Resultats de la cerca
Es mostren 3669 resultats
Sébastien de Brossard
Arxivística i biblioteconomia
Música
Musicògraf, compositor i bibliòfil francès.
A Estrasburg fundà la societat de concerts Académie de Musique Formà una biblioteca musical riquíssima, amb un catàleg crític S'interessà per la notació des d’un punt de vista científic, i publicà Dictionnaire de musique contenant une explication des termes grecs, latins, et italiens et français 1703 i Lettre sur la nouvelle méthode d’écrire le plain-chant et la musique 1729 La seva música, poc original, és dominada per l’estil dramàtic de l’època Compongué sonates Symphonie de Noël , peces per a llaüt Airs sérieux et à boire , cantates Élévations et motets, 1695 Lamentations…
Pere Enric de Ferran i de Rocabruna
Música
Compositor català.
Alumne de Melcior Rodríguez d’Alcàntara i d’Enric Morera, fou considerat una de les joves promeses del panorama musical del període modernista Compongué alguna obra lírica, com L’eterna lluita , que s’havia d’estrenar el 1901 al Teatre Tívoli dins la temporada del Teatre Líric Català d’Enric Morera, els quadres escènics Las bodas de Camacho i La cegueta , l’òpera Les amants de Palerme i l’opereta Barnum També compongué algunes obres simfòniques, com ara Le soir , estrenada a Madrid, Andante i El silfo , i feu arranjaments de cançons populars catalanes El 1914 estrenà al Théatre Royal de la…
Olivier Alain
Música
Musicòleg, crític, pianista i compositor francès.
Germà de Jehan i Marie-Claire Alain , en la seva joventut estudià orgue i piano, i es llicencià en literatura a la Sorbona Més tard s’interessà per la composició i rebé classes d’O Messiaen al Conservatori de París Entre el 1950 i el 1964 fou director del Conservatori de Saint-Germain-en-Laye i el 1961, de nou a la capital francesa, dirigí l’escola de César Franck A més de la seva faceta com a concertista i compositor exercí la crítica musical en el diari Le Figaro Fou autor de diverses monografies, entre les quals destaquen els seus estudis sobre Bach i un manual d’harmonia
Louis Claude Daquin
Música
Compositor i organista francès.
Estudià composició amb Nicolas Bernier i orgue amb Louis Marchand Nen prodigi, quan tenia sis anys actuà davant de Lluís XIV i a vuit anys dirigí un salm compost per ell mateix, per a cor i conjunt instrumental A partir de dotze anys ocupà diferents càrrecs d’organista a esglésies parisenques i el 1739 fou nomenat organista del rei La seva obra conservada és molt minsa en destaquen les quatre suites de peces per a clavicèmbal, entre les quals hi ha Le coucou , obra molt divulgada i vulgaritzada ja durant el segle XIX També es conserva un llibre de noëls , gènere típicament…
Robert Morton
Música
Compositor anglès actiu al continent.
Serví com a sacerdot i cantor de capella de la cort del ducat de Borgonya des del 1457 L’any 1470 es feu càrrec de les funcions de capellà Tot i que gaudí de molta fama en el seu temps, tan sols s’han conservat un total de vuit de les seves composicions profanes, la major part rondeaux Els teòrics John Hothby i Johannes Tinctoris el mencionen com un dels principals compositors de la seva generació Les seves obres tingueren una àmplia difusió Algunes de les seves chansons conservades més conegudes són N’aray je jamais mieulx que j’ay i Le souvenir de vous me tue
Casiano Rojo Olalla
Música
Musicòleg castellà.
Un dels més destacats renovadors del cant litúrgic, cursà els seus estudis a l’escola monàstica de Silos, d’on després fou prior S’especialitzà en els estudis musicològics, sobretot de música religiosa Presentà Le chant grégorien en Espagne al Congrés de Cant Gregorià d’Estrasburg 1905 El 1919 dirigí el moviment de recuperació de l’antic cant mossàrab que l’arquebisbe de Toledo encarregà als benedictins de Silos Escriví articles per a la "Revue du chant grégorien" i altres publicacions espanyoles Método de canto gregoriano 1906 i El canto mozárabe 1929, obres que feu en…
Félix Lyon
Esgrima
Mestre d’armes.
Militar de la marina francesa i de l’exèrcit espanyol, durant els darrers anys del s XIX i els primers del s XX, fou mestre de les sales d’armes barcelonines de Pardini, del Círculo Militar del Ejército y de la Armada, del Casino de las Clases y Soldados i de la Creu Roja Un dels seus deixebles fou Alfredo Conde Treballà com a redactor i corresponsal de les revistes illustrades Armas y Deportes, de Madrid Les Sports i L’Escrime et le Tir , de París, i Las Armas , de l’Havana Rebé la medalla d’or de la Creu Roja Espanyola i la creu de Cavaller del Mèrit Militar
converses de París
Història
Conjunt de reunions celebrades a París (maig del 1968 - gener del 1973), entre una delegació nord-americana i una de nord-vietnamita, per negociar la fi de la guerra del Vietnam.
Interrompudes diverses vegades, culminaren en un tractat de pau, negociat per HKissinger EUA i Le Duc Tho Vietnam del Nord i signat per ells 23 de gener del 1973 i pels ministres d’Afers Estrangers dels EUA, el Vietnam del Nord, el Vietnam del Sud i del govern revolucionari provisional del Vietnam del Sud 27 de gener Entre d’altres, el tractat recollí els següents acords l’alto el foc des del dia 28 de gener, la retirada de les forces americanes del Vietnam, la creació d’una comissió internacional de control i supervisió i la formació d’un consell nacional vietnamita de…
Abraham Slonskí
Literatura
Poeta israelià d’origen ucraïnès.
De família rabínica, fou educat en el hassidisme Emigrat a Palestina 1921, hi fundà els periòdics Ha-Areṣ ‘La Terra’, Kětubim ‘Escrits’ i Amudaim ‘Les dues columnes’ i edità el diari Al ha-mišmar i la collecció popular Sifriyat po'alim Premi Černikhovskih de poesia, introduí el Modernisme en la poesia hebrea Entre els nombrosos títols destaquen Lě-abbà immà ‘Al pare i a la mare’, 1926, Ba-galgal ‘Amb roda’, 1927, Bě-elleh ha-yamim ‘En aquests dies’, 1929, Abne bohu ‘Pedres del caos’, 1934, ' Al millet ‘En plenitud’, 1947, etc Ha traduït més de setanta obres a l’hebreu, sobretot de…
Philippe Auguste Saint-Marcq
Història
Militar
Militar való.
Senyor de Saint-Marcq, el seu cognom real era Le Clément El 1776 ingressà en el regiment de guàrdies valons de Carles III d’Espanya Durant la guerra del Francès es destacà en la defensa de l’ermita de Sant Onofre, a Quart de Poblet Horta, i fou ascendit a mariscal de camp Comandà l’expedició que, des de València, alliberà Saragossa del seu primer setge 1808 i lluità amb els defensors d’aquesta ciutat fins que, en retre's, fou fet presoner Tornà a la península Ibèrica el 1814 i fou successivament capità general de Galícia, València 1823-24 i Aragó Morí del còlera