, com ja va essent costum gairebé cada any I com en altres ocasions, la causa va ser la mateixa la companyia semiestatal russa Gazprom va augmentar els preus del gas que ven a Ucraïna sense arribar als preus internacionals i va exigir el…
siseta cendrosa
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 22 cm, que té les parts superiors de color gris cendra, les inferiors blanques, el bec llarg, amb la punta alçada, negre i amb la base taronja, i les potes groguenques.
Habita al nord de Rússia i Sibèria, i hiverna a l’Àfrica oriental a través de la mar Negra i la Càspia És ocasional a l’Europa occidental i raríssim a la península Ibèrica
xatrac menut
Xatracs menuts
Mick Sway (CC BY-ND 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 24 cm, semblant al xatrac, però amb el bec groc i la punta negra, el front blanc i el pili negre a l’estiu i cendrós a l’hivern.
Habita a les costes de gairebé tot Europa, i hiverna a les de l’Àfrica occidental Nia al delta de l’Ebre i a l’Albufera de València, i és migratori a les Illes
estornell vulgar
Estornell vulgar
peterichman (CC BY 2.0)
Ornitologia
Estornell de la família dels estúrnids, de plomatge negre amb reflexos verdosos i pigallat de blanc.
A la tardor ocasiona grans danys a les vinyes i als oliverars És migrador parcial N'hi ha a tot Europa, excepte al litoral mediterrani, i és comú als Països Catalans durant l’hivern
fumarell negre
Fumarell negre
© Maggie Smith
Zoologia
Ornitologia
Fumarell que presenta, a l’estiu, el cap i el clatell negres, la resta de les parts superiors d’un gris blavenc fosc, les parts inferiors d’un gris pissarra, més pàl·lid a les ales, i les plomes de sota la cua de color blanc; el bec és negre i les potes són vermell fosc.
Habita al centre i a l’est d’Europa i al sud-est de la península Ibèrica, i hiverna a l’Àfrica tropical als Països Catalans és comú a la zona de l’Ebre
histrícids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors, caracteritzats pel fet de tenir el cos recobert de pues afilades i llargues que empren com a mètode de defensa.
Les potes són curtes, amb les ungles molt fortes Inclou els gèneres Hystrix amb l’espècie H cristata o porc espí, Atherurus i Trichys Habiten a Europa, a Àsia i a l’Àfrica septentrional
creta
Mineralogia i petrografia
Roca calcària d’origen orgànic.
És de color blanc o gris, de gra fi i de textura microporosa i impermeable Constitueix un dels elements més característics de les formacions cretàcies una gran part del Cretaci superior d’Europa Occidental
durbec
Durbec
© Superbass
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, d’uns 18 cm, que té el bec de forma cònica i gruixut, el coll curt i gros, la cua curta amb la punta blanca, i les ales de color negre blavós amb franges blanques.
És principalment arbori, i habita als boscs, parcs i fruiterars d’arreu d’Europa, llevat de les regions nòrdiques Hom el troba al nord de Catalunya i a les Balears únicament a l’hivern
gamba roja
Ornitologia
Gamba que presenta les parts superiors amb marques grises i negres, les ales fosques amb les vores posteriors blanques, el dors i el carpó blancs i la cua amb franges blanques i negres.
El bec és vermellós, amb la punta negra, i les potes són d’un color ataronjat Habita a Europa i en una bona part d’Àsia, i és comuna als Països Catalans, on nia
malvesc
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les plumbaginàcies, de 30 a 100 cm d’alt, de fulles rudes, les inferiors peciolades i oblongues i les superiors sèssils, estretes i auriculades, de flors violetes, amb la corol·la infundibuliforme i quinquelobulada, i de fruits secs de dehiscència valvar.
Creix en vores de camps i camins, en abocadors i en altres llocs secs, al sud d’Europa Té un ús oficinal, com a rubefaent i vesicant, i contra la tinya i la ronya