Resultats de la cerca
Es mostren 4811 resultats
pic del Bom
Cim
Cim (3 006 m) de la zona axial pirinenca, al límit del municipi de Benasc (Ribagorça) amb la vall gascona de Lis.
El coll del Bom 2 900 m alt el separa, a l’oest, del pic de Malpàs, i una bretxa, a l’est, del mall Barrat La primera ascensió hi fou efectuada el 1858
la Batllòria
Poble
Poble del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental), al límit amb els de Gualba i Breda, a l’esquerra de la Tordera.
Fins al començament del s XX era cap efectiu del municipi de Montnegre Hi ha indústria productes farmacèutics, fibres artificials
Asp Vell
Castell
Despoblat
Despoblat i antic castell del terme municipal d’Asp (Vinalopó Mitjà), situat a l’esquerra del Vinalopó, prop del límit amb Montfort.
Formava part del marquesat d’Elx
mola d’Ares
Elevació muntanyosa al límit dels Ports amb l’Alt Maestrat, dins el terme municipal d’Ares del Maestrat (1 321 m alt.).
És la més destacada de les àmplies moles de la zona muntanyenca que separa la conca del Berganter de la de la rambla de la Viuda El seu cim és aprofitat per al pasturatge
el Galtero
Caseria
Partida
Caseria i partida del municipi d’Agullent (Vall d’Albaida), al nord de la vila, al límit amb el terme d’Albaida.
Finestrelles
Barri
Barri d’Esplugues de Llobregat, al vessant S de la muntanya de Sant Pere Màrtir, al límit amb el terme de Barcelona.
Es formà al començament del s XX, i el 1923 s’hi inicià la construcció d’una urbanització Fins el 1936 fou un nucli residencial d’estiueig, burgès i menestral A partir del 1940 l’onada immigratòria a la comarca de Barcelona l’anà convertint en un dels barris dormitoris de la població obrera del continu urbà barceloní, però des que hom hi installà l’any 1973 l’Hospital Infantil de Sant Joan de Déu, el barri s’ha anat reconvertint en zona residencial
Ello
Ciutat
Ciutat romana de la província Cartaginense, al límit de les actuals províncies d’Albacete, Alacant i València segons l’Itinerari d’Antoní
.
Fou seu episcopal visigòtica des de la fi del s VI, com a fragmentació de la d’Elx, ocupada pels bizantins Només se'n coneix un bisbe, el 610 Sanable Després del 622 s’uniren novament ambdues diòcesis sota un sol bisbe
riera de Corró
Riera
Afluent, per l’esquerra, del Congost, que neix al vessant meridional de la roca Centella, límit sud-oest del massís del Montseny.
Després de passar per Corró d’Amunt, Marata i Corró d’Avall, desemboca prop de Granollers
serra de Comiols
Serra
Serra prepirinenca (1.355 m), que forma part del límit entre la conca de Tremp (Pallars Jussà) i la vall del Segre (Noguera).
És composta per una massa de conglomerats postorogènics estesos damunt els contraforts orientals del Montsec de Rúbies, a l’oest, i del rocam margós de la clotada de Tremp, al nord-oest, on encapçala la vall del riu de Conques Pel vessant occidental presenta un escarpament d’un centenar de metres vorejat per la carretera d’Artesa de Segre a Tremp, la qual travessa el muntanyam pel coll de Comiols 1102 m alt Per l’oriental, és aiguavés del Rialb, vers la vall del qual davalla suaument seguint la inclinació de les capes
el Coll
Poble
Poble del municipi de Susqueda (Selva), al límit amb el terme d’Osor, format al voltant de l’antic monestir del Coll.