Resultats de la cerca

Mig esquerre, abans de la Guerra Civil Espanyola jugà a la Penya Saprissa, el Fort Pienc i el Sant Andreu Després fou jugador del RCD Espanyol durant deu temporades 1939-50 Disputà 147 partits de Lliga i marcà un gol Fou campió de Copa 1940 i finalista en les edicions del 1941 i 1947 També guanyà el darrer Campionat de Catalunya 1939-40 Al juny del 1951 fou objecte d’un partit d’homenatge, a Sarrià Actuà tres vegades amb la selecció catalana

Fundat l’any 1992, és un dels equips més importants d’aquesta especia-litat, i fou campió de tres Lligues Catalanes entre el 2008 i el 2011 Ha jugat habitualment a la divisió d’honor espanyola, però abans de començar la temporada 2011-12 renuncià a aquesta categoria per falta de patrocinador Els anys 2004 i 2005 es classificà per a jugar la Copa del Rei Des de la temporada 2001 té un acord d’adscripció amb el Club Joventut de Badalona

Competí amb la Unió Atlètica Nurmi, el RCD Espanyol, el FC Barcelona i el Club Natació Barcelona i destacà en les curses de fons Abans de la Guerra Civil, fou campió de Catalunya de 5000 m 1936 El 1941 es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya de 1500 m i establí els rècords catalans dels 3000 i els 5000 m Posteriorment, excellí com a escriptor Guanyà el premi Salvador Espriu de poesia 1987 i deixà una àmplia obra poètica

Fou jugador, directiu i president 1952-58 del Sant Andreu Destacà per la seva dedicació a la Federació Catalana de Futbol En fou membre del comitè tècnic, vocal 1961-63 i vicepresident 1973-75 abans de ser-ne president 1975-89, en ser reelegit diverses vegades També fou membre de la comissió rectora de la Mutualitat de Futbolistes Espanyols 1978-85, del Comitè Organitzador de la Copa del Món d’Espanya 1982 i delegat de la seu de Barcelona d’aquest esdeveniment

Començà a jugar al Club d’Escacs Sant Boi i poc després s’incorporà al Club d’Escacs Barcelona El 1989 fou campió de Catalunya juvenil i subcampió català absolut El 1991 fou campió d’Espanya juvenil Formà part de la selecció espanyola a l’Olimpíada 1996 i al Campionat d’Europa per equips 1997 Guanyà l’Obert Internacional Actiu de Vallfogona de Balaguer en dues ocasions 1997, 2001 Obtingué el títol de Gran Mestre poc abans de la seva mort

Rematadora que vestí les samarretes del Cornellà i de l’Espanyol durant la dècada dels vuitanta Començà al CV Cornellà, equip amb el qual debutà en la màxima categoria i participà en la Recopa d’Europa 1979 Guanyà dues Lligues 1980, 1982 i la Copa de la Reina 1982 abans d’incorporar-se a l’Espanyol-Cornellà, amb el qual aconseguí dues Lligues 1985, 1988 i tres Copes de la Reina 1984, 1985, 1986 Fou internacional amb la selecció espanyola júnior i absoluta

Fou jugador del RCD Espanyol entre les temporades 1988-89 i 1990-91 Disputà 81 partits de Lliga amb l’equip espanyolista –incloent-hi el pas per segona divisió la campanya 1989-90– i marcà 18 gols Abans i després del seu pas per l’Espanyol jugà amb el Betis, club en el qual s’havia format Actuava de centrecampista, i jugà quatre vegades amb la selecció estatal sub-21, amb la qual fou campió d’Europa, i una amb l’olímpica

Fundada el 1951 i més coneguda com Asociación Deportiva Internacional de Patín a Vela ADIPAV, inicià l’activitat diversos anys abans Fou promoguda per Carles Pena i Cardenal, que també en fou president els primers disset anys El 1944 organitzà el primer Campionat d’Espanya d’aquesta disciplina al Club Natació Barcelona, primera seu de l’associació, i aconseguí que la Federació Espanyola de Vela reconegués el patí de vela com a embarcació de sèrie Té gairebé tres mil patins matriculats

Edificada sobre set turons a ambdues ribes del Marica, és centre agrícola i industrial metallúrgia, maquinària i calçat i nus de comunicacions Aeroport Anomenada Filipòpolis, de Filip II de Macedònia, que la restaurà 340 aC, fou durant la dominació romana capital de la província de Tràcia Disputada a l’edat mitjana per Bizanci, els búlgars, els russos i els croats, caigué el 1364 en poder dels turcs El 1885 s’integrà, a conseqüència d’un aixecament, al regne de Bulgària sorgit poc abans

El francès Michel Camdessus anuncia que abandonarà la direcció del Fons Monetari Internacional FMI al febrer del 2000, 11 mesos abans d’acabar el seu mandat Exgovernador del Banc de França, i director de l’FMI des del 1987, Camdessus justifica la seva dimissió per raons personals, tot i que els darrers tres anys la seva tasca ha rebut nombroses crítiques, especialment per les decisions adoptades sobre la crisi econòmica del sud-est asiàtic i la gestió dels ajuts internacionals a Rússia